Fer temps

Avui al migdia tenia hora a un lloc i, just abans d'arribar-hi, m'han avisat que anaven amb retard i que no podria entrar-hi fins al cap d'una estona.
Aparcat just a sota, he dubtat si quedar-me al cotxe esperant o anar a fer temps a l'Abacus i, finalment, he optat per la segona opció: fer temps...
I mentre caminava cap a l'Abacus pensava en aquesta bonica expressió catalana: "fer temps"...
El seu significat és "Entretenir-se en alguna cosa secundària esperant un esdeveniment, el moment d'obrar més intensament, etc", però la construcció -i mai hi havia parat atenció- és preciosa: fer temps... Com si fos jo qui construeix el temps de l'espera...
Efectivament, passejar per la llibreria sense un objectiu concret ni una urgència manifesta ha estat un plaer. He anat resseguint els prestatges de les novetats, "badant" (quin altre gran verb de la llengua catalana) d'aquella manera que només pots fer quan et sents amo del teu temps i tu decideixes "on", "com" i "fins quan".
He "fet" uns 30 minuts del meu temps, en el qual he resseguit les novetats de literatura infantil i juvenil (buscant un possible llibre per a l'Ona), els discos (buscant el darrer Cd de Els Pets) i de tot una mica, fins que un missatge m'ha comunicat que ja podia entrar allà on havia d'anar.
Llavors he deixat de "fer" el meu temps i he tornat a l'estat habitual en que tothom menys jo em fa el meu temps, me l'omple, me'l planifica i ho fa de tal manera que m'és molt difícil arribar a tot.
Ja espero la propera ocasió en que tingui el privilegi de "fer temps" una estona.

P.S. M'imagino que la traducció equivalent al castellà deu ser alguna cosa com "pasar el rato" amb una connotació molt menys poètica que la catalana "fer temps". Les llengües ens marquen el caràcter propi i la manera particular de veure el món...