"Només respira"

He trobat aquest vídeo i l'he trobat molt interessant.
Hi surten una colla de nens i nenes explicant les sensacions que tenen en els instants previs a enfadar-se. Això els pot permetre identificar-los, anticipar-s'hi i preparar-se per gestionar-los. Especialment encertada em sembla la comparació amb un pot ple d'aigua amb purpurina...
I la solució és fàcil: atura't i... només respira.

Penso que s'hauria de difondre molt aquest vídeo i que pot ser molt útil a les criatures.

Dibuixar. Expressar. Educar.

L'altre dia em va passar una anècdota molt curiosa, interessant i reveladora mentre feia una classe de català a 5è.
Estàvem treballant la poesia i ens proposaven un fragment del poema "El temporal" de Miquel Costa i Llobera:

"...Damunt la costa deserta
llança l'àguila son crit;
i, pel vent espellifades,
passen negres nuvolades
com a robes esqueixades
del vel immens de la nit..."

Després de fer-ne la comprensió i prendre consciència de les imatges, el llenguatge, el ritme i les rimes del poema, l'exercici final era fer un dibuix. Un cop analitzats els elements que havien de sortir al dibuix (la nit, els núvols, la platja, el mar, una àguila...) no semblava que fos una tasca difícil i els vaig convidar a posar-s'hi.

Ràpidament vaig copsar que hi havia uns esbufecs i una incomoditat davant de la tasca que els demanava i alguns van començar a verbalitzar que "no sabien dibuixar" o a demanar-me models (com puc fer l'àguila? no sé fer una àguila...).

Llavors em va venir al cap una reflexió del Joan Turu i no em vaig poder estar d'aturar la feina i fer-los un discurs que venia a dir més o menys això...

No és veritat que no sabeu dibuixar.

El Joan Turu (un gran dibuixant al qual conec personalment) sempre explica que quan va a les escoles veu els nens petits sempre dibuixant i contents dels seus dibuixos. En canvi quan es troba amb nens més grans com vosaltres, la majoria dieu que no us agrada dibuixar i que no en sabeu.

I sabeu de qui és la culpa?

De nosaltres, dels mestres, que un mal dia us vam començar a dir que un dibuix no estava bé, que no s'assemblava al model que us havíem donat, que us havíeu passat de la ratlla en pintar-lo... 

I això no està bé perquè dibuixar és una manera d'expressar-se i, per tant, cadascú dibuixa a la seva manera i no n'hi ha una de bona i una de dolenta.

O sigui que no digueu més que no sabeu dibuixar o que ho feu malament. El dibuix que feu és el vostre dibuix i, si no penséssiu que ho feu malament i dibuixéssiu sovint, segur que us agradaria la vostra manera de dibuixar.

O sigui que, almenys quan us toqui fer un dibuix a les meves hores, que ningú no digui que no sap dibuixar o que li queda malament, dibuixeu com vulgueu i com us surti i estarà bé.

Sabeu què? 

Quan vaig acabar el meu parlament alguns alumnes em van donar les gràcies i va haver-hi com un relaxament general i molts van començar a dibuixar...

Era un classe de català i no hauríem pas hagut de parlar de dibuix, però em va semblar que aquella xerrada havia estat molt interessant i necessària.

I dues coses per a tu, Joan, (que intentaré fer-te arribar aquesta anècdota):

1.- Gràcies per les teves reflexions que vaig conèixer fa molt temps i que comparteixo plenament.

2.- Espero haver remat en la mateixa direcció que tu i no haver-te malinterpretat posant en boca teva afirmacions inexactes.Si és així fes-m'ho notar per poder-ho esmenar.

Glops de felicitat

Que de cop i volta apareguin del no-res aquells amics que fa més de 3 anys que no veus perquè se'n van anar a viure a Àustria...
Que puguis abraçar-los i petonejar-los i posar-te a parlar amb ells i tinguis aquella magnífica sensació de proximitat, com si ahir haguéssim acabat de parlar i no ens hagués separat ni el temps ni l'espai...
Que passis uns moments amb ells i de cop et vinguin al cap tot de moments que vam compartir i se't quedi un somriure inesborrable que als altres els costi d'entendre...

Família nombrosa (18-11-12)
Herois anònims (30-6-13)
"Ciudad de vacaciones" (6-7-13)

Que et convidin a visitar-los a Àustria (com ja han fet altres vegades) i sàpigues que t'ho diuen de tot cor i tinguis ganes d'anar-hi i passar uns quants dies seguits amb ells i pensis que... per què no?... a veure si tot coincideix i podem fer-ho realitat...

Gràcies, Pietat, Arles, Natàlia, Gabriel i Aran, pel regal de la vostra visita sorpresa; per seguir estar tan a prop nostre malgrat el temps i la distància; pel regal sense data de caducitat de la vostra amistat...

Us estimem!

"Torna a brillar" (un poema)

TORNA A BRILLAR
Brilla, petit, al bell mig de l’abisme
i mentre brilla s’eixampla i esclata
i, encomanat per l’onada expansiva,
sento brillar la foscor que m’envolta.

Brilla amb un dring que ara és nou, però em recorda
drings d’altres temps. I no parlo de gaire.
I així, de cop, esdevé una drecera
per retornar a sensacions que enyorava.

Brilla i guareix, com si fos medecina
de benaurats secundaris efectes.
Que la receptin uns quants cops al dia
que la prendré sense queixes ni dubtes.

Brilla de nou. S’ha fet dur no tenir-lo.
Torno a estar en pau: quan ell brilla, jo brillo,
multiplicant el valor que teníem.
Torna a brillar. Parlo del teu somriure.

 (12-2-17)

Casa nostra, casa vostra (Manifest)

Hi ha coses que a vegades et sembla que les tens clares, però, per un motiu o altre, les vas deixant passar. I això m'ha passat amb el Manifest del col.lectiu "Casa nostra, casa vostra" a favor de l'acollida dels refugiats.
Sabia que hi havia una campanya de recollida de signatures, un macroconcert, una manifestació i, per naps o per cols, anaven passant els dies sense que fes un pas endavant per donar-hi suport.
Fa uns dies, vaig trobar el moment i vaig entrar a la plana-web. Vaig llegir el manifest detingudament i no vaig trobar cap raó per no signar-lo. Al moment d'adherir-m'hi hi havia 55.058 signatures de suport i... em van semblar molt poques.
Però estic segur que hi ha molta més gent que hi està d'acord i que voldria donar-hi suport. Potser els passa com a mi, que no troben el moment d'aturar-se, buscar la plana, llegir-ho...
Jo avui dissabte no puc anar a la manifestació però hi dono tot el meu suport.

I he pensat que una humil manera de col.laborar era posar aquesta informació més a l'abast.
Aquí teniu el manifest i, al final, un link per anar a parar a la pàgina i poder-hi afegir la signatura.

CASA NOSTRA, CASA VOSTRA - MANIFEST

Catalunya ha estat sempre terra d’inclusió, però no podem oblidar que en molts moments també hem estat rebuts en altres terres. A Catalunya convivim amb persones de la resta de l’Estat, persones de totes les cultures, de tots els països i de totes les creences.

Més de 290 milions de persones han hagut de desplaçar-se forçosament de casa seva per conflictes armats, vulneracions dels drets humans, canvi climàtic i pobresa. Des de l’any 2000, i per culpa de les polítiques europees de blindatge de les seves fronteres, més de 32.000 persones han perdut la vida intentant creuar el Mar Mediterrani, que s’ha convertit en un immens cementiri . L’any 2016 ha estat un dels més mortífers.

Els estats membres de la Unió Europea, lluny d’oferir una solució a la situació, han restringit encara més el pas de les persones fins a tancar les fronteres i Europa s'ha consolidat com una gran fortalesa. N’entren amb comptagotes i qui ho aconsegueix ho fa jugant-s’hi la vida i buidant-se les butxaques en favor de les xarxes de tràfic de persones. Un cop arriben als nostres pobles i ciutats, corren el perill dels CIE, l’exclusió i el racisme. Aquestes polítiques de la UE incentiven la mortalitat i esborren del mapa les vies segures i legals. Per molt que s’apliquin mesures per frenar la immigració, les persones continuaran intentant arribar perquè els motius que les empenyen a fugir són molt més forts que els murs que es puguin trobar pel camí.

El 2015, l’Estat espanyol es va comprometre a rebre 10.772 persones refugiades en un termini de dos anys. Malgrat les pèssimes condicions en què es troben aquestes persones, aquest compromís s’està incomplint a hores d’ara. D’aquesta manera, el govern espanyol, conjuntament amb altres estats europeus, vulneren sistemàticament el Dret internacional així com els compromisos adquirits amb la signatura de la Declaració Universal dels Drets Humans o la carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea (UE), entre d’altres. L’acord entre UE i Turquia n’és un exemple flagrant.

Les competències en polítiques d’asil són estatals, però creiem que Catalunya i les seves institucions han de donar una resposta més clara i contundent davant el desplaçament forçat de persones més gran des de la II Guerra Mundial. Catalunya té competències en polítiques d’acollida i podria aplicar mesures per millorar-les i enfortir-les des d’ara mateix.

Per tot això, davant la inacció de l’Estat espanyol, fem una CRIDA A LES INSTITUCIONS CATALANES A:

1.     Actuar definitivament davant d’aquesta situació tal com reclama la ciutadania perquè Catalunya sigui terra d’acollida.
2.     Garantir la inclusió i el desenvolupament social digne de les persones migrades a Catalunya i comprometre’s a aplicar mesures contra el racisme, la xenofòbia, la LGTBIfòbia i la violència masclista.
3.     Defensar el dret a la lliure circulació de les persones, tal com queda recollit a l’article 13 de la Declaració Universal dels Drets Humans.
4.     Treballar per eradicar les causes d'injustícia, violència estructural, guerra i vulneració dels drets humans en origen que són l’arrel dels moviments forçats o no desitjats de població. I en aquest sentit, fomentar la cultura de pau. Demanem que s’assumeixin compromisos immediats.

I ANIMEM LA CIUTADANIA a organitzar-se, mobilitzar-se i fer sentir la seva veu per tal d’aconseguir una conscienciació col·lectiva que afavoreixi el canvi d’actitud de les institucions en relació amb l’anomenada “crisi migratòria” que actualment viu la Mediterrània.

*Aquest darrer punt està literalment extret d’una declaració del Parlament de Catalunya l’any 1995 en el context de la guerra dels Balcans.

VES A LA PÀGINA, INFORMA'T I, SI HO VEUS CLAR, SIGNA