Consell per la República

S'ha posat en marxa el Consell per la República, un entelèquia organitzada pel govern a l'exili de Waterloo que funcionarà amb la participació de la gent i ens permetrà prendre decisions col·lectivament i estar informats.
Per formar-ne part cal fer un registre de 5 passos a la web http://consell.republicat.cat/

Donar un correu electrònic, generar una contrasenya, donar les dades (DNI, adreça, telèfon...) i fer una aportació mínima de 10'00 €.
Us presento la informació bàsica que podeu trobar a la pàgina:

Us animo a tots a registrar-vos i fer l'acte de fe de pagar aquest 10'00 € per donar força a aquest organisme que penso que podrà fer molta feina si el formem molts catalans independentistes i, en canvi, podrà fer molt menys, si no té un gra nombre de gent al darrera.
En el moment de fer la captura de pantalla de l'inici de la notícia ja som 21.376 i hem de ser molts més!
Vinga, va, animeu-vos a fer créixer el Consell per la República!

I per donar-vos arguments us transcric fragments de l'editorial de Vicent Partal el 31 d'octubre a Vilaweb:

L’èxit o el fracàs del Consell per la República dependrà en bona part de si la gent es decideix a fer-lo servir com a eina de construcció de poder o si, ben altrament, no entén per a què el volen fer servir.

... diria que molts no han entès, per exemple, que el Consell tindrà un parlament propi, l’Assemblea de Representants. Un parlament que serà elegit per tothom qui s’haja registrat al cens ja operatiu a consell.republicat.cat. Al seu torn, serà qui triarà el Consell, un govern radicat en l’espai lliure europeu que serà el dipositari del mandat democràtic del primer d’octubre i amb les mans lliures per actuar si torna a haver-hi cap altra agressió contra l’autogovern com la del 155.

(...)El Consell per la República, doncs, pot tenir un paper semblant al de l’Administració Central Tibetana a l’Índia o al de governs i parlaments a l’exili que durant anys han servit per a marcar internacionalment una legalitat confrontada a la de l’estat que administra per la força el seu territori.

...les eines informàtiques activades per al registre són les mateixes emprades per estats i organitzacions polítiques dels més avançats del món per tal d’avançar models de democràcia, de participació, de debat, de votació electrònica.

I, per això, de les coses que n’hem sabut, n’hi ha una que ja és molt significativa: qui pot formar part del cens republicà. Perquè la proposta sobrepassa el marc autonòmic per diverses vies simultànies. En primer lloc perquè no hi ha cap límit geogràfic: s’hi poden inscriure els ciutadans de tots els Països Catalans, els catalans a l’estranger o directament qualsevol ciutadà estranger que compartisca els principis expressats en la declaració de ciutadania.

D’entrada, això ha generat una confusió relativa perquè el concepte costa d’assimilar. A la pregunta de qui és ciutadà de Catalunya, el Consell per la República respon dient que qui accepta de ser-ho. I ho fa arrenglerant-se amb models tan innovadors i emblemàtics com els projectes e-ciutadans d’Estònia o Singapur, que a qualsevol de nosaltres ens permeten de ser-ne també ciutadans virtuals, i remarque ‘el també’. El fet que puguen adherir-s’hi gent amb qualsevol ciutadania prèvia remarca, a més, i això és políticament molt rellevant, que els catalans no som només els qui tenim DNI o NIE espanyol de la comunitat autònoma de Catalunya. Ho som els qui volem ser-ho, tinguem DNI espanyol o no.

Ja d’entrada, doncs, ens proposen un model que va molt més enllà dels conceptes tradicionals de què és una nació, un model que prefigura i alimenta què hauria de ser una república moderna del segle XXI, amb arrels però oberta al món i pensada per a fer còmoda la vida dels seus habitants. Per començar, i tot i la confusió encara existent per la poca informació aportada, la música del projecte sona nova i potent. Perquè és clarament rupturista i perquè no proposa de recrear el model de l’estat nació, vell i caduc, sinó que prefereix una nació connectada, més d’acord amb els temps que corren. Així i tot, ara caldrà veure si, com a país, serem capaços d’entendre aquest envit i d’encarar-lo."