Quin dia...! (per tornar a creure en la justícia)

Quin dia, avui, dijous 19 de desembre de 2019...
Hi ha tantes coses per explicar... i tinc tant poc temps..., però no me'n puc estar de deixar-ne constància aquí al picalapica...

Al matí el president del Tribunal de Justícia de la Unió Europea de Luxemburg (TJUE), Koen Lenarts, ha emès un veredicte molt important: una persona escollida al Parlament Europeu adquireix la condició de membre d'aquesta institució des de la proclamació oficial dels resultats i gaudeix des d'aquest moment de les immunitats derivades d'aquesta condició.
Es parla de la "doctrina Junqueras" ja que és un precedent molt important i garanteix els drets dels ciutadans europeus ja que, a part de la situació personal de l'Oriol Junqueras, es tracta dels drets dels ciutadans europeus (uns dos milions) que els van votar i han vist vulnerat el seu dret de representació.

No puc esperar més a posar de relleu el paper dels advocats que representen els nostres polítics independentistes. Avui acapara molt protagonisme el genial Gonzalo Boye, que porta molts mesos donant-nos tranquil·litat i confiança amb la seva seguretat i domini de la legislació europea. Però crec que tots els advocats (Andreu Van den Eynde, Jaume Alonso-Cuevillas, Jordi Pina, Benet Salellas, Marina Roig, Aamer Anwar, Ben Emmerson...) constitueixen un equip de primeríssima qualitat que han treballat amb rigor i estratègia i acabaran obtenint els fruits esperats.

El President del Parlament Europeu, David Sassoli, ha reaccionat ràpidament i contundentment a la sentència, en els termes més favorables i inequívocs als interessos independentistes. Ha demanat als serveis jurídics del Parlament Europeu que treballin ràpidament per estudiar les repercussions d'aquesta sentència en la composició de la cambra (referència inequívoca a l'admissió de Puigdemont i Comín), ha exigit a Espanya que faci complir la sentència i ha aixecat el veto que s'havia imposat a Puigdemont i Comín d'entrar al Parlament Europeu. Una sonora bufetada a la justícia espanyola!

Oriol Junqueras veu un gir important en la seva situació personal. Els optimistes diuen que sortirà ràpidament del presó. Els pessimistes diuen que el fet que ara la sentència ja sigui ferma, farà que la justícia espanyola allargui aquesta situació tan com li sigui possible, però tard o d'hora, la sentència d'avui capgirarà la seva situació i, de retruc, la de la resta de presos polítics i fins i tot les aspiracions independentistes de Catalunya.

Carles Puigdemont i Toni Comín, segurament seran els primers de beneficiar-se de les reaccions que provocarà aquesta sentència ja que en un termini breu, podran prendre possessió de les seves actes d'eurodiputats, gaudiran d'immunitat i podran passejar-se tranquil·lament per tota l'Europa comunitària. I això, un dia o altre els permetrà tornar a entrar a Catalunya i serà un cop d'efecte demolidor per les aspiracions de l'Estat espanyol de reprimir el sentiment independentista a Catalunya.

No vull acabar sense donar les GRÀCIES als opinadors que de manera serena, lúcida i ben informada han mantingut encesa la brasa de la meva fe en el final satisfactori de la lluita independentista. Em centro en els 3 que he seguit amb més assiduïtat i m'han donat més arguments per mantenir la moral alta: Vicent Partal, Bernat Deltell i Koldo Pereda.
En tot aquest temps sempre que amics i familiars m'han preguntat "Ai, Eladi, com acabarà tot això?", jo sempre he contestat "Acabarà bé". I sovint la gent feia burla d'aquest optimisme. Però jo l'he mantingut sempre perquè persones com aquests tres que esmento m'han anat donant arguments, indicis i ànims per mantenir la moral alta i intentar encomanar-la al meu voltant.
Avui feia goig i emocionava llegir els seus tuits davant la magnitud de la transcendència de tot el que havia passat i del que s'intueix que desencadenarà.

Avui ha estat un gran dia!
Guanyarem!