Benvingut: passa, llegeix i opina

Estàs al bloc de l'Eladi Martínez pots buscar les notícies que t'interessin pels menús de la dreta "Cerca per etiquetes" (pots buscar per temes) i "Arxiu del bloc" (per ordre cronològic).
Per fer un comentari clica sobre la paraula "comentaris" que hi ha al final de cada notícia, escriu el teu comentari i escull la identitat "NOM/URL" posant el teu nom perquè sàpiga qui ets.
Gràcies. Espero que gaudeixis de la visita.

1 de nov. 2018

Consell per la República


S'ha posat en marxa el Consell per la República, un entelèquia organitzada pel govern a l'exili de Waterloo que funcionarà amb la participació de la gent i ens permetrà prendre decisions col·lectivament i estar informats.
Per formar-ne part cal fer un registre de 5 passos a la web http://consell.republicat.cat/


Donar un correu electrònic, generar una contrasenya, donar les dades (DNI, adreça, telèfon...) i fer una aportació mínima de 10'00 €.
Us presento la informació bàsica que podeu trobar a la pàgina:




Us animo a tots a registrar-vos i fer l'acte de fe de pagar aquest 10'00 € per donar força a aquest organisme que penso que podrà fer molta feina si el formem molts catalans independentistes i, en canvi, podrà fer molt menys, si no té un gra nombre de gent al darrera.
En el moment de fer la captura de pantalla de l'inici de la notícia ja som 21.376 i hem de ser molts més!
Vinga, va, animeu-vos a fer créixer el Consell per la República!

I per donar-vos arguments us transcric fragments de l'editorial de Vicent Partal el 31 d'octubre a Vilaweb:

L’èxit o el fracàs del Consell per la República dependrà en bona part de si la gent es decideix a fer-lo servir com a eina de construcció de poder o si, ben altrament, no entén per a què el volen fer servir.

... diria que molts no han entès, per exemple, que el Consell tindrà un parlament propi, l’Assemblea de Representants. Un parlament que serà elegit per tothom qui s’haja registrat al cens ja operatiu a consell.republicat.cat. Al seu torn, serà qui triarà el Consell, un govern radicat en l’espai lliure europeu que serà el dipositari del mandat democràtic del primer d’octubre i amb les mans lliures per actuar si torna a haver-hi cap altra agressió contra l’autogovern com la del 155.

(...)El Consell per la República, doncs, pot tenir un paper semblant al de l’Administració Central Tibetana a l’Índia o al de governs i parlaments a l’exili que durant anys han servit per a marcar internacionalment una legalitat confrontada a la de l’estat que administra per la força el seu territori.

...les eines informàtiques activades per al registre són les mateixes emprades per estats i organitzacions polítiques dels més avançats del món per tal d’avançar models de democràcia, de participació, de debat, de votació electrònica.

I, per això, de les coses que n’hem sabut, n’hi ha una que ja és molt significativa: qui pot formar part del cens republicà. Perquè la proposta sobrepassa el marc autonòmic per diverses vies simultànies. En primer lloc perquè no hi ha cap límit geogràfic: s’hi poden inscriure els ciutadans de tots els Països Catalans, els catalans a l’estranger o directament qualsevol ciutadà estranger que compartisca els principis expressats en la declaració de ciutadania.

D’entrada, això ha generat una confusió relativa perquè el concepte costa d’assimilar. A la pregunta de qui és ciutadà de Catalunya, el Consell per la República respon dient que qui accepta de ser-ho. I ho fa arrenglerant-se amb models tan innovadors i emblemàtics com els projectes e-ciutadans d’Estònia o Singapur, que a qualsevol de nosaltres ens permeten de ser-ne també ciutadans virtuals, i remarque ‘el també’. El fet que puguen adherir-s’hi gent amb qualsevol ciutadania prèvia remarca, a més, i això és políticament molt rellevant, que els catalans no som només els qui tenim DNI o NIE espanyol de la comunitat autònoma de Catalunya. Ho som els qui volem ser-ho, tinguem DNI espanyol o no.

Ja d’entrada, doncs, ens proposen un model que va molt més enllà dels conceptes tradicionals de què és una nació, un model que prefigura i alimenta què hauria de ser una república moderna del segle XXI, amb arrels però oberta al món i pensada per a fer còmoda la vida dels seus habitants. Per començar, i tot i la confusió encara existent per la poca informació aportada, la música del projecte sona nova i potent. Perquè és clarament rupturista i perquè no proposa de recrear el model de l’estat nació, vell i caduc, sinó que prefereix una nació connectada, més d’acord amb els temps que corren. Així i tot, ara caldrà veure si, com a país, serem capaços d’entendre aquest envit i d’encarar-lo."

28 d’oct. 2018

La llibertat guiant el poble


"La Llibertat guiant el poble" és un quadre d'Eugène Delacroix pintat l'any 1830. Representa l'esclat revolucionari que es va viure a França aquell any quan el poble es va revoltar contra el rei Carles X, protestant per la supressió del Parlament i les restriccions de la llibertat de premsa.
L'autor pinta una figura al·legòrica que és la Llibertat i guia el poble (representat per diversos personatges que es corresponen a les diferents classes socials que van lluitar com la burgesia o el proletariat).
Davant del quadre sembla que l'espectador només tingui dues opcions: unir-se al clam de llibertat o ser arrossegat per la massa que el reclama.
El pintor va dir:

"He començat un tema modern, una barricada, 
i si no he lluitat per la pàtria, si més no pintaré per a ella..."

Aquest és un quadre icònic i he descobert algunes fotos de fenòmens molt més moderns que intencionadament o inconscientment recorden molt la mateixa composició...

Turquia, 2013

Barcelona, 2014

Gaza, 2018
D'una banda m'entristeix que encara calgui lluitar per aconseguir quotes suficients de llibertat en ple segle XXI, però de l'altra m'enorgulleix formar part d'una societat que no es resigna a conformar-se amb escurrialles i lluita per les plenes llibertats individuals i col·lectives!

27 d’oct. 2018

Fer temps

Avui al migdia tenia hora a un lloc i, just abans d'arribar-hi, m'han avisat que anaven amb retard i que no podria entrar-hi fins al cap d'una estona.
Aparcat just a sota, he dubtat si quedar-me al cotxe esperant o anar a fer temps a l'Abacus i, finalment, he optat per la segona opció: fer temps...
I mentre caminava cap a l'Abacus pensava en aquesta bonica expressió catalana: "fer temps"...
El seu significat és "Entretenir-se en alguna cosa secundària esperant un esdeveniment, el moment d'obrar més intensament, etc", però la construcció -i mai hi havia parat atenció- és preciosa: fer temps... Com si fos jo qui construeix el temps de l'espera...
Efectivament, passejar per la llibreria sense un objectiu concret ni una urgència manifesta ha estat un plaer. He anat resseguint els prestatges de les novetats, "badant" (quin altre gran verb de la llengua catalana) d'aquella manera que només pots fer quan et sents amo del teu temps i tu decideixes "on", "com" i "fins quan".
He "fet" uns 30 minuts del meu temps, en el qual he resseguit les novetats de literatura infantil i juvenil (buscant un possible llibre per a l'Ona), els discos (buscant el darrer Cd de Els Pets) i de tot una mica, fins que un missatge m'ha comunicat que ja podia entrar allà on havia d'anar.
Llavors he deixat de "fer" el meu temps i he tornat a l'estat habitual en que tothom menys jo em fa el meu temps, me l'omple, me'l planifica i ho fa de tal manera que m'és molt difícil arribar a tot.
Ja espero la propera ocasió en que tingui el privilegi de "fer temps" una estona.

P.S. M'imagino que la traducció equivalent al castellà deu ser alguna cosa com "pasar el rato" amb una connotació molt menys poètica que la catalana "fer temps". Les llengües ens marquen el caràcter propi i la manera particular de veure el món...

23 d’oct. 2018

Fira de Consum Republicà

El passat dissabte 21 d'octubre de 2018 es va produir a Manresa la 1a Fira de Consum Republicà, organitzada pel CDR-Manresa i l'ANC-Manresa.
L'objectiu era informar de les propostes de diverses companyies de comunicacions i energia que tenien uns trets en comú: arrelades al territori, respectuoses amb el medi ambient i socialment responsables, per potenciar l´economia del país i així lluitar contra les empreses de l´IBEX35.

Arrel de l'1 d'octubre i la declaració d'independència, quan l'Estat Espanyol va pressionar les grans empreses de l'IBEX35 perquè canviessin de seu social i marxessin de Catalunya, es va veure que aquestes grans empreses estaven totalment vinculades i sotmeses a les ordres del Govern espanyol. 
Per això, des de les entitats sobiranistes s'ha anat insistint que una bona forma de fer República és migrar d'aquestes companyies de l'IBEX35 (que sovint treballen en condicions pràcticament de monopoli i ofereixen un servei personal molt deficient i fins i tot unes condicions econòmiques força millorables) cap a empreses catalanes que hagin mostrat la seva fidelitat al nou projecte de país i no estiguin sota les ordres de l'Estat Espanyol.

La 1a Fira de Consum Republicà va ser tot un èxit, amb grans cues al llarg de tot el dia davant les parades de Catgas, Factorenergia, Somenergia, Aspwifi, Fibracat i Goufone. Els organitzadors van valorar que gairebé 600 persones van fer efectiu el canvi de companyia i ja es plantegen noves fires dedicades al sector financer i l'alimentari.

Aplaudeixo aquesta iniciativa i animo tothom a fer efectius aquests canvis que són bons per a la butxaca, per a l'ecologia i per al país. Nosaltres ho vam aprofitar per dir adéu a Endesa i acollir-nos a Somenergia i, sentint el que diuen tots els que ja han canviat anteriorment a aquesta companyia, estem molt il·lusionats amb el canvi efectuat.

19 d’oct. 2018

"Deures" (un poema)

Aquests dies que a l'escola estic treballant la poesia a totes hores amb alumnes d'edats diferents (rodolins a 3r, haikus a 4t, quartetes de l'auca a 5è i poemes lliures a 6è) em rondaven les ganes de plasmar per a mi la sensibilitat i les paraules que intento posar a disposició dels meus alumnes.
I això d'escriure sempre és diferent...
En aquest cas va aparèixer una frase:

"Torno a la platja a buscar les paraules..."

Després (o potser en paral·lel) la idea de parlar de com la suposada inspiració de què gaudeixo a l'estiu a Calafell per escriure poemes hagués pogut quedar amagada a la platja i anés a buscar-la...
I a partir d'aquí el desenllaç entre oníric, enigmàtic i fins i tot un punt divertit...
Al final de tot el títol... "Deures"

DEURES (13-10-18)
Torno a la platja a buscar les paraules
que vaig deixar entre la sorra a l’estiu.
Tot fent memòria d’allà on vaig deixar-les,
sec relaxat i contemplo la mar.

Ones amigues em gronxen la vista
i caic a un punt entre el son i el repòs.
Veig les imatges en càmera lenta
i amb un somriure contemplo el conjunt.

Al cap de poc ja no sé què buscava,
embadalit admirant l’horitzó,
i lentament se m’acosten paraules
com les onades que arriben del mar.

Prenc les paraules i amb tinta les fixo
sobre el primer full en blanc que he trobat.
No és reflexiu, és només automàtic:
escric a raig com si algú m’ho dictés.

I finalment recupero consciència:
vaig recordant el que estava buscant.
Miro el paper com si fossin els deures...
veig que estan fets i somric altre cop.