Ara, sí voleu, llegiu què farà l'Empar Moliner i les seves raons.
Un article molt interessant, lúcid, irònic i corrossiu (com tot el que escric la singular escriptora) publicat el 19 d'agost al diari ARA dins de la seva secció "Tovallons negres".
No us el perdeu.
Sovint els patriotes (que són els nacionalistes bons) parlen de "la mare pàtria". Troben normal estimar la pàtria com una mare. Per raons alienes a mi, per tant, jo no sóc patriota. A causa de les guerres o pactes que hi ha hagut o no hi ha hagut, Rosa Díez és patriota i jo sóc nacionalista (que és el mateix que si ella fos single i jo solterona ). Però tot i això, admiro Rosa Díez, perquè ha fet per a mi una cosa que no li podré pagar mai prou: apartar Toni Cantó de la interpretació. Va haver-hi un dia en què els habitants dels actuals Estats Units d'Amèrica eren nacionalistes. Van fer la Guerra de la Independència i ara ja són patriotes.
Tot això ve a tomb per les paraules de Santiago Abascal, la família del qual ha estat amenaçada per ETA durant força temps. " Prefiero una España unida con escoltas que libre pero rota ". Que és una variant, més salvatge i bèstia, d'aquell " antes roja que rota ".
Imaginem, doncs, donat que Santiago Abascal és un patriota, que les seves paraules no es refereixen a la mare pàtria sinó a la mare que l'ha dut al món. Imaginem que la mare de Santiago Abascal està amenaçada pel seu marit, que considera que és de la seva propietat, i no accepta que ella vulgui divorciar-se lliurement. I imaginem que Santiago Abascal diu: " Prefiero ver a mi madre con moratones que libre pero divorciada ". Ho acceptaríem?
Si tots els conflictes, discussions, baralles, teoritzacions que tenim sobre Catalunya i Espanya les equiparem a un matrimoni, s'acaba la discussió. Per quina raó no admetem que l'home de la parella sigui el que administri els diners de la dona (com si fos una menor) i sí que ho admetem entre Espanya i Catalunya? Per quina raó trobem lògic que la dona pugui expressar lliurement si vol o no vol divorciar-se i no admetem que ho pugui expressar lliurement Catalunya? Per què preferim que hi hagi violència i mort abans que veure una separació? És per totes aquestes raons que, per primer cop a la vida, aquest Onze de Setembre abandonaré el sofà i aniré a Barcelona a fer bulto.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada