Benvingut: passa, llegeix i opina

Estàs al bloc de l'Eladi Martínez pots buscar les notícies que t'interessin pels menús de la dreta "Cerca per etiquetes" (pots buscar per temes) i "Arxiu del bloc" (per ordre cronològic).
Per fer un comentari clica sobre la paraula "comentaris" que hi ha al final de cada notícia, escriu el teu comentari i escull la identitat "NOM/URL" posant el teu nom perquè sàpiga qui ets.
Gràcies. Espero que gaudeixis de la visita.

9 de juny 2020

Gràcies, Pau Donés. Fins a sempre!



9 de juny de 2020: ha mort Pau Donés, cantant i compositor de Jarabe de Palo.
Puta merda!
És el primer que em va al cap. Això i unes llàgrimes que es gronxen als meus ulls des de fa estona.
Tothom ho temia després de veure el seu últim vídeo de fa només uns dies. L'aspecte que tenia, el to de comiat d'aquella cançó... I avui s'ha confirmat.

Però immediatament després del dolor i la tristesa em surt un profund agraïment per tot el que ens ha ofert en vida. Per tot el seu llegat musical (un grapat de precioses cançons) i per tot el seu exemple d'humanitat, de filosofia de vida i de lluita contra la malaltia... Sense por, de tu a tu, convivint-hi i esforçant-se per gaudir de la vida fins a l'últim alè.

No em sento inspirat per fer grans discursos. Només vull deixar constància d'aquest trist dia i del meu profund agraïment. 
Fa una estona un amic m'ha enviat un missatge que deia "A aquest jo li hauria regalat un any de la meva vida". Jo no crec que hagués arribat a tant, però em sembla una mostra brutal del respecte, admiració i estimació que s'ha guanyat el Pau Donés al llarg de la seva curta però intensa vida. 
L'altre dia vaig tornar a veure una de les últimes entrevistes que li va fer el Buenafuente quan s'havia recuperat del primer embat de la malaltia i la rebuda que li feia el públic era de pell de gallina: una ovació de peus llarguíssima, calorosíssima, sinceríssima... Estic segur que notant tota aquesta estimació ha marxat en pau!
També em ve a la memòria l'agraïment i reconeixement que ha fet sempre de les infermeres... Justament ahir vaig veure i compartir unes declaracions precioses d'ell sobre aquest tema...


Acabo de sentir per la ràdio que el Jordi Évole, amb qui eren amics, va estar fa només dues setmanes convivint un parell de dies amb ell. I gravant-li unes declaracions perquè el mateix Pau li havia demanat que volia explicar aquesta vivència del final de la vida. Sense por. Visibilitzant-la. Era conscient de la seva situació, que li quedava poca vida (però volia aprofitar-la fins l'últim moment), que tenia mal aspecte (però explicava que això era una conseqüència de la malaltia, però que ell seguia sent el mateix Pau malgrat l'aspecte)... Serà una última lliçó que ens haurà deixat...

Com vaig dir en una altra ocasió, dedicat a un altre petit gran lluitador: Glòria i honor als qui tant han lluitat!

Us deixo amb 4 grans cançons que reflecteixen 4 moments de la seva carrera musical i vital!



Cap comentari: