Em miro l’agenda i un dubte apareix:
no sé si sabrem tornar a fer-ho altre cop.
Des de la finestra veig gent al carrer
que marxa abrigada tapant-se del fred.
A dintre les cases s’hi està molt millor,
busquem a les golfes els vells guarniments:
figures, boletes, llumetes, estels...
Començo a sentir aquell batec conegut.
I sona a la ràdio una vella cançó
i truca a la porta el cabàs dels records.
I miro al voltant i ara sé que entre tots
podrem fer real el miracle de nou.
Un posa un somriure, l’altre la il·lusió,
petons, abraçades, mirades...caliu.
Reneix l’esperança, floreix el moment:
tots junts fem Nadal compartint sentiments.
1 comentari:
Sou l'única família que manté viva aquesta tradició, Eladi. Bravo i Bon Nadal!
Publica un comentari a l'entrada