Benvingut: passa, llegeix i opina

Estàs al bloc de l'Eladi Martínez pots buscar les notícies que t'interessin pels menús de la dreta "Cerca per etiquetes" (pots buscar per temes) i "Arxiu del bloc" (per ordre cronològic).
Per fer un comentari clica sobre la paraula "comentaris" que hi ha al final de cada notícia, escriu el teu comentari i escull la identitat "NOM/URL" posant el teu nom perquè sàpiga qui ets.
Gràcies. Espero que gaudeixis de la visita.

28 de febr. 2019

Brussel·les: quin regalàs!

El dia 18 de febrer era el meu sant i, al vespre, l'Anna i els nens em van fer un regal totalment inesperat. Després d'unes quantes pistes es va destapar la sorpresa: al cap de 2 dies ens n'anàvem tots 4 a Brussel·les aprofitant els 4 dies festius de La Llum. Una ciutat on només havíem fet una visita llampec, l'Anna i jo, el desembre del 2017 en la manifestació de suport al president Puigdemont, sense haver tingut ocasió de veure res.
Uauh! Quina il·lusió!! Però també... quin atabalament... preparar el viatge en 2 dies...
Però tot va anar mooooolt bé!

DIMECRES 20 DE FEBRER
1.- Cada viatge en avió és com una gimcana. Arribar a temps a l'aeroport, que no hi hagi cap entrebanc amb les maletes (per la mida o pel pes). Un cop arribats a l'aeroport de destí trobar el lloc de dormir... Tot va sortir P-E-R-F-E-C-T-E!
Vam deixar el cotxe a l'Aparca&Go, vam arribar a temps a l'aeroport, vam embarcar sense cap problema amb les maletes i vam tenir un vol plàcid. Un cop a l'aeroport de Brussel·les si que vam començar una petita gimcana: primer vam haver de trobar el conductor del nostre taxi que ens anava parlant en anglès des de l'altra punta de l'aeroport. Un cop hi vam contactar, ens va traslladar ràpidament fins el nostre apartament i allà vam haver de fer un petit escape-room per entrar-hi. Primer posar un codi a la porta del carrer perquè se'ns obrís. I un cop dalt, vam trobar una mena de caixeta amb unes rodetes numèriques de candau i posar la combinació correcta perquè la caixeta s'obrís i hi trobéssim la clau de la porta.
Ens vam instal·lar i, abans d'anar a dormir, l'Anna i jo vam fer una escapada nocturna a la propera Grand Place...

DIJOUS 21 DE FEBRER
2.- Durant els 4 dies vam tenir un temps anticiclònic genial!! Una temperatura uns 10 graus superior a l'habitual a Brussel·les el mes de febrer, cap moment de pluja i un temps assolellat i fins i tot calorós... Fantàstic!!!

3.- L'apartament tenia una ubicació perfecta. A 200 metres de la Grand Place, enmig del barri gai de Brussel·les. Era prou ampli i no hi faltava de res. Va ser un luxe tenir "casa" durant el viatge. Un lloc on anàvem a fer els àpats i podíem descansar, connectar-nos a la Wifi i fins i tot veure TV3 i estar al dia del que passava a Catalunya.

4.- El primer dia al matí vam fer un "free tour" pel centre històric amb l'empresa Sandemans. Un guia molt il·lustrat i molt simpàtic (Edu, de Venezuela) ens va conduir pels llocs més interessants, explicant-nos multitud de dades i anècdotes. En aquests tipus de tour no hi ha un preu prefixat, sinó que al final cadascú paga el que vol en funció de la seva satisfacció i possibilitats. És una experiència totalment recomanable!!

5.- A la tarda vam agafar el Metro per anar a visitar l'Atomium, un monument carismàtic i icònic de la ciutat.

6.- Després vam fer la nostra primera visita a la cerveseria Cafè Delirium, la més coneguda de Brussel·les. Un local espectacular de 3 plantes amb multitud de tiradors i més de 3000 tipus diferents de cervesa...el paradís dels amants de la cervesa. L'Anna i jo no en som bevedors, però Brussel·les és un país molt conegut per les seves cerveses i vam decidir conèixer el local i tastar-ne algunes... I va valer la pena perquè és un lloc molt peculiar i carismàtic. I les cerveses...són prou bones i n'hi ha tantes que segur que en trobes alguna que t'agradi.

7.- Després de les cerveses vam fer una altra parada inexcusable a Brussel·les: les patates fregides. Vam anar al local Fritland i vam demanar 2 racions de patates amb 2 salses diferents. Ens en van posar tantes que no ens les vam poder acabar.

DIVENDRES 22 DE FEBRER
8.- De bon matí ens vam desplaçar a peu (mitja horeta) fins al Parlament Europeu on a les 10 en punt es podia fer una visita gratuïta que va valer molt la pena. És un lloc majestuós i solemne en el qual ens vam fer unes simbòliques fotos amb l'estelada.

9.- Després vam visitar el Museu d'Instruments Musicals, una col·lecció espectacular d'instruments de diferents èpoques i llocs del món dins d'un preciós edifici d'art nouveau. Hi ha una audioguia on es pot escoltar el so de molts dels instruments que hi ha exposats i és interessantíssim, tot i que als nens se'ls va fer llarga la visita.

10.- A la tarda vam agafar el tren per anar a Waterloo (uns 20 km) per veure la Casa de la República de Catalunya on viuen el president Puigdemont i els altres polítics independentistes exiliats. Vam arribar de seguida sense problemes, ens vam fer les fotos amb l'estelada i llavors vam debatre si trucar o no el timbre per saludar-los (suposant que hi fossin). Al final vam decidir ser discrets i no molestar, tot i que l'Ona era ferma partidària de trucar i intentar saludar-los. I així vam tornar de seguida cap a Brussel·les.

11.- Vam visitar una bonica, agradable i onírica llibreria anomenada "Tropismes" i vam anar a fer una altra de les coses que forçosament s'han de fer a la capital belga: menjar unes gofres. Ens les vam menjar just davant del Manneken Pis i eren delicioses!! Finalment vam tornar al Cafè Delirium a tastar unes noves i diferents cerveses.

DISSABTE 23 DE FEBRER
12.- El dissabte havíem decidit anar a Brugges aprofitant que els caps de setmana els bitllets de tren són a meitat de preu. Després d'una horeta de viatge vam fer una passejada pels carrers de la ciutat, amb parades especials a les 2 places principals (la del Burg i la del Markt), després vam fer l'excursió amb barca pels canals (mitja horeta) i vam anar a dinar en un restaurant (primer àpat fora de casa on vam tastar 2 noves cerveses....). Havent dinat vam tastar una altra cosa que no es pot perdonar a Bèlgica: la xocolata! Vam entrar en una de les moltes xocolateries i vam tastar uns quants bombons. Després ja vam anar enfilant el camí de tornada cap a l'estació.

13.- L'Anna pel camí ens anava dient si no voldríem parar a visitar la ciutat de Ghent, que ens venia de camí. Tant els nens com jo vam dir que no i, per tant... vam baixar a Ghent a visitar-la... Després de caminar mitja hora des de l'estació fins al centre històric vam haver d'acceptar que havia valgut la pena perquè vam trobar una ciutat preciosa amb uns edificis espectaculars i molt d'ambient. El Roc i l'Ona van menjar-se una altra gofra i vam acabar de voltar una mica més fins que, totalment rebentats, vam decidir agafar un tramvia que ens acostés a l'estació per agafar el tren de tornada a Brussel·les. Per desgràcia el tren venia atapeït i vam haver de fer tot el viatge a peu dret en l'espai entre vagó i vagó.

14.- Un cop a Brussel·les les nostres cames van començar a caminar soles cap al Cafè Delirium a tastar 2 noves cerveses, tot i que es notava que era cap de setmana i hi havia molta més gent que els dies anteriors. En acabat vam tornar a anar a parar a la Grand Place, un lloc meravellós, carregat d'història i de bellesa, que vam trobar més bonic que mai... potser per l'efecte de la cervesa... potser perquè ja ensumàvem el comiat de l'endemà...

DIUMENGE 24 DE FEBRER
15.- De bon matí ens vam llevar, vam endreçar-ho tot i vam deixar l'apartament. Vam dur les maletes a una consigna de l'empresa i, després de dubtar si tornàvem a anar a Waterloo per fer suport als nostres polítics davant la provocació de l'Arrimadas, vam desestimar-ho.

16.- Vam preferir aprofitar el darrer matí a la capital belga per veure el que ens havia quedat pendent. Primerament vam fer una recomanable visita al Museu del Comic, un còmic (bande desinée) que està molt present a tota la ciutat amb murals dels principals dibuixants belgues (de Bèlgica són Tintin, Lucky Luke, els Barrufets, Spirou, Marsupilami, Sergi Grapes, Benet Tallaferro, Jan i Trencapins i encara molts més). Després vam anar a la Catedral i ja vam buscar un restaurant per fer el darrer dinar a Bèlgica.

17.- Vam trobar una bonica taverna on vaig decidir fer l'àpat típic: moules et frites. Musclos amb patates fregides i... una altra cervesa! Després vam recórrer els carrers principals per darrera vegada, vam menjar la darrera gofra i ens vam acomiadar de la Grand Place. I llavors ja vam anar a buscar les maletes i esperar el taxi que ens portaria a l'aeroport.

18.- La gimcana de tornada va ser igual de plàcida que la de l'anada. Vam arribar bé i amb temps a l'aeroport, vam embarcar sense cap problema amb les maletes, vam tenir un vol plàcid de tornada, vam arribar a temps a l'Aparca&Go i vam arribar sense cap contratemps a casa.

EPÍLEG
19.- Una reverència i una ovació a l'organitzadora.
Anna, vas preparar un viatge extraordinari en que tot va sortir bé.
Moltes gràcies per tot.
Va ser genial!


20.- Quan hi tornem?

Acabo amb unes fotos (molt poquetes) a l'espera del vídeo que vull muntar on n'hi haurà moltes més.









4 comentaris:

Judit Martinez Codorniu ha dit...

Boníssima l'anécdota de Ghent,m'encantes Anna,que n'aprenguin!!
Gràcies per l'anécdota detalladíssima,per les fotos,m'alegro enormement que disfruteu de viatges aixi,amb familia,on us arrisqueu a gimcames divertides i inesperades,xófers que us parlen anglés des de l'altra banda de l'aeroport,candaus per obrir portes o deixar-hi maletes.....brutal!! Que bé gaudir de ponts i poder-ho gaudir aixi i el pròxim cop,com diu l'Ona a picar el timbre i intentar saludar al President i dir-li que en penseu de l'Arrimades.....
Felicitats familia,m'alegro molt que sapigueu gaudir tant dels moments que al final del cami ens endurem.....
Felicitats Eladi pels 50,tic tac,tic,tac....queda molt poquet.....

Roger Berenguer ha dit...

Que guapo Eladi, i que bona organitzadora que és l'Anna! Jo també estic amb la Ona que hauríeu d'haver tocat el timbre a Waterloo..
Endavant i a a esperara la propera!
I per cert, per molts anys! ;)

Ma Dolors ha dit...

Estic molt contenta que poguéssiu fer aquest viatge tan guapo i que tot us sortís de pel·lícula de sorpresa i que en poguéssiu gaudir tots quatre.
Moltes felicitats pel sant, pels "5O" anys i per molts anys ho pugueu celebrar amb tanta il·lusió.
Petons de colors a tots

Eladi Martínez ha dit...

Judit, Roger, Ma Dolors,
ara ja han passat uns quants dies del viatge a Brussel·les i dels vostres comentaris, però encara sóc a temps d'agrair-vos-els i de recordar com de bé ens ho vam passar!
Abraçades!
Eladi