Benvingut: passa, llegeix i opina

Estàs al bloc de l'Eladi Martínez pots buscar les notícies que t'interessin pels menús de la dreta "Cerca per etiquetes" (pots buscar per temes) i "Arxiu del bloc" (per ordre cronològic).
Per fer un comentari clica sobre la paraula "comentaris" que hi ha al final de cada notícia, escriu el teu comentari i escull la identitat "NOM/URL" posant el teu nom perquè sàpiga qui ets.
Gràcies. Espero que gaudeixis de la visita.

25 de nov. 2019

Fer l'impossible


Fa pocs dies, amb els nens de l'escola, vam visitar la Fundació del Convent de Santa Clara. A part de conèixer els seus interessants i importants projectes socials i solidaris, vaig fer una altra descoberta. Als seus jardins tenen el mural que reprodueixo en aquesta foto, amb una frase de Sant Francesc d'Assís:

"Primer fes el que és necessari,
després el que és possible
i de sobte, estaràs fent l'impossible."

Em va encantar la frase i li vaig trobar moltes aplicacions.
Per exemple el recent cas del Gran Recapte. Proposar-se d'entrada recollir més de 4000 tones de menjar semblaria un impossible. Però primer comencem fent el que és necessari que és aconseguir menjar per als que no en tenen i tots poc o molt fem alguna aportació aquell dia. Després passem a fer el que és possible, que és apuntar-s'hi de voluntari. I tu i jo i un altre, acabem sent molts, que tots coneixem a més gent i aconseguim que es reculli més del que es recolliria si no hi fóssim allà nosaltres posant-hi el somriure i l'exemple. I al final aconseguim l'impossible.
I penso en l'esport, en el Baxi Manresa, que sovint sembla que sigui un impossible continuar mantenint-se a l'ACB...
I penso en la independència de Catalunya, que tanta gent (fins i to dels partidaris) veu com un impossible...
I m'adono que aquesta frase pot aplicar-se en moltíssimes situacions i que pot esdevenir un far important perquè parteix de coses molt bàsiques: la necessitat i la força de voluntat, la generositat i la tenacitat, el poder de la gota d'aigua, de la formigueta...

I em semblava injust no compartir aquest petit tresor...

2 comentaris:

Roger Berenguer ha dit...

Tens tota la raó, cada gra de sorra compta a l'hora de sumar!

Eladi Martínez ha dit...

Si tots els grans de sorra o les gotes d'aigua o les formigueters van en la mateixa direcció, tenen una grandíssima força...
Eladi