10 d'octubre: agafem aire i...continuem!

Començo la notícia amb aquesta imatge del president Carles Puigdemont signant la Declaració d'Independència de Catalunya avui 10 d'octubre de 2017.
Ha esta un dia llarg... i molts l'hem passat amb un rau-rau esperant les 6 de la tarda, surfejant entre la il·lusió i la preocupació.
A les 6 h, el president ha demanat una hora més de temps i han començat a córrer rumors (s'estava rebent una oferta de mediació europea important? hi havia desacords amb la CUP per desavinences d'última hora en la redacció de la declaració?...).
A les 7 h. ha començat la sessió del Parlament. El President ha fet una exposició històrica de la relació entre Catalunya i Espanya i els greuges acumulats; ha fet especial incidència al Referèndum de l'1 d'octubre, les extremes circumstàncies en què es va desenvolupar i els clars resultats que va donar i, a continuació, ha dit literalment "...Arribats  en  aquest  moment  històric,  i  com  a  president  de  la  Generalitat,  assumeixo  en presentar-los els resultats del referèndum davant del Parlament i dels nostres conciutadans, el mandat que Catalunya esdevingui un estat independent en forma de república. Això és el que avui pertoca fer. Per responsabilitat i per respecte...."

El Centre Cívic de Calders pel de gent seguint la sessió del Parlament

I acte seguit, després d'un esclat d'aplaudiments entre les masses enfervorides que s'havien congregat als afores del Parlament i en pantalles gegants de pobles i ciutats (com a Calders) ha pronunciat unes altres paraules que han fet que l'ambient passés de l'eufòria al desencís: "I amb la mateixa solemnitat, el Govern i jo mateix proposem que el Parlament suspengui els efectes de la declaració d’independència per tal que en les properes setmanes emprenguem un diàleg sense el qual no és possible arribar a una solució acordada..."
I ha passat a fer una darrera oferta de diàleg al govern espanyol tal com li reclama la comunitat internacional.

Els que tenien cava al congelador i pancartes preparades s'han quedat desinflats, però crec que era una possibilitat previsible i que és una bona jugada dins de l'estratègica partida d'escacs que estem jugant no només amb l'Estat Espanyol, sinó amb la comunitat internacional.

En un dels missatges que hem intercanviat en diferents grups de whatsapp he dit:

Ens ha destrempat el moment, però crec que serà una bona estratègia, segurament amb bons trumfos amagats. Confiança total, UNITAT i una mica de paciència...el premi s'ho valdrà! 💪🏻💪🏻 

I poc després he rebut un missatge suposadament atribuït al diputat de Junts pel Sí, Jordi Sendra (no puc confirmar que sigui certa aquesta autoria, però compro el missatge sigui qui sigui qui l'hagi escrit):

Aquests dies ens hem guanyat el crèdit d'Europa i el món. Si fèiem una DUI i ja està, el perdíem i començava la repressió. HEM DECLARAT LA INDEPENDÈNCIA i suspenem temporalment (serà poc temps) els seus efectes per que hi hagi mediació i negociació. I si no funciona farem vàlida la declaració d'avui però amb més suport a Europa i el món. Em sembla encertat i EN CAP CAS és un pas enrere. Quan acabi el ple els diputats signarem solemnement la declaració.
Ah! S'ha fet d'acord amb ERC-CUP-PDECAT-ANC-ÒMNIUM.

Segurament els contactes internacionals estan avançats i hi ha ofertes serioses de mediació i de reconeixement. I aquesta decisió del Parlament català ens fa guanyar respecte i credibilitat (encara més) a nivell europeu i internacional. Davant de tot el món (més de 1000 periodistes acreditats) Catalunya ha ofert diàleg a Espanya. Previsiblement Espanya no canviarà la seva actitud prepotent i repressiva. Refusarà el diàleg i potser intentarà apujar encara més la seva aposta repressiva amb intervencions a l'autonomia o fins i tot denúncies i/o empresonaments de polítics catalans. I això no farà més que carregar-nos de raons.
Passat un temps prudencial (esperem que no gaire) donarem per tancat el període d'oferta de negociació i, llavors ja sí amb l'aval internacional, farem efectiva aquesta declaració d'independència que avui ja ha quedat signada (però suspesa).

Penso que si tenim una mica de paciència i no trenquem la unitat aconseguida (malgrat la decepció avui de la CUP i d'una bona part del poble) ens en sortirem bé. El Govern i les entitats fins ara han jugat  molt bé les seves cartes i mereixen la nostra confiança.
Almenys la meva la tenen!
Agafem aire i...continuem!

Recomanacions literàries

Aquest estiu vaig llegir alguns llibres que em van fer passar molt bones estones i tenia pendent recomanar-vos-els. Es tracta de "MITJA VIDA" (de Care Santos) i "NOSALTRES DOS" (de Xavier Bosch). Dos llibres molt ben escrits que et captiven des de ben aviat i et mantenen ben atrapat fins al final. I a més a més amb finals ben resolts (que per a mi és el més difícil d'una bona novel·la).
Tots dos tenen en comú que la història va fent salts en el temps i recull un període relativament llarg d'anys i que tenen diversos protagonistes que donen un to coral a la història.

1.- "MITJA VIDA" (de Care Santos)
Les protagonistes són 5 nenes (Júlia, Nina, Lola, Marta i Olga) i la història comença quan tenen uns 10 anys i estan en un internat escolar jugant al joc de les penyores i... passa alguna cosa...
A partir d'aquí la història fa un salt en el temps i reprenem la vida de cadascuna de les 5 amigues quan estan a la quarentena i l'atzar fa que acabin convocant un sopar on es retrobaran després de tants anys.
Les vides de cadascuna d'elles estan molt ben dibuixades i les diferents històries es van trenant perfectament sense veure's forçades en cap moment.
Personatges molt ben definits i ritme narratiu molt ben portat. Una molt bona novel·la!
M'ha recordat les novel·les de la Sílvia Soler amb diferents històries secundàries perfectament explicades que van convergint en una història principal de manera impecable. I no em sembla pas un elogi menor!

2.- "NOSALTRES DOS" (de Xavier Bosch)
Aquest autor és un valor segur i demostra un dominin de la novel·la molt remarcable.
En aquest cas ressegueix la història de dos amics al llarg d'una bona colla d'anys. Són un home i una dona, el Kim i la Laura, que sempre han tingut una connexió molt especial i una confiança total, malgrat que mai no han passat de l'amistat.
La novel·la va repassant les seves biografies individuals al llarg dels anys amb tots els detalls necessaris per anar-los fent coincidir en els moments de reencontre.
L'Hotel Rafaelis, propietat de la família del Kim, esdevé pràcticament un personatge més de la història ja que és l'escenari constant i recorrent d'un gran nombre de les escenes que es van explicant.
Bosch construeix un relat sòlid i molt ben lligat i manté un punt d'interès i tensió pel desenllaç de la novel·la ben bé fins el final.

Quan tingueu un moment per destinar-lo a la lectura, proveu-les. Crec que no us decebran.

Banderes

Feia temps que em rondava pel cap la idea de fer un article sobre les banderes. Hi pensava quan jo veia gent amb banderes espanyoles que instintivament em provocaven una sensació desagradable...encara que després el raonament em digués que no havia de prejutjar-los d'aquella manera. I pensava que jo els devia provocar la mateixa sensació a algunes de les persones que em veiessin a mi portant l'estelada.
I per què?
Si jo sóc una bona persona, per què el fet que porti un tros de roba pot fer que una persona -que no em coneix de res- em vegi com algú dolent o desagradable? I si jo estic tan orgullós de portar la meva bandera, per què m'ha de molestar que l'altre porti la seva?

Sempre m'han semblat estúpides les guerres de banderes perquè penso que a ningú no li hauria de molestar que una altra persona en porti una de diferent a la seva, SEMPRE I QUAN NO PRETENGUI IMPOSAR-LA.

I crec que aquí està el problema. Les banderes són diferents perquè representen les diferències d'origen, ideologia o simpatia: països diferents, equips esportius diferents, partits polítics diferents... I que ens molestin les banderes demostra que ens molesten les diferències i que no sabem conviure amb la diversitat.
Així doncs, en situacions normals i dins d'una societat saludable, les diferències de banderes no haurien de suposar cap problema per a ningú.

Per això estic tan content que aquests darrers dies haguem pogut veure moltes imatges de gent que van de bracet i comparteixen ideals més enllà de les banderes diferents que cadascú porta. En el recull d'imatges que tanca aquesta notícia hi ha gent que van conjuntament a defensar la democràcia, els drets humans, les llibertats individuals. I ho fan de manera convençuda, per principis i per això el fet que uns portin una bandera espanyola i els altres una senyera o una estelada no els suposa cap problema ni contradicció. Tenen un objectiu comú molt més important que les diferències de les banderes que porten.

Tan de bo aquesta sigui una de les coses bones que traguem d'aquest intens moment polític que estem vivint. Esborrar qualsevol tipus de prejudici que tinguem sobre les altres banderes perquè el prejudici l'hauríem de tenir cap a la intolerància de les persones. I de persones intolerants en trobarem a tot arreu, portant banderes espanyoles i estelades. Per tant, deixem de veure el problema en les banderes, que cadascú porti la que el representi i aprenguem a conviure-hi amb harmonia.

Aturada general 3-octubre

3 d'octubre de 2017.
Aturada General a tot Catalunya en protesta per la greu vulneració de drets i llibertats de Catalunya durant la celebració del referèndum de l'1 d'octubre.
Tot tancat!
Escoles, botigues, administracions, carreteres, mitjans de transport...
Seguiment massiu!
I la consigna és clara. Demostrar la nostra protesta de manera contundent però pacífica i festiva: no caure en cap provocació que doni cap excusa per usar la violència en contra nostra.

1.- MANRESA, 12:00
A les 12 anem a la concentració de Manresa després de veure que tot estava tancat a Artés.
Entrem a Manresa pel Congost i ho veiem també tot tancat i riuades de gent que va cap al punt de concentració.
A la nostra escola s'hi han presentat només 4 alumnes dels 700 que tenim... el seguiment és pràcticament absolut!
Ens trobem amb uns quants companys de feina a Sant Domènec i observem al·lucinats que allà hi ha molta gent. Aplaudim els bombers. Cantem aquells càntics que aquests dies ja s'han fet coneguts de tothom, especialment "Els carrers seran sempre nostres!" i comencem a avançar muralla avall.
Omplim la carretera de Cardona com mai no s'havia omplert i després ens diran que potser hem estat unes 30.000 persones. I mica a mica ens anem acostant a la caserna de la Guàrdia Civil i de cop veiem que la consigna ha canviat: ara tothom està en silenci i amb les mans enlaire: una protesta silenciosa i pacífica que evita qualsevol provocació per part d'exaltats o infiltrats. De tant en tant trenquem el silenci amb tancades ovacions d'aplaudiments, però de seguida es torna a imposar el silenci i el símbol de la no violència: les mans enlaire.
I quan arribem davant de la caserna, descobrim emocionats que els Mossos d'Esquadra i els Bombers han fet un cordó de seguretat davant de la caserna per assegurar-se que ni per una banda ni per l'altra ningú tingui cap temptació de fer cap disbarat.
Entre els bombers descobreixo el Llorenç, amb qui vaig començar la carrera de magisteri i m'hi acabo fent una foto, feliç de poder demostrar el meu agraïment i admiració pel paper dels bombers en una persona concreta a qui abraçar i verbalitzar-li.
Es dissol la manifestació i tornem a casa.

2.- MOIÀ, 18:00
La gent dels diversos pobles del Moianès han quedat a les 5 al Parc de Moià per concentrar-se i fer pancartes, però nosaltres arribe més tard i ens incorporem en el moment que la manifestació arrenca.
No és com Manresa, però per ser Moià hi ha moltíssima gent! I ens acompanyen un seguit de tractors que tanquen la comitiva i ens enorgulleixen pel paper tan decidit i contundent que han tingut els pagesos aquests dies.
Arribem a la plaça de l'Ajuntament, plena com un ou i descobrim que al balcó hi ha les banderes dels 10 municipis. Fa patxoca.
Al final passen tots els tractors que tancaven la comitiva i un cotxe de bombers i tota la plaça els saluda amb sonors i emocionats aplaudiments.
El coordinador de l'ANC i l'alcalde de Moià ens fan uns discursos en que ens diuen aquelles coses que ens agrada tant sentir i els interrompem sovint amb aplaudiments i càntics.
Acabem cantant els Segadors, però encara molts dels assistents ens quedem una bona estona a la plaça, compartint els records d'aquests emocionants dies i aventurant cap on aniran les coses.
Finalment pleguem veles i arribem a casa, potser més cansats que si haguéssim anat a treballar, però orgullosos d'haver-ho fet i de fer-ho tant bé com ho està fent el nostre país per aconseguir la seva independència.

Era un dia d'aturada general, però no ens hem estat gens aturats... 
Ja ho tenim això els catalans!

Us deixo amb un recull de vídeos i fotos d'aquest atapeït i intens dia!






Aturada General del 3 d'octubre de 2017 on PhotoPeach

1-O: No em robeu la il·lusió!

Ha estat un dels dies més emocionants de la meva vida aquest 1 d’octubre de 2017. Ja va començar ahir cap a les 7 de la tarda, quan vaig rebre una trucada per si volia formar part de la mesa de Calders i ha durat tot el dia.
Però un cop he arribat a casa i he començat a veure vídeos i fotos de les despietades i innecessàries càrregues policials, les creixents llistes de ferits i les vomitives i cíniques valoracions de la jornada per part dels partits “constitucionalistes” (Rajoy, Sánchez, Rivera...) m’ha començat a envair un sentiment de fàstic i ràbia infinites.
I estic molt enfadat, sobretot perquè aquests sentiments estan esborrant allò tan màgic que he viscut les darreres hores. I abans que s’acabin de contaminar, vull fer un recull de tot allò meravellós que he viscut avui a Calders...

Tot el cap de setmana es va organitzar una marató d’actes al Centre Cultural i les diferents entitats van anar succeint-se per mantenir ocupat el lloc on diumenge s’havien de dur a terme les votacions. Nosaltres vam anar-hi cap a les 5 de la tarda a l’assaig del grup de caramelles i ja vam empalmar amb la reunió en que l’alcalde i el president de l’ANC local ens van donar les darreres consignes, instruccions i recomanacions.
Diumenge al matí vam arribar a la plaça a les 6 de la matinada i ja no es podia aparcar. Estava ple de cotxes i de gent, mobilitzats per defensar els seus col·legis electorals. A les 8 vam entrar els membres de la Mesa per constituir-la i vam descobrir com, tal i com havien promès els polítics, hi havia urnes, paperetes, sobres, ordinadors... Tot estava a punt i ningú no explicava ni preguntava com havien arribat.
Només començar la votació, vam patir el bloqueig informàtic de la Guàrdia Civil i això va dur una llarga estona de nervis davant la impossibilitat que una immensa cua de gent pogués exercir el seu dret a vot.
Vam tenir el suport d’informàtics voluntaris que intentaven analitzar quin era el problema i trobar una solució. Trucades al servei tècnic del referèndum, diverses proves, constatació que els altres pobles també tenien problemes i el planteig de fer una votació manual, que finalment vam poder esquivar perquè vam aconseguir restablir l’accés a l’aplicatiu.

I llavors la gent va començar a votar sense parar. La cua arribava fins l’església i no disminuïa perquè no deixava de venir més gent. Gent del poble, però també gent de pobles veïns (s’havia decretat el cens universal i cadascú podia votar al col·legi que volgués) que no havien pogut votar a Manresa, a Moià, a Sant Fruitós...
I la gent votava amb una alegria i emoció indescriptibles. La primera de votar va ser una iaia molt gran en cadira de rodes... Va venir a votar gent que feia 2 dies que havia estat operada... Gent malalta que feia dies que no sortia de casa... Gent molt gran...Gent que venia a votar a Calders després d’haver fet un periple per 3 o 4 poblacions...Tothom es volia fer fotos...Més d’un s’emocionava en el moment de votar o just després d’haver-ho fet i s’abraçaven o es besaven amb la parella... Alguns han deixat la papereta dient “Pels meus nets!” o “Visca Catalunya!”... En una ocasió s’han presentat a votar 3 bombers que estaven de servei i han rebut l’ovació unànime de tothom...
I tot amb un ordre i generositat exquisides. Cada vegada que arribava una persona gran o amb dificultats motrius, tothom el deixava passar sense cap mala cara. Tothom ha aguantat estoicament les llargues esperes.

Enmig de la jornada anaven arribant les notícies sobre violentes càrregues de les forces de seguretat i davant la possibilitat que també ens toqués, el poble s’ha organitzat ràpidament per prevenir-ho. Pagesos i paletes han situat estratègicament els seus tractors i grues per taponar els principals accessos a la plaça per evitar que poguessin arribar en cotxe i retardar el moment al màxim. També s’han establert grups als afores que podien avisar de qualsevol moviment per donar-nos una mica de temps...
A la tarda hi ha hagut un moment en que semblava que finalment rebríem la visita de les forces repressores i tot el poble s’ha apostat davant la porta del col·legi electoral. Hi havia una barreja de por i eufòria amb els nivells d’adrenalina pels núvols, disposats a fer només resistència pacífica, però segur que rebríem mastegots. Han estat només uns minuts (al final ha estat una falsa alarma) però molt intensos i estressants.

Cap a les 5 de la tarda ja s’ha començat a plantejar la possibilitat de tancar les votacions abans d’hora per salvar els molts vots que ja teníem i evitar una càrrega que provocaria sens dubte ferits. Hem anat sabent d’altres pobles que ho havien fet i, cap a les 6 h, hem decidit ser prudents i fer-ho també nosaltres. Hem plegat la documentació i l’urna i ens hem amagat al Casal a fer el recompte, mentre deixàvem que els Mossos (uns aliats al llarg de tota la jornada) precintessin el local de votació per si venia la Guàrdia Civil.
Hem sortit al carrer amb l’urna entre els aplaudiments del poble congregat i hem fet el recompte amb un grup de veïns observadors, després de fer-nos unes intenses i emotives abraçades entre els membres de la Mesa, descarregant tota la tensió acumulada.

El recompte ha donat el següent escrutini:

• SI: 822
• NO: 14
• En blanc: 11
• Nuls: 9

I un cop fet el recompte, hem sortit a la plaça a compartir els resultats amb tot el poble que hi era aplegat. Hem sortit del Casal aplaudint el poble i rebent els seus aplaudiments, en un d’aquells moments màgics de germanor en que tothom se sent partícip d’un projecte col·lectiu.
Tothom ens felicitava als membres de la Mesa, l’alcalde ha fet un discurs i han pujat tots els regidors al balcó de l’ajuntament a penjar l’estelada i cantar els Segadors, posant el punt i final a un dia èpic, històric i emocionant.

Un dia que m’han intentat esguerrar els polítics espanyols i les seves forces policials, però... he decidit que no deixaré que me l’esguerrin del tot perquè estic molt orgullós del meu poble de Calders i de tot el poble català, la seva gent, el seu teixit associatiu, la seva policia, el seu cos de bombers. Ha estat un exemple de democràcia, de valentia, de seny, de perseverança i d’amor a la nostra terra i no vull que em robin aquesta il·lusió.

Visca Catalunya! Visca la República Catalana!
Ara sí que sí!