És una cançó del darrer disc del Ramon Mirabet.
Una cançó que m'agrada molt. Dolça. Melancòlica. Amb una guitarra que em recorda els Dire Straits i la veu preciosa del Ramon Mirabet.
Una cançó que sempre em feia pensar en una nit d'estiu mirant el cel, en pau i silenci.
Dissabte passat vam anar al concert de Ramon Mirabet a les "Vesprades a l'alzina". Va ser un molt bon concert...
I quan va sonar aquesta cançó, enmig de la natura, sota l'alzina centenària de Querol, amb una lluna plena que presidia la nit, al costat de l'Anna...
Em vaig reiterar en què és una molt bona cançó.
Si no la coneixeu, escolteu-la.
I si pot ser, de nit, sota la lluna...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada