Benvingut: passa, llegeix i opina

Estàs al bloc de l'Eladi Martínez pots buscar les notícies que t'interessin pels menús de la dreta "Cerca per etiquetes" (pots buscar per temes) i "Arxiu del bloc" (per ordre cronològic).
Per fer un comentari clica sobre la paraula "comentaris" que hi ha al final de cada notícia, escriu el teu comentari i escull la identitat "NOM/URL" posant el teu nom perquè sàpiga qui ets.
Gràcies. Espero que gaudeixis de la visita.

29 d’oct. 2015

He fet la pedra!

Aquest serà un article de divulgació científica.
Des de fa temps tinc problemes de còlics nefrítics (renals), el que es coneix vulgarment com a pedres al ronyó. És un problema que m'havia aparegut repetidament però de manera molt puntual i dispersa en el temps. Una nit veia les estrelles, havia d'anar a urgències, m'injectaven Buscapina a la vena, em passava el dolor i me n'oblidava durant anys.
Els còlics venen a ser pedretes que es formen dins del ronyó quan la nostra orina porta massa substàncies que puguin cristal.litzar. Aquests càlculs poden anar creixent i arribar a obstruir alguna part del ronyó, això fa inflamar les vies urinàries i provoca uns dolors molt aguts i espàsmics (poden inclús arribar a provocar nàusees) que alguns comparen als dolors de part que pateixen les dones quan estan en la seva fase més aguda.
En un percentatge important dels casos de còlics nefrítics, el calcul acaba sent expulsat a través de l'orina i si es recull pot ser analitzat i donar pautes de prevenció alimentària per evitar-ne de futurs.

Doncs jo de tant en tant tenia un episodi puntual de dolor intens per culpa d'un còlic, m'injectaven un calmant i se'm passava. I no em tornava a venir fins al cap d'uns quants anys.
I mai no havia arribat a "fer la pedra".

Però des de fa cosa d'un any aquests episodis s'havien produït de manera més sovintejada i havia entrat a la roda d'analítiques, ecografies i visites als uròlegs. Aquest mes d'agost-setembre va ser especialment crític i vaig tenir 2 episodis més perllongats i dolorosos del compte i en l'última visita l'uròleg em va veure a través de l'ecografia una pedra que ja havia arribat a la bufeta i estava a punt de sortir. I em va tornar a dir que si la podia recollir l'analitzarien i em podrien dir quins aliments m'ho provocaven i podríem intentar posar-hi solució.
Jo era molt incrèdul ja que mai no havia expulsat cap pedra i, d'altra banda, em feia por no ser capaç d'adonar-me'n ja que em van dir que seria indolor (no com quan es mou pel ronyó) i no sabia com havia d'imaginar-me la "pedreta" en qüestió (forma, color, textura...).

Doncs, senyores i senyors, fa pocs dies vaig "fer la pedra" i ara estic pendent de l'anàlisi i amb l'esperança que serveixi per intentar canvis alimentaris que m'evitin de tornar-hi a passar.
I entretant us ensenyo 2 fotos de la pedra per si mai us hi trobeu, sapigueu a què heu d'enfrontar-vos.
Les pedres són així:



6 comentaris:

Roger Berenguer Roca ha dit...

Ànims!!!!!

Miles ha dit...


Uf... quin mal ha de fer això.
Ara a esperar que no et torni a passar.
Enhorabona campió!!
Bona castanyada.
Miles

txetxu ha dit...

...tomara que la culpa no sigui ni de les magranes!!...ni molt menys del triple sec!!

Salut!

Txetxu

Eladi Martínez ha dit...

Roger, Miles i Txetxu, gràcies pels ànims i els bons desitjos!
Eladi

pons007 ha dit...

buff em fa molta angunia això >_<

Eladi Martínez ha dit...

pons007, t'asseguro que des de la bufeta fins a l'expulsió és totalment indolor i fins i tot inapreciable... Ara, abans d'arribar a la bufeta fot un mal de mil dimonis.
Eladi