10 anys de picalapica

Compareixo a la cita anual per felicitar-me a mi mateix (com aquell esquetx de Mister Bean en que està sopant sol i ell mateix s'escriu una felicitació, se la deixa sobre la taula i després simula descobrir-la amb gran sorpresa...).
10 anys ja... quina passada!
1185 articles en que he parlat de tot i de res, en que he reflexionat en veu alta i en que a temporades he tingut un cert públic que ha interactuat amb mi...
Però el motiu de la persistència d'aquest bloc segueix sent, a part d'un punt de vanitat, donar sortida a les meves ganes d'escriure i, sobretot, deixar unes petjades a la sorra que no esborri l'aigua...
La memòria és fràgil i selectiva...jo mateix sovint no recordo coses que m'han passat i per això de tant en tant passo estones molt agradables rellegint notícies antigues que han quedat fixades en aquest bloc. I m'emociono recordant experiències que he viscut.

Per això torno a fer una selecció de notícies que deixen constància de coses que he viscut els darrers 12 mesos i, veient aquest recull de 12 notícies (una de cada mes), hi trobo un resum força fidel de les jugades més importants: el canvi de rol a l'escola, poemes i cançons que m'han commogut, el darrer (però no últim) curtmetratge, l'evolució del procés polític cap a la independència (amb els moments viscuts a Lledoners), els 50 anys i el fantàstic viatge a Brussel·les, l'infart del meu pare... Realment són els fets més destacats del darrer any i, si d'aquí a uns anys em falla la memòria, podré tornar a reviure'ls gràcies al que deixo escrit en aquest bloc.

10-7-2018: Les millors coses que he fet com a mestre
13-8-2018: "Dolç monòleg" (poema)
20-9-2018: "L'illa deserta" (curtmetratge)
7-10-2018: "Amor sagaç" (Clara Peya)
3-11-2018: U-NI-TAT!
25-12-2018: Nadal a Lledoners
27-1-2019: Un plàcid diumenge (batalleta)
28-2-2019: Brussel·les: quin regalàs!
5-3-2019: 50 anys!
7-4-2019: Les fotos de Uğur Gallenkuş
31-5-2019: "Sta guai" (Oques Grasses)
3-6-2019: 20 dies d'infart (dolç infart)

A vegades he tingut la temptació de fer una selecció del millors relats aquí publicats i plantejar-me publicar-los en forma de llibre... Allò que us deia de la vanitat, alimentada per algunes crítiques elogioses fetes per la gent que m'estima.
De fet anys enrere vaig arribar a tenir un volum de visites al bloc realment espectacular, però últimament he tornat a la realitat: em llegeix poca gent i el que escric no té cap altra transcendència que arrencar algun somriure o alguna llagrimeta de la gent del meu entorn.
Crec que si arriba el dia que no em llegeixi ningú, que potser arribarà perquè ara ja són ben pocs els que llegeixen i encara menys els que publiquen en blocs (ara és temps de tuits, de fotos d'Instagram, de vídeos de Youtube), jo seguiré escrivint en aquest estimat picalapica. Per a mi, per tenir endreçats i plens de detalls tots aquests records de la vida que vaig vivint.

Però sempre hi serà benvingut tothom qui tingui ganes de llegir-me i d'opinar des del respecte.
Gràcies a tots els que encara passeu per aquí!
(us deixo amb la gràfica de l'evolució de les visites del bloc en aquests 10 anys)