Jo hi vaig ser!! (2a part)

(...ve de la notícia anterior)

Les emocions d'aquesta Diada van ser moltes i molt intenses. Veure tota aquella riuada de gent, amb les estelades, les pancartes, les gralles, els timbals i... el SOMRIURE feia emocionar. Va ser una exhibició de sentiment, d'autoafirmació i de seguretat en el camí que començàvem. I tots vam tornar cap a casa amb una escalforeta al cor, però no podem pensar que hem arribat enlloc.
Aquest és un primer pas, clar i contundent, deixa les coses en una tessitura com no havien estat mai abans, ens permet que portem dies sentint parlar a totes hores de la possibilitat de la independència, secessió, sobirania.... però no és res més que un primer pas.
Ara calen unes quantes coses per no apartar-nos del camí que hem començat i us n'apunto algunes a partir de la lectura del suplement del diari ARA que tancava la sèrie de 4 especials sobre "El país que volem ara". Crec que es poden resumir en 3 punts:

• CAPACITAT D'ACOLLIR, INCLOURE I COOPERAR per conquerir els que encara tenen dubtes, per tranquil.litzar els que no en són partidaris i demostrar-los que no els crucificarem per pensar diferent i que els respectarem les seves idees. Així potser ells respectaran les nostres i arribarà un dia que podrem posar a la pràctica el dret de decidir, sense por de quin pugui ser el resultat de la consulta...
• CONSTÀNCIA per no defallir quan vinguin els entrebancs (la resistència emocional que demanava el president Mas)... i CONFIANÇA en les pròpies forces (dels uns amb els altres, com els que formen una colla castellera i no tenen por d'aixecar un castell i, si cauen, saben que cauran sobre els seus companys i que entre tots es tornaran a aixecar i ho tornaran a intentar)... i COHERÈNCIA i CONCENTRACIÓ per no distreure'ns de la línia que ens hem marcat i de l'objectiu final al qual volem arribar... i CORATGE que algú defineix com la capacitat de persistir del que sap on va i sap que hi arribarà...
• caldrà FER-NOS VISIBLES de manera sovintejada i constant al món en general i a Europa en particular. Que aquesta possibilitat de la nostra futura secessió d'Espanya vagi sonant i arribi a ser una opció natural i real que a ningú no escandalitzi perquè hagin quedat ben visualitzades les nostres intencions i les nostres raons...

Penso que per mantenir el lideratge, la capacitat de mobilització i aglutinació i la "pressió" constant i exigent sobre la classe política, és bàsic que l'ANC continui la feina que amb tant d'encert ha començat. De fet en el seu "full de ruta" el següent pas després de la manifestació de l'11 de setembre era la convocatòria de consultes per la independència la primavera del 2013. Però no com es van fer temps enrere (organitzades per la societat civil i en diferents dies als diferents municipis), sinó amb un caràcter oficial: convocades pels ajuntaments i totes el mateix dia.
No sé si jurídicament ja es poden realitzar (sento parlar de la llei de consultes populars per via referèndum i no sé si és una possibilitat real o encara s'ha d'aprovar aquesta llei), però en cas afirmatiu, penso que seria un bon segon test.

I si es fa una campanya ben organitzada (com ha estat la d'aquesta Marxa per la Independència) i el múscul de l'independentisme segueix ben greixat i dóna uns resultats clars a les urnes, estarem posant els nostres polítics en el camí de convocar eleccions anticipades en les quals cada partit polític es defineixi clarament sobre la independència. Començo a escoltar cants de sirena de partits que estarien disposats a presentar-se en coalició compartint aquest important punt del programa...
Sembla difícil que els polítics puguin deixar els seus tacticismes i la seva prudència per embrancar-se en aquesta incerta aventura, però novament podem, com a poble, marcar-los el camí per on volem caminar i empènyer-los a començar a traçar aquest camí.
Mica a mica anem perdent la por... anem normalitzant el llenguatge... ens omplim de raons... aconseguim no ser els únics que en parlem... anem donant forma al somni... ens anem convencent que pot ser possible...
Ens tocarà viure uns temps apassionants!!
I podré dir a les generacions futures que ... jo hi vaig ser !!