Escampar la boira

Ara feia temps que no marxaven els 4 de casa a passar uns dies fora... Ni l'estat d'ànim ni la logística familiar ho afavorien, però amb l'arribada de la primavera sembla que tot es va posant a lloc de mica en mica i teníem ganes de tornar a escampar la boira.
En primer lloc teníem una sorpresa preparada per al diumenge 9 d'abril: anar a fer muixing al Port del Comte!!
El dissabte a última hora ens van donar la mala notícia que no seria possible fer-ho perquè s'havia fos la neu, però vam decidir marxar igualment i improvisar.
Vam anar al Port del Comte i el Roc i l'Ona van fer un circuit d'aventura, vam anar a trepitjar neu i a veure el lloc on haguéssim fet muixing, vam dinar al Refugi del Bages (tal i com teníem previst fer-ho en el pla original), vam anar a veure el kennel dels gossos, vam anar al Mirador de l'Art i, finalment vam visitar les Fonts del Cardener.
I tot això amb una aturada a Solsona al pujar i al baixar per deixar i recollir la sogra de casa d'uns amics on va passar el dia.
No va ser el pla inicialment previst, però ens ho vam passar prou bé.

I l'endemà, el dilluns 10 d'abril, vam marxar rumb al Delta de l'Ebre a passar 3 dies.
Ja hi havíem estat al Delta, i concretament al Poble Nou del Delta (on vam estar allotjats a les habitacions de Can Gassó) i és un lloc molt recomanable. El paisatge és molt bonic (platges, llacunes, ocells, camps d'arròs) i la gent és molt amable i viu a un ritme més tranquil del nostre. Somriuen molt, fan bromes, no s'atabalen i s'estimen molt la seva terra sense haver-ho d'anar pregonant als quatre vents: se'ls nota.
Vam estar molt bé:

• Dilluns 10: aturada a l'aqüeducte romà de Tarragona (Pont del Diable), dinar de picnic a L'Aldea, cafè a Amposta, visita al port pesquer de Sant Carles de la Ràpita per veure arribar els vaixells de pesca i la subhasta del peix, instal.lació a Can Gassó i una estona de platja sota un fort vent.
• Dimarts 11: visita a MonNatura Delta de l'Ebre (explicació de les salines, explicació de l'evolució del delta, observació d'aus, explicació de les arts tradicionals de pesca, pràctica de navegació en les barques de perxar), dinar a Can Gassó, excursió amb bicicletes al voltant de la llacuna de l'Encanyissada (14 km), sopar a Can Gassó i la secció masculina excursió a un bar per veure el partit Juve-Barça (grrrrr!!).
• Dimecres 12: desinstal.lació de Can Gassó, visita al Mirador de la Guardiola (Sant Carles de la Ràpita), platja a Riumar i dinar típic al Xiringuito del Port (Riumar).

Tot plegat, 4 dies ben aprofitats, de convivència familiar, sense tele, relaxant-nos...
Ens en queda el bon record i un grapat de fotos (i al final el vídeo de la cançó "Lo meu riu" de Joan Rovira amb alguns dels paisatges visitats):

Escapada al Delta de l'Ebre on PhotoPeach

El Regal: Ramon Mirabet a Razzmatazz

Tot va començar el dia del meu aniversari amb uns missatges del meu amic Pablo:

Pablo: Bon dia, Eladi, i moltes felicitats
Pablo: Ja tinc el teu regal....
Pablo: Vols una pista?
Pablo: O ja ho saps??
Pablo: És fàcil!
Eladi: Moltes gràcies, guapo... Si és el k penso, serà... GENIAL!!!
Pablo: Pues eso ;-)

Ni ell ni jo ho vam pronunciar, però desitjava (i en el fons sabia) que el regal fos l'entrada pel concert del Ramon Mirabet a Razzmatazz.
I va ser-ho!

I el dia 6 d'abril vam quedar a quarts de 7 i vam anar cap a Barcelona.
Vam començar sopant una mica a una taverna del Poble Nou: "L'ovella negra" (un lloc molt xulo que vam descobrir molt a prop de la sala de concerts)

I després vam anar a Razzmatazz.
No hi havíem estat mai i vam pagar la novatada perquè vam anar-hi just a l'hora del concert i hi havia una cua immensa. Però el problema no era la cua (que va avançar molt de pressa) sinó que quan vam entrar la platea ja estava plena i ens va tocar anar al primer pis on hi havia lloc però de visibilitat molt dolenta.

Malgrat tot el so era perfecte i vam gaudir del concert com sempre ho fem. Vam cantar, vam ballar, vam brindar amb uns gintonics i vam gaudir de la música, de la màgia del directe i de la nostra amistat.
A més a més vam tenir un parell de sorpreses com el fet que el Gerard Quintana i el Josep Thió sortissin a cantar "Podré tornar enrere" amb el Ramon Mirabet...

... i que -finalment!- cantessin en directe: USE YOUR SMILE, una cançó que a casa ens encanta i fins ara no havia fet en directe als concerts.

En fi, va ser un concertàs intens i màgic, com sempre, perquè el Ramon Mirabet i la seva banda d'excel.lents músics no fallen mai, però encara més per poder gaudir d'aquesta experiència al costat de la persona que me l'havia regalada: un molt bon amic a qui m'estimo molt.

Moltes gràcies, Pablo! 
Espero que ens quedin encara molts concerts més per gaudir plegats!

"La Gal·la surt de la ratlla" (Joan Turu)

Només puc dir que és una nova obra del Joan Turu.
i això ja és garantia de qualitat, honestedat, sensibilitat, intel.ligència, reflexió i esperit crític.
I sobre un tema que no fa gaire va sortir tractat en aquest bloc ("Dibuixar. Expressar. Educar"), cosa que encara em fa més gràcia.

No us el perdeu!

Gràcies, Turu!

Censura vs llibertat d'expressió

Em sembla brillant la portada que va fer el dissabte, 1 d'abril de 2017, el diari ARA en una edició especial dedicada al món del còmic (coincidint amb el Saló Internacional de Còmic de Barcelona), dedicant un grapat de pàgines al tema de la llibertat d'expressió i contra la censura, fent servir el llenguatge del còmic per explicar algunes informacions.
La portada és del dibuixant Max. I em va agradar molt perquè retrata l'absurd de judicialitzar la llibertat d'expressió fins al punt que es puguin detenir uns titelles.

Mesos enrere va passar una cosa semblant, quan al febrer de 2016 es van detenir uns titellaires de la companyia Títeres desde Abajo a Madrid, acusant-los dels delictes d'enaltiment del terrorisme i d'atacar drets i llibertats públiques.
Més recentment, el raper mallorquí Valtònyc ha estat condemnat a a 3anys i 6 mesos de presó per delictes de calumnies i injúries greus contra la Corona i d'enaltiment del terrorisme i humiliació a les víctimes de les seves cançons per unes cançons penjades al Youtube.
I encara més recentment, el cas de Cassandra Vera. L'estudiant de Murcia de 21 anys, acusada d'enaltiment del terrorisme per publicar 13 tuits sobre l'atemptat de Carrero Blanco, ha estat sentenciada a un any de presó pel delicte d'humiliació a les víctimes del terrorisme i penes d'inhabilitació que li impediran presentar-se com a candidata en un procés electoral, optar a beques d'estudis o accedir a càrrecs públics.
I encara abans els jutjats van segrestar una edició de la revista El Jueves per una portada ofensiva a la Corona...

No entenc aquests "atemptats" contra la llibertat d'expressió i per a mi són molt desencertats. No els puc comparar als atemptats sanguinaris com els del jihadistes a la redacció de Charlie Hebdo, però per a mi hi tenen algun punt de contacte: voler impedir que s'expressin els que pensen diferent de mi i, si ho fan, castigar-los tan fort com pugui.
Crec que en ple segle XXI s'ha de permetre la llibertat d'expressió i, tot i que en ocasions comparteixi la condemna pel mal gust d'alguns acudits o cançons o representacions teatrals o cremes de banderes, penso que aquests gestos simbòlics no s'haurien de prohibir i mai no haurien de comportar penes de presó o inhabilitacions.
De fet tinc dubtes sobre si calia haver prohibit al repugnant autobús de Hazte Oir circular pels carrers perquè penso que l'exercici de la llibertat d'expressió és tan sagrat que fins i tot he de lluitar per permetre que aquell que pensa a l'altre extrem del que penso jo ha de tenir dret a poder expressar la seva opinió.

Per això m'ha agradat tant aquesta portada i volia compartir-la aquí amb qui llegeixi aquestes línies.

Esbufego i "Esbufego" (un poema)

Ha estat llarg i dur aquest trimestre. Tenia la temptació d'enumerar tot el que he hagut de fer, però m'ha semblat que era un exercici d'exhibicionisme innecessari, com si necessités fer-me el màrtir...
I no és això...
Cadascú porta la seva creu i la porta el millor que sap i que pot...
Però aquest trimestre a mi m'ha costat portar la meva creu, les circumstàncies familiars, la logística diària, la feina de l'escola, les feines sobrevingudes (algunes assumides per gust i que, per tant, sembla que no poden admetre dret a queixa...)... tot plegat s'ha anat acumulant i arribo a aquestes alçades exhaust.
Físicament i, sobretot, mentalment.
I ho noto perquè vaig per casa i esbufego contínuament. Sovint no me n'adono però sembla que tot em costi un gran esforç i llavors l'Anna em diu:
- Què bufes?
I jo me n'adono que ho he tornat a fer...
Esbufego.
I esbufego perquè estic esgotat. Però no puc aturar-me. Encara no.
Algunes d'aquestes últimes setmanes han estat com  una cursa d'obstacles amb tot de coses que calia fer ineludiblement i cada dia intentava acabar-ne alguna per poder-me concentrar l'endemà en la següent. I així, mica a mica, les he anat fent totes, però estic molt cansat.
I esbufego.
I l'altre dia vaig voler fer un poema per deixar-ne constància...

ESBUFEGO
Esbufego, se m’apaguen
els pilots de l’energia.
Tanco els ulls i faig ganyotes
com si fos al fons de l’aigua
i els pulmons em rebentessin
sense ni una gota d’aire.

Esbufego, buido diòxid
de carboni, bafarades
de brutícia respirada.
Exhaurides les neurones...
Pànic pel ritme frenètic
de les presses infinites.

Esbufego i em plantejo
rendicions poc favorables
si s’acaba la batalla.
Prefereixo la derrota
que seguir en aquesta guerra
que em desgasta mica a mica.

Esbufego i em dessagno,
em desmunto, mentre aguanto
trencaclosques que es mantenen
en inestable equilibri.
L’energia se m’escola
mentre premo fort les peces.

Esbufego. Si. Esbufego.
Contínuament. Tothora.
Amb la buida cantimplora
que no em pot treure la set.
Miro lluny i tot m’esgota.
Miro prop i caic malalt.