Vergonya i infinita sensació d’injustícia quan s’incompleixen tots els tractats europeus i internacionals sobre els drets de les persones que estan en perill a alta mar (Dret Marítim, Conveni de busca i rescat marítim, Declaració Universal dels Drets Humans, Convenció de Ginebra i Tractat de Lisboa).
Clama al cel que s’ha d’ajudar aquestes persones que estan en perill de mort en embarcacions precàries a mercè de les onades. Moltíssimes persones han acaba mortes al fons de la Mediterrània i per això moltes consciències es van despertar i diverses organitzacions de salvament marítim van passar a operar a la Mediterrània per salvar aquest allau de vides humanes...
Però la política europea ha demostrat la seva hipocresia i la falta d’humanitat perdent-se en discursos teòrics, passant-se la patata calenta d’una a una altra institució i posant el màxim de traves a entitats com Open Arms per impedir-los la seva tasca humanitària o castigar-la amb multes econòmiques i sancions de tipus penal si gosen fer allò pel que van ser creades: salvar vides humanes.
Dies enrere li va passar a la Carola Rackete, que va haver de desobeir la legislació italiana per aconseguir salvar un grup de refugiats que havia rescatat. Ara li toca el torn a l’Òscar Camps, cap visible d’Open Arms que està aguantant una situació desesperada amb el vaixell carregat d’immigrants recollits de naufragis que ningú vol acollir al seu port. Itàlia i Malta, els ports més propers, li neguen l’entrada (fins i tot davant previsions meteorològiques desfavorables) sota pena de multes milionàries. I els altres països europeus es miren els uns als altres sense que ningú faci cap pas endavant i assumeixi la responsabilitat d’aquest gest humanitari imprescindible...
És una vergonya!
I la immensa majoria de la societat europea rebutja aquestes polítiques, però d’aquesta indignació, d’aquesta impotència, d’aquest sentiment de protesta davant de la injustícia...no en pot sortir un canvi de paradigma que capgiri la situació.
I és un esquema que es repeteix massa sovint... En els cas dels joves d’Altsasua, en els presos polítics catalans, en el judici a La Manada, en el cas dels europarlamentaris catalans... Sembla que la justícia i el clamor popular vagin per un camí i la realitat dels fets de les institucions que prenen les decisions vagin per un altre i no hagi possibilitat d’influir-los i fer-los canviar.
I si és això és que alguna cosa va molt malament... I va tan malament que potser haurem de buscar la manera de canviar-ho... No podem quedar-nos de braços plegats (o com a molt fent manifestacions al carrer) mentre anem veient com les persones moren al mig de l’oceà perquè han comès el “delicte” de voler escapar d’una realitat encara pitjor...
No pot ser...
Tot el reconeixement i admiració als valents voluntaris de les entitats de salvament marítim com Open Arms. I tota la indignació i el rebuig per les polítiques dels països europeus que defugen buscar una solució al problema d’aquestes persones. I, sobretot, totes les ganes que algú tingui una idea brillant i trobi la manera de capgirar aquesta situació... Som molts i crec que tenim la raó...hi haurà d’haver alguna manera de capgirar aquesta injusta situació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada