Jo hi vaig ser!! (1a part)

Poques vegades es pot gaudir de tenir la sensació d'estar vivint un moment històric. La vaig tenir el 1998 quan el TDK Manresa va quedar campió de la lliga ACB de bàsquet, l'octubre de 2011 quan ETA va anunciar la finalització de la lluita armada (encara que ens falta el capítol final de la dissolució total), podré dir que vaig veure jugar el Barça del Pep Guardiola... però haver estat a la manifestació de l'11 de setembre de 2012 serà molt més important que tot això.

Abans que passin més dies us vull oferir unes quantes fotos i la primera part d'un comentari que partiré en dues dosis per no allargar-me excessivament.

Gairebé tothom ha destacat algunes característiques d'aquesta manifestació:

1. Multitudinària: la major concentració de persones en una manifestació catalanista amb un cert consens en el número d'un milió i mig de persones.
2. Reivindicativa: el clam independentista va ser indubtable i la massiva presència d'estelades de manera totalment natural i desacomplexada, juntament amb els càntics no deixaven lloc a cap tipus d'interpretació.
3. Festiva, pacífica, cívica: tothom tenia molt clar que estàvem davant dels ulls de tot el món i que no es podia caure en provocacions. No tinc notícia de cap contenidor cremat, cap aparador trencat, cap incident amb les forces de seguretat... I això en una acumulació tan gran de persones ho trobo molt meritori i me'n sento orgullós.
4. Plural, transversal, intergeneracional: hi havia gent de tot tipus, famílies senceres, nadons, avis en cadira de rodes, immigrants, castellanoparlants... Totes les diferències van quedar perfectament assimilades en benefici de l'objectiu comú: la INDEPENDÈNCIA!

Em trec el barret i felicito l'ANC per la manera com ha sabut aglutinar i potenciar el sentiment independentista en un organisme transversal que ha sumat voluntats en comptes de dividir. El seu caràcter apolític (des del punt de vista de la lluita d'interessos dels partits polítics) i el seu objectiu clar i inequívoc han obtingut la confiança d'una gran majoria. I ho han sabut vertebrar d'una manera magistral amb una organització perfecta de tota l'estratègia d'un full de ruta en el que la magnífica manifestació d'aquesta Diada no era un punt i final sinó una estació més d'un recorregut que pot acabar amb la consecució de la independència.
Aquesta força ha provocat un seguit de moviments en cadena que obligarà els partits polítics a pronunciar-se i a fer passos per estar a l'alçada del que el poble català demana. I aquest és un canvi paradigmàtic perquè passem de ser subjectes pacients que critiquem la inacció dels polítics a ser subjectes actius que els obliguem a moure's seguint la direcció que els marquem.

(continuarà...)