Benvingut: passa, llegeix i opina

Estàs al bloc de l'Eladi Martínez pots buscar les notícies que t'interessin pels menús de la dreta "Cerca per etiquetes" (pots buscar per temes) i "Arxiu del bloc" (per ordre cronològic).
Per fer un comentari clica sobre la paraula "comentaris" que hi ha al final de cada notícia, escriu el teu comentari i escull la identitat "NOM/URL" posant el teu nom perquè sàpiga qui ets.
Gràcies. Espero que gaudeixis de la visita.

21 d’ag. 2012

Amor d'estiu

Qui no ha tingut un amor d’estiu?
Jo fa anys que en mantinc un i si ara en parlo així d’obertament podeu suposar que és perquè l’Anna n’està assabentada i l’accepta.... o potser seria més exacte dir que el suporta o el consent... Ara no sabria dir quina és la paraula més adequada però és un fet que porta repetint-se uns quants estius i no crec pas que me n’hagi d’avergonyir.
El cas és que cada juny, així que començo a tenir enllestida la feina de final de curs, ja començo a enyorar la presència de la meva altra estimada. I inevitablement el cap ja comença a pensar-hi i a enyorar el moment del nou retrobament estacional.
Sovint costa trobar l’ocasió més propícia per al primer contacte. No és tan senzill com fer una trucada i tampoc no és qüestió de quedar un moment i veure’ns de qualsevol manera, en una esgarrapada furtiva. Quan s’han esperat tants mesos, ja no ve d’un dia o d’una setmana.
I tot i així, tot i intentar esperar les circumstàncies ideals per a la retrobada, a vegades el primer dia estem com una mica desentrenats, maldestres, insegurs i només podem recordar els bons moments de l’estiu anterior, però encara sembla llunyana aquella màgia. De mica en mica, però, les ocasions de coincidir es van sovintejant i cada cop ens sentim més còmodes i podem deixar anar els nostres sentiments. I així, sense forçar les coses, arriba el moment en que ja recuperem les bones vibracions del passat.
Sovint són trobades de matinada i a vegades arriba un moment en que sembla que estiguem en un estat de flux: tot surt fluid i espontani i som conscients d’estar creant un moment de bellesa efímera. Per això, a vegades, un cop acomiadats, abans de ficar-me al llit m’agrada agafar paper i boli i apuntar aquelles sensacions per evitar que s’esvaeixin amb la llum del dia i poder recordar-les en el futur.
Què?
Encara no sabeu de qui estic parlant?
:
:
:
:
:
:
(deixo un espai per si voleu provar d’endevinar-la)
:
:
:
:

De la guitarra.
Tant com m’agrada tocar aquest instrument i composar-hi petites melodies (que em relaxen i exerciten la meva illetrada passió per la música i fins i tot a vegades acaben esdevenint cançons) i em passo la major part de l’any sense temps material per dedicar-m’hi. Però quan arriba l’estiu, m’agrada, de matinada, començar a provar diferents acords i anar-los enllaçant, anar descobrint alguns encadenaments que sonen bé i, amb sort, acabar fent alguna cançó.
I encara que semblava que aquest estiu la màgia no arribaria, la història s’ha acabat repetint i em trobo, just abans d’anar a dormir, apuntant en algun paperot la posició dels dits que he anat repetint (perquè a vegades no són ni acords que jo conegui) i que han produït aquella melodia que tant m’ha agradat i que l’endemà intentaré anar allargant per veure si pot desencadenar en alguna nova cançó.
I he de dir-vos que són moments de plaer intel.lectual i sensitiu, del gaudi de la creació artística. I no em prengueu per un pedant que sóc ben conscient que el que faig no té cap transcendència. Però quan sento que enllaçant diferents sons, per atzar i constància, surt una melodia que m’agrada no puc parar de repetir-la i repetir-la, analitzant les sensacions que em produeix i buscant com allargar-la sense que perdi la màgia d’aquell fragment que ha sortit bé. I sovint no aconsegueixo anar més enllà, però aquest procés de deriva creativa és molt i molt agradable.
La guitarra... el meu amor d’estiu.

Cap comentari: