Benvingut: passa, llegeix i opina

Estàs al bloc de l'Eladi Martínez pots buscar les notícies que t'interessin pels menús de la dreta "Cerca per etiquetes" (pots buscar per temes) i "Arxiu del bloc" (per ordre cronològic).
Per fer un comentari clica sobre la paraula "comentaris" que hi ha al final de cada notícia, escriu el teu comentari i escull la identitat "NOM/URL" posant el teu nom perquè sàpiga qui ets.
Gràcies. Espero que gaudeixis de la visita.

31 de jul. 2014

El conflicte de Gaza i Israel

Fa dies que dinem amb les esgarrifoses notícies dels bombardejos a la Franja de Gaza on no deixen de morir nens innocents com a conseqüència d'un d'aquells conflictes endèmics que sembla que mai no arribaran a solucionar-se. Al facebook trobo unes fotos esgarrifoses que il.lustren episodis nefastos d'aquest conflicte (les afegeixo al final d'aquest escrit). Entremig descobreixo la campanya que s'ha engegat per demanar la pau a aquests territoris arrel de la foto d'un petó entre una parella àrabo-israeliana que s'ha viralitzat a través de les xarxes socials.
M'adono que realment no sé massa cosa d'aquest conflicte. Investigo una mica i us exposo aquí el que he trobat, tot i que el que en realitat vull és demanar que acabi d'una vegada aquesta barbàrie.

GEOGRAFIA
La Franja de Gaza és un estret territori al sud-oest d’Israel i al nord-est d’Egipte (360 km2,  11 km de frontera amb Egipte, 51 km amb Israel i 40 km de costa al Mediterrani) que, juntament amb Cisjordània, forma els anomenats Territoris Palestins. És una de les regions més densament poblades del planeta amb 4.118 persones per km2. Hi viuen una mica més 1,5 milions de palestins. Tant Palestina com Israel al.leguen un dret històric sobre la zona.

ANTECEDENTS HISTÒRICS
1917-1948. Es forma l’Estat Palestí durant el Mandat Britànic. La franja de Gaza era una província d’aquesta Palestina.
1948. Després de la guerra àrabo-israeliana la franja de Gaza queda sota administració militar d’Egipte.
1967. És ocupada per Israel durant la Guerra dels Sis Dies i així es manté durant molts anys.
1987-1993. Primera intifada palestina (aixecament dels palestins contra Israel amb desobediència civil, mobilitzacions, vagues generals i lluita desigual de pedres contra armes).
1994. En virtut dels Acords d’Oslo es crea l’Autoritat Nacional Palestina que rep el 80% del territori i passa a encarregar-se de l’administració civil i la seguretat de la zona.
2000-2005. Segona intifada palestina (accions suïcides palestines i bombardejos israelians). Israel fa incursions a Gaza, hi instal.la llocs de control, restringeix els desplaçaments de palestins, construeix diversos assentaments jueus
2005. Els jueus de Gaza són evacuats i l’Autoritat Palestina en recupera el control. Se’n disputen el poder Al Fatah (permeables a la possibilitat d’un acord amb Israel) i l’organització islamista Hamás (que no reconeix l’Estat d’Israel).
2007. Hamás, que fins llavors s’havia alternat al govern palestí amb Al Fatah, pren el control de Gaza per la força, es nega a reconèixer l’Estat d’Israel i no renuncia a l’ús de la violència. Israel i altres potències occidentals passen a considerar Hamás com una organització terrorista. Se li imposen restriccions que afecten a l’ajuda humanitària que rebia fins llavors.
Israel controla les fronteres de Gaza, les seves comunicacions, els espais aeri i marítim i els subministraments de combustibles i aigua

HISTÒRIA INTERMINABLE
Des del 2001 des de Gaza es llancen de manera constant míssils cap a les poblacions frontereres d’Israel. Israel, al seu torn, infringeix severs bombardejos als pobles de la franja de Gaza.
Organitzacions com Amnistia Internacional o Human Rights Watch han denunciat repetidament la devastació provocada pel conflicte i diversos crims de guerra i greus violacions del Dret Internacional per part dels dos bàndols.
Segons el Fons de les Nacions Unides per a la Infància (Unicef) més del 70% dels habitants de Gaza viu en situació de pobresa, amb ingressos mínims i totalment dependents de l’ajut internacional.
Les potències internacionals i el Consell de Seguretat de l’ONU condemnen els crims que es produeixen, lamenten la pèrdua de vides humanes i fan crides al cessament de la violència. Intenten arribar a acords per aconseguir restablir converses entre els dos Estats que provoquin un alto el foc i una reobertura d’un procés de pau.
Alguns països com els Estats Units sempre subratllen que Israel té dret a defensar-se. Alguns països àrabs o afins a Palestina sempre denuncien obertament que Israel viola els drets de la població civil palestina.
Israel exigeix que s’aturin els atacs amb míssils des de Gaza. Palestina reclama que se li respectin els drets civils i humans, que s'aturi el bloqueig israelià i demana el reconeixement internacional.
Passen els anys i tot segueix igual.

CRISI DEL 2014
L’increment de la violència del conflicte de Gaza aquest juliol ja ha superat els 800 morts. A 25 de juliol se n’havien comptabilitzat 828 de palestins (la majoria civils i gairebé 200 nens) i 37 d'israelians (la immensa majoria militars).

JEWS AND ARABS REFUSE TO BE ENEMIES
El 13 de juliol, la periodista nord-americana d’origen libanès, Sulome Anderson, va publicar a Twitter una foto en que es feia un petó amb el seu xicot israelià de família ortodoxa. Els dos aguantaven un paper en que es podia llegir “JEWS AND ARABS REFUSE TO BE ENEMIES” (Jueus i àrabs ens neguem a ser enemics). Més avall explicava: Ell em diu “neshama” (“carinyo”, en hebreu),  jo li dic “habibi” (“estimat”, en àrab). L’amor no parla l’idioma de l’ocupació.  I hi afegien el  'hashtag' #JewsAndArabsRefuseToBeEnemies.
Amb aquesta foto volien recolzar una campanya engegada poc abans per un estudiant israelià del Hunters College de Nova York i la seva amiga síria.
La foto ha tingut un efecte viral arreu del món a través de les xarxes socials, s’ha compartit milers de vegades, ha aconseguit milers de seguidors i ha provocat infinitat de fotos de parelles, famílies i amics de les dues comunitats que secunden aquesta campanya a nivell planetari per defensar la pau entre àrabs i jueus.

BIBLIOGRAFIA:
http://www.numaniaticos.com/ninos-muertos-que-estaban-jugando-al-futbol-en-gaza/
http://www.unitedexplanations.org/2012/11/19/el-conflicto-de-israel-y-gaza-explicado-en-6-puntos-clave/
http://www.la-razon.com/mundo/Franja-Gaza-arrastra-conflicto_0_2095590505.html
http://ca.wikipedia.org/wiki/Intifada
http://www.rankingfamosos.com/ver-noticia/ya-es-viral-imagen-de-periodista-arabe-besando-a-su-novio-judio/516772

Evolució històrica dels territoris palestins.

El pare de 4 nens morts mentre jugaven a futbol a una platja de Gaza: No eren “escuts humans”.

Homenatge del fotògraf israelià Amir Schiby, per als 4 nens palestins assassinats per míssils israelians a la platja de Gaza.

Casa de Gaza cosida a trets.

Un noi amb el seu ocell a Gaza.

Cirurgians a Gaza utilitzant el llum del mòbil per les constants apagades elèctriques.
 
Míssils israelians caient a la franja de Gaza.

4 comentaris:

Miles ha dit...

Bon dia,

En primer lloc et felicito per la gran classe magistral que ens acabes de "regalar"

I mentrestant:

- L'Obama sense dir res...

- El Putin mirant cap a un altre costat...

- "La Merkel", controlant el B.C.E. per si falta algun euro...

- Xina continua enviant botigues de "xinesos" arreu del món... (invasió silenciosa...).

- El PP continuant amb la seva "catalanofòbia"...

- I el Jordi Pujol... D'aquest estic esperant el teu comentari.

- I jo... Cada migidia, quant comencen els informatius, canvio de canal i miro...

VERANO AZULLLLL!!!

Petons de colors.

Miles

Roger Berenguer ha dit...

Miles coincideixo plenament amb tu: Classe magistral del mestre Eladi, com sempre documentadíssim i entenedor.

Jo també miro cap a un altre costat, ja que cada cop es confirma que és una lluita on no hi ha "bons" ni "dolents", tot i que mitjans interessats en cada una de les parts facin apologia de que "els seus" son els "bons" i els altres els "dolents". Crec que és un mal endèmic entre dos pobles que s'odien a mort, odi que ja apareix en textos bíblics, i que té una solució molt i molt difícil, per no dir impossible. És una autèntica llàstima.

Eladi Martínez ha dit...

Miles, gràcies pels "piropos" i, visto lo visto, no em sembla tan malament que canvïis les notícies pel Chanquete. Però no t'hi encarinyis perquè no sé si saps que al final... ;_)
Bon estiu!
Eladi

Eladi Martínez ha dit...

Roger, també gràcies pels "piropos". Tens raó que no hi ha bons ni dolents en aquest conflicte, però crec que la diferència de forces és excessiva i els nombres de víctimes són esfereïdors. Per part d'Israel només moren soldats i poquets. Per part palestina hi ha una sagnia de civils i criatures que és totalment incomprensible i indefensable.
Hi ha 3 coses a nivell geopolític que m'agradaria veure abans de morir: la independència de Catalunya, la fi d'ETA i la pau entre Israel i Palestina. I , ara com ara, em sembla que aquesta que tractem en aquesta notícia, és la més difícil d'aconseguir.
Eladi