Benvingut: passa, llegeix i opina

Estàs al bloc de l'Eladi Martínez pots buscar les notícies que t'interessin pels menús de la dreta "Cerca per etiquetes" (pots buscar per temes) i "Arxiu del bloc" (per ordre cronològic).
Per fer un comentari clica sobre la paraula "comentaris" que hi ha al final de cada notícia, escriu el teu comentari i escull la identitat "NOM/URL" posant el teu nom perquè sàpiga qui ets.
Gràcies. Espero que gaudeixis de la visita.

16 de juny 2016

"Corrandes d'exili" (Pere Quart)

El cap de setmana passat al programa de ràdio "La primera pedra", vaig enxampar la secció "Honorables catalans" del periodista i escriptor Genís Sinca i parlava de l'escriptor Joan Oliver (Pere Quart).
Acabaven de parlar de la seva vida i van començar a fer-ho del seu poema "Corrandes d'exili" i van anar alternant la lectura del poema llegit i explicat pel periodista, amb fragments de la cançó interpretada per la Sílvia Pérez Cruz.
Jo havia sentit fragments d'aquesta poema, però mai no l'havia llegit sencer i em va sorprendre i emocionar la potència i la sensibilitat d'aquest poema que parla del dolor de deixar la pàtria en el moment de l'exili. I la versió de la Sílvia Pérez Cruz em va semblar molt punyent.
Em vaig emocionar.
I després van reproduir un document on el propi autor el recitava a un Festival de Poesia a Barcelona el 1970, en els últims anys del franquisme. I sentir com la gent esclatava després de la lectura del poema en aplaudiments i crits de "Llibertat, llibertat" em va tornar a emocionar.
I em vaig adonar que aquell era un poema molt especial. I em va saber greu no haver-lo descobert abans.
Per això el reprodueixo aquí, per si hi ha algú tan ignorant com jo, pugui deixar de ser-ho.
Us deixo el poema i uns quants vídeos amb la recitació del propi autor i la musicació de Lluís Llach i de la Sílvia Pérez Cruz.

CORRANDES D'EXILI
Una nit de lluna plena
tramuntàrem la carena,
lentament, sense dir re ...
Si la lluna feia el ple
també el féu la nostra pena.

L'estimada m'acompanya
de pell bruna i aire greu
(com una Mare de Déu
que han trobat a la muntanya.)

Perquè ens perdoni la guerra,
que l'ensagna, que l'esguerra,
abans de passar la ratlla,
m'ajec i beso la terra
i l'acarono amb l'espatlla.

A Catalunya deixí
el dia de ma partida
mitja vida condormida:
l'altra meitat vingué amb mi
per no deixar-me sens vida.

Avui en terres de França
i demà més lluny potser,
no em moriré d'enyorança
ans d'enyorança viuré.

En ma terra del Vallès
tres turons fan una serra,
quatre pins un bosc espès,
cinc quarteres massa terra.
"Com el Vallès no hi ha res".

Que els pins cenyeixin la cala,
l'ermita dalt del pujol;
i a la platja un tenderol
que batega com una ala.

Una esperança desfeta,
una recança infinita.
I una pàtria tan petita
que la somio completa.




9 de juny 2016

"Those little things" (Ramon Mirabet)


Ja està.
Acabo d'acabar els informes del tercer trimestre i això vol dir que una de les feines més feixugues ha quedat superada.
Estic cansat, però content.
I volia reblar el clau amb una cançó que aquesta setmana m'ha acompanyat sovint i que m'encanta.
És la cançó de l'anunci d'Estrella Damm interpretada pel gran RAMON MIRABET i es diu "Those little things"
De moment només he trobat aquesta versió de vídeo amb fotos fixes de l'anunci, potser més endavant sortirà un vídeo més elaborat.
Potser l'acabaré avorrint, però ara mateix m'encanta i em dóna molt bon rotllo: somriures, estiu, vacances...
Gaudiu-la, clicant a l'enllaç d'aquí a sota:


La CUP, els pressupostos i la independència

1.- 8 de juny de 2016.
La CUP ha confirmat l'esmena a la totalitat dels pressupostos presentats pel conseller d'Economia, Oriol Junqueras, de Junts Pel Sí. I aquesta esmena, unida a la de les altres formacions polítiques impedeix que puguin tirar endavant i obliga a prorrogar els que hi havia vigents fins ara.
Per a molts, jo entre ells, això suposa incomplir el pacte que va permetre la investidura del president Carles Puigdemont (en el que la CUP es comprometia a no votar mai en el mateix sentit que les forces contràries al procés sobiranista), després que Artur Mas es veiés obligat a fer el "pas al costat" per aconseguir aquest acord.
Segur que els de la CUP tenen moltes raons per explicar aquesta decisió, però fotos com aquesta que els han fet quan han acabat la roda de premsa d'avui (en que sembla que se'ns en fotin a la cara) no ajuda a que puguem entendre'ls.

 2.- Això fa que molta gent, com jo o com el dibuixant Galdric, que posem per sobre de sigles i partits la unitat d'acció per arribar a la independència, no entenguem la posició de la CUP, però...
...no m'agrada tornar a sentir insults i trencaments de ponts com els que vaig sentir dies abans que s'aconseguís l'acord del 8 de gener.
La CUP és una organització assembleària, molt diferent de les altres formacions polítiques i no seré jo ara qui defensi la seva posició, però, tal i com vaig dir aquell 8 de gener ( "A la catalana") per aconseguir la independència de Catalunya ens necessitem tots, els uns als altres. Fins i tot si ara es trenca la legislatura i es fan noves eleccions i la CUP queda exclosa de la següent etapa, el dia que haguem de proclamar la independència ens necessitem a TOTS els que volem la independència.... i a ells també!

3.- Així doncs, em faig ressò d'aquest missatge del jutge Santi Vidal:

Malgrat la decepció, l'aspror, el desencís, la desil.lusió, l'enrabiamenta, la perplexitat, la pressa... malgrat tot el que ara ens pugi com lava volcànica per les entranyes... KEEP CALM i no perdem de vista l'objectiu que és ACONSEGUIR LA INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA!
Res de retrets, res d'odis estèrils, res de divisions que ens afebleixen, res d'afluixar ni d'abandonar... 
Si trobem un tronc al mig del camí que ens barra el pas (fins i tot si és el mateix tronc que havíem esquivat quilòmetres enrere), analitzem la situació, busquem solucions i trobem el camí alternatiu per continuar amb el rumb ferm cap al nostre destí inel.ludible.

Ningú no va dir que seria fàcil ni ràpid i això farà que quan hi arribem encara n'estiguem més orgullosos!

Visca Catalunya lliure!

7 de juny 2016

Estranya calma + ZAZ

Em va fer gràcia aquesta imatge.
Explica força bé com acabem el curs els mestres (i suposo que totes les altres feines quan s'acaba un període llarg de feina just abans del merescut descans, però jo parlo de la meva). Una mica esgotats, una mica desinflats, una mica depauperats...
I just en aquest rush final, quan toca fer l'última apretada d'acabar els informes, preparar les reunions de final de curs, tancar projectes, fer àlbums, etc, ja no és el primer any que m'abraça aquesta sensació...
De cop i volta, quan vaig fins al capdamunt i hauria d'estressar-me d'allò més perquè s'acosta el termini final i podria semblar que no arribaré a temps de fer-ho tot, just en aquest moment m'inunda una estranya calma.
De sobte prenc consciència que no em servirà de res posar-me més nerviós i una confiança total en que ho aconseguiré (vaig explicar-ho un any a la notícia "Estranya sensació" i avui li explicava a una amiga dient-li "Sé que la bola caurà just al costat i no em tocarà".

Ja ho veieu, tinc molta feina per fer, però he preferit aturar-me un moment a escriure aquesta notícia i fins i tot, enriquir-la amb una cançó que hi combina perfectament: una versió de la cantant francesa ZAZ (molt recomanable tota la seva discografia) de la cançó "Champs Elysées".
Gaudim-la en aquestes tardes llarguíssimes i lluminoses que donen pas a nits serenes i agradables...

3 de juny 2016

Ensenyar sense pretendre ensenyar


Em va encantar la frase.
És d'Umberto Eco, del seu llibre "El pèndol de Foucault" i, en la versió castellana, diu concretament això:

"Creo que aquello en lo que nos convertimos depende 
de lo que nuestros padres nos enseñan en pequeños momentos, 
cuando no están intentando enseñarnos. 
Estamos hechos de pequeños fragmentos de sabiduría".

La vaig sentir de llavis del Carles Capdevila, en una xerrada que ens va venir a fer a Calders i que va ser fantàstica.
Em meravella que aquest senyor pugui estar una hora i mitja parlant, sense seguir cap guió ni llegir cap paper. I que el seu discurs sigui en tot moment interessant, lúcid i divertit, tan divertit com perquè cada cinc minuts aconsegueixi que l'auditori esclati en rialles... Magnífic!

I la frase... quina gran veritat!
Podem estar dient una cosa 50 vegades al dia i no aconseguir res, però segurament aconseguirem que els nostres fills imitin les nostres actituds, sense posar-hi cap esforç especial. 
Aprenem per imitació i per tant aprenem coses que la persona que ens està educant no pretén ensenyar-nos. Ens ensenya sense voler ensenyar-nos.

Ho veig cada dia.
Els meus fills diuen coses que diem l'Anna i jo. Fan coses que fem l'Anna i jo. Tenen tics i manies que tenim l'Anna i jo...
I llavors penso en totes les coses bones que he après dels meus pares i dels meus avis i només puc fer que dir-los:

Gràcies!
Moltes gràcies!