Excursió al Puigsacalm

Dies enrere parlàvem amb el Pablo, amic (per davant de tot amic), escalador, excursionista, esportista, amant de la natura i practicant de totes aquestes aficions que algun dia havíem de fer una excursió familiar amb tots els nens.
Dit i fet. Vam engegar l'ordinador, vam començar a fer tombs pel ciberespai buscant refugis i opcions de caminades per fer amb nens i vam acabar decidint-nos pel Puigsacalm, (sobretot després de veure algunes planes com aquesta que ho explicaven tot la mar de bé).
Així doncs el dimecres 8 d'agost ens vam llevar a les 7 del matí, vam intentar anar el més de pressa possible i vam enfilar la carretera per arribar al Coll de Bracons a les 9'30 h, hora que havíem quedat amb el Pablo, la Violeta, el Nil i l'Estel (es pot agafar la carretera dels túnels de Bracons fins a la sortida de Sant Andreu de la Vola i des d'allà s'ha de seguir la vella carretera de revolts fins al Coll).
Un cop arribats, saludats, equipats i untats de crema solar vam començar la caminada enfilant-nos per un roquissar a peu de carretera que ens va conduir fins a les fagedes obagues que mica a mica ens anaven fent enfilar sense adonar-nos-en massa. El paisatge era preciós i fresc i, malgrat dur un infant de 4 anys com l'Ona, tota l'expedició seguia sense cap mena de problema el camí buscant les marques blaugranes que ens indicaven el camí correcte. Després d'una petita indecisió al coll de Sant Bartomeu, vam arribar a la Font Tornadissa després de poc més d'una hora de camí i allà vam fer una aturada per esmorzar.
A partir d'aquí vam iniciar la segona part de l'excursió, una mica més exigent, però assequible per al públic familiar. El paisatge va canviar i ens vam enfrontar a uns grans prats plagats de tifes de vaca amb algun fort pendent. Seguint les marques, ara verd-i-blanques, i vorejant un filat vam anar pujant des dels Rasos de Manter fins arribar a una porta que ens endinsava en un nou bosc que ens oferia una altra part del trajecte fresca i obaga. En arribar al final del bosc una curiosa farmaciola ens marcava una bifurcació de camins. Enfilant el fort pendent de la dreta, amb perillosos cingles de vertiginós desnivell, de seguida la visió d'una senyera voleiant al capdamunt ens va indicar que la recompensa estava a punt d'arribar. Va ser una pujada forta, però no massa llarga i al cap d'un moment ens vam trobar al cim del Puigsacalm (1.515 metres).
Des de la Font Tornadissa hi havíem arribat en una mitja hora.
Allà fotografies de record, signatures al llibre de visites i fantàstica contemplació de 360 º de  muntanyes al nostre voltant. Quina meravellosa talaia des d'on els experts ens indicaven els noms de totes les muntanyes que podíem admirar (Puigmal, Pedraforca, Montserrat...). La vista era impressionant i un dia ben serè convidava a xuclar aquell paisatge amb la vista per poder-nos-el endur cap a casa (llàstima que haguéssim d'estar massa pendents d'on posaven els peus els nens per por que no caiguessin daltabaix). Després d'una estona massa curta vam desfer el camí fins a la Font Tornadissa on vam dinar i reposar de l'esforç realitzat.
Havent dinat vam anar baixant tranquil.lament, tot conversant en diferents grups i gaudint del paisatge de les fagedes que travessàvem. De tant en tant alguna relliscada o alguna aturada per satisfer necessitats fisiològiques posaven una mica de pebre a la calma de la jornada. I així xino-xano vam acabar arribant als cotxes que ens esperaven al Coll de Bracons (1.132 metres).
Fins aquí ja hagués estat una excursió fantàstica, però encara li vam posar una cirereta al pastís. Després d'una aturada a Joanetes per fer cafès i gelats, la Violeta ens va portar fins als gorgs de Can Turó a Sant Privat d'en Bas on qui més qui menys va acabar banyant-se al riu, alguns despullats i d'altres en roba interior. El Roc i l'Ona s'ho van passar bomba i la feina va ser nostra per fer-los marxar.
Després, carretera i cap a casa amb el record inesborrable d'una jornada preciosa envoltats d'amics i de natura que a tots ens han quedat ganes de repetir.
Pablo, quan hi tornem?
Us deixo amb unes fotos que testimonien tot el que us he explicat: