Lliçons de/per celebrar una gran revetlla

Aquesta revetlla de Sant Joan d'enguany ha estat molt especial a casa nostra i se'n poden treure algunes lliçons:

1.- Per gaudir d'estar bé, abans s'ha d'haver estat malament
Imagineu que una iaia de casa està malalta. Imagineu que ha de començar un nou tractament i li expliquen que haurà d'anar a l'hospital i quedar-se ingressada 24 hores en observació. Imagineu que quan passen aquestes 24 hores agafa febre i li comencen a sortir complicacions (efectes secundaris) que posen en risc la seva salut i no li permeten deixar l'hospital.
Imagineu que aquelles 24 hores es van allargant i acaben convertint-se en una setmana. I que cada nova dosi del tractament genera complicacions que no permeten que la iaia s'acabi de trobar bé i l'ingrés se segueix allargant. Imagineu que en aquest hospital només es permet una única visita al dia en un horari restringit de 3 hores al migdia, per als quals cal fer un trajecte d'una hora d'anada i una de tornada.
Imagineu el trasbals, imagineu el neguit, imagineu la incertesa...
Imagineu que aquelles suposades 24 hores d'ingrés ja s'han convertint en dues setmanes i tot i que sembla que hi ha una lleugera millora i cada cop la iaia tolera millor el tractament, no s'acaben de solucionar els problemes que afecten la seva salut.
Imagineu que quan algun cop els metges comencen a plantejar la possibilitat de poder tornar a casa, sorgeix algun entrebanc (febre, malestar...) i aquesta possibilitat torna a esborrar-se...
Imagineu que en aquest context familiar, s'acosta la revetlla i les famílies de les dues filles d'aquesta iaia, han decidit ajuntar-se per celebrar-ho plegats i llavors...
...imagineu que de cop la iaia comença a trobar-se més valenta i el dia abans de la revetlla, els metges li diuen que si segueix aquella evolució, potser l'endemà podrà anar a casa... L'endemà que és la revetlla!!
Imagineu que el dia de la revetlla la filla va a fer la visita diària a l'hospital amb la il·lusió de poder-se emportar la mare i la por que al final qualsevol entrebanc ho impedeixi.
Imagineu que tota la família està pendent del desenllaç...van passant les hores...no hi ha notícies...els metges han de passar a la tarda i donar el vist-i-plau...
Imagineu que al final tot surt bé i el dia de la revetlla la iaia arriba a la casa on tota la família celebrarà la revetlla!!

Com es valora poder estar bé, quan has estat malament, oi?

2.- Per estar bé no es necessita gaire cosa: només estar bé
Imagineu que aquell vespre s'ajunta tota la família al voltant d'una taula. Mengen una amanida i carn a la brasa. Beuen una mica de vi. Mengen coca. Tiren uns quants petards.
Res d'especial ni espectacular...

Però, oi que podeu imaginar que per a ells és una revetlla molt especial?
I sabeu per què?
Perquè estan bé, perquè estan junts.
Perquè per estar bé només cal estar bé: tenir salut i estar al costat de la gent amb qui vols estar.

O sigui que aquestes són les lliçons que he tret d'aquesta revetlla. Espero que a algú li serveixin...

Salut!!

Txarango. Últim disc. Una frase. Una cançó

És curiós. M'encanten moltes cançons de Txarango i m'encanta la seva filosofia de vida però no en tinc cap disc.
Dies enrere em va arribar un documental fantàstic (17 minuts) on expliquen  la gestació del seu disc de comiat (DE VENT I ALES) perquè tanquen el seu projecte.
Us el recomano molt, és molt bonic i inspirador amb imatges d'arreu del món que han recorregut en els seus viatges.


I aquests dies van arribant les seves cançons a través de les xarxes socials i avui me n'ha arribat una i, quan l'escoltava, he sentit aquesta frase:

La veritat és senzilla:

a cada passa la sort es provoca.

El cor canta un camí,

qui el segueix mai s'equivoca.

("És hora de tornar a casa", Txarango)

Una frase preciosa.
Tu pots provocar la teva sort. Segueix el camí que et marqui el cor i l'encertaràs.

Segur que algú la trobarà massa naïf i de realisme màgic, però... jo crec en aquesta manera d'afrontar la vida.
I la comparteixo amb vosaltres...

Aquí teniu la cançó i, per cert, compraré aquest disc de Txarango!

"In the end" (Stay Homas)

Em diuen que sóc molt pesat amb els STAY HOMAS...
Però és que són genials!!!
Tenia curiositat per saber com sonarien les seves cançons enregistrades a l'estudi, sense l'espontaneïtat i l'acústica del seu terrat confinat i aquesta primera "IN THE END"...

M'encanta!!!!

Projectes audiovisuals a l'escola

És el segon any que a l'escola imparteixo els "tallers d'expressió escrita i audiovisual" i, malgrat els mesos de confinament pel coronavirus, estic content perquè, cadascú des de casa seva, els hem pogut acabar gairebé tots. I he de dir que estic molt content dels resultats finals obtinguts.

Em vull centrar en la part audiovisual que segueix el següent programa distribuït per cursos:

• 3r de primària: anuncis
• 4t de primària: videoclips musicals
• 5è de primària: booktrailers
• 6è de primària: videopoemes

L'únic projecte que no hem pogut acabar enguany ha estat el dels anuncis a 3r (i alguns videoclips musicals de 4t) i per això us explicaré una mica els altres tres.

VIDEOCLIPS MUSICALS

Es tracta d'escollir una cançó, analitzar-ne la lletra per entendre bé de què parla i pensar una història per il·lustrar el tema de la cançó. Un cop consensuada la història del videoclip, cal desenvolupar-la de manera que encaixi amb l'estructura de la cançó (tornada, parts instrumentals...). Després s'ha d'organitzar en les diferents seqüències en què s'haurà d'enregistrar: distribuir els personatges, triar les localitzacions i pensar quin serà l'enquadrament de cada escena. Si cal, pensar en vestuari o material que sigui necessari.

Finalment fer el rodatge i el posterior muntatge.

En aquest cas vam fer el videoclip de la cançó "La sortida" del Sense Sal.

BOOKTRAILERS Es tracta d'escollir un llibre i elaborar un petit vídeo que en resumeixi l'argument i faci venir ganes de llegir-lo. En primer lloc cal triar el llibre i, si no l'ha llegit tothom, explicar-lo de manera que tothom en tingui un cert coneixement. Llavors cal consensuar quina part d'història exposarem en el nostre vídeo, de la manera més llaminera possible, però sense fer espòilers que desvetllin les sorpreses dels futurs lectors.

Després, igual que en els videoclips, cal organitzar les diferents seqüències què s'hauran d'enregistrar. A 5è ja utilitzem l'storyboard que és una graella on es recull la informació de cada seqüència (enquadrament, localització, descripció, personatges, diàlegs, música o efectes de so, vestuari, material...). Cada alumne esdevé el director d'una escena i s'ha d'encarregar de preveure i enllestir tots els detalls d'aquella escena.

Amb els booktrailers sovint ens trobem amb escenes que volem que surtin i ens és impossible rodar. llavors hem de buscar aquelles imatges (fotos o vídeos) a través de la xarxa.

Finalment cal rodar totes les escenes i fer el posterior muntatge, que acaba amb una veu de narrador (que llegeix un text que hem hagut de redactar) i una música de fons que hem hagut de triar.

Aquí us ofereixo els booktrailer de "Los Compas y el Diamantito legendario" i "Wigetta y el cuento jamás contado" (al canal de youtube en podeu veure dos més que hem fet aquest curs).

VIDEOPOEMES Es tracta de recitar un poema i fer un muntatge audiovisual que acompanyi el text recitat, ja sigui amb imatges fixes o en moviment. En primer lloc cal triar un poema (els ofereixo un recull als alumnes, però ells poden proposar-ne un altre i tant pot ser en català com en castellà). Llegir-lo i entendre'n bé el vocabulari, el sentit i el significat. Llavors cal anar practicant la declamació fins que surti fluïda i entenedora (volum, entonació, expressivitat...). En aquest punt arriba el moment d'enregistrar l'àudio del poema. Paral·lelament cal pensar quines imatges podrien il·lustrar el poema, es poden fer dibuixos, buscar imatges per internet, fer fotos o fins i tot fer petits vídeos. Finalment es fa el muntatge final sincronitzant la veu del poema amb les imatges que hi van sortint. Aquí us ensenyo un videopoema fet amb imatges i un amb petits vídeos. Es tracta de "Cada instant" (Daniel Ruiz-Trillo) i "Carnaval" (Berta Vilar). Al canal de youtube en podeu trobar una quinzena més.

Els corrons de la bici

Avui vull explicar una altra de les aventures del confinament perquè en quedi constància per a la història... ;-)

Com que m'havia acostumat a fer bicicleta (entre setmana classes d'spinning al gimnàs i els caps de setmana sortir amb la mountain bike), quan ens vam haver de quedar tancats a casa, va ser una de les coses que trobava a faltar.

A casa teníem una antiga bicicleta estàtica i li vam treure les teranyines, però era massa petita i hi pedalava incòmode.

Veient que la cosa anava per llarg, vaig començar a buscar alternatives per poder seguir pedalant i vaig ensopegar amb aquest vídeo d'internet (veure vídeo) que explicava com fabricar-se uns corrons per poder pedalar a casa amb la bici normal (el que en castellà i durant molts dies jo en vaig dir "el rodillo").

Em va semblar que no era difícil i vaig començar a buscar per casa si tenia el material necessari: unes quantes fustes, cargols, volanderes, escaires, frontisses, un espàrrec i una rodeta... Més o menys tenia de tot i vaig començar a treballar-hi...

Amb eines únicament manuals (serra, llima, barrina, tornavisos i l'únic ajut elèctric d'un trepant) vaig començar a passar moltes hores barallant-m'hi. Butllofes i talls a les mans donaven fe que hi posava tot de la meva part per anar avançant i els que sabien que havia engegat aquest projecte (pares, germans, el Joan i el Pablo) s'anaven interessant per com evolucionava.

Va arribar un punt que l'estructura ja estava pràcticament acabada i llavors vaig veure clar que quan enfilés els meus gairebé 100 kg sobre la bici, aquelles fustetes inestables saltarien per art de màgia i l'invent dels corrons no duraria ni 5 minuts.

Llavors el Pablo em va fer una proposta molt encertada per reforçar l'estructura... i vaig seguir treballant...

Amb aquell reforç, l'estructura aguantava, però quan m'hi enfilava i em posava a pedalar, el pneumàtic del darrera començava a rascar amb la fusta i es desgastava d'una manera que no era sostenible. Havia de buscar una solució a aquest imprevist...

Paral·lelament em van suggerir que, per no agafar mal d'esquena, havia de fer una petita alça per  ala roda del davant i el Roc i l'Ona es van posar a ajudar-me a fer-la...

Per molts intents que vaig fer de llimar les fustes del costat de la rodeta i serrar-les més petites, el penumàtic del darrera seguia rascant-hi i no vaig veure la manera de solucionar-ho. Pensava posar-hi dues rodetes de costat, però no tenia un espàrrec prou llarg per aguantar-les les dues... I finalment vam passar de fase i ja vaig poder sortir a pedalar pel bosc o sigui que...el projecte va quedar inacabat i només en queden aquest parell de vídeos com a testimonis d'un interessant, però inútil, treball de bricolatge i enginyeria casolana...

Què hi farem...