Benvingut: passa, llegeix i opina

Estàs al bloc de l'Eladi Martínez pots buscar les notícies que t'interessin pels menús de la dreta "Cerca per etiquetes" (pots buscar per temes) i "Arxiu del bloc" (per ordre cronològic).
Per fer un comentari clica sobre la paraula "comentaris" que hi ha al final de cada notícia, escriu el teu comentari i escull la identitat "NOM/URL" posant el teu nom perquè sàpiga qui ets.
Gràcies. Espero que gaudeixis de la visita.

3 de juny 2014

Sóc un desgraciat

Sóc un desgraciat!
Tinc feina i salut, això sí. Però una feina que em lliga a unes rutines implacable. Cada dia he de matinar, fer el mateix horari i marxar a casa carregat de feina per a l’endemà. O sigui que de temps lliure… ben poca cosa.
De casa a la feina i de la feina a casa. Amb petites escapades per anar a comprar, als bancs, a dur els nens a extraescolars… quina vida més apassionant, eh?
D’amics en tinc pocs i els veig menys. I quan els veig i ens mirem, riem de les files que fem: qui no ha criat panxa, s’està quedant calb, qui no té colesterol, té hipertensió i alguns les dues coses… Segur que no guanyaríem cap concurs de bellesa…
I de diners, no en parlem. No ens falta res del que és bàsic, però ni ens plantegem anar de vacances a llocs gaire exòtics, ni canviar el cotxe, ni gaires capricis, ni engegar projectes il.lusionants...
El que us deia: sóc un desgraciat!

I ell ho sap i m’humilia cada any.
M’ensenya que el més normal del món és viure la vida despreocupadament, amb tot el temps lliure del món, amb idees que es poden dur a la pràctica i que sempre surten bé, sense cap problema per aconseguir diners per organitzar el que faci falta (fins i tot un festival musical en una cala recòndita), envoltat sempre d’amics i amigues joves, guapíssims i guapíssimes, sempre disposats a barrejar amistat amb sexe i viure tòrrides aventures estiuenques.
I després em diu: “Aixeca’t de la tovallola. Entrena l’ànima”.
I jo li contesto: “Primer deixa-m’hi estirar una estona i descansar”

Cada any el "senyor Estrella Damm" m’ho recorda: sóc un desgraciat!

5 comentaris:

Roger Berenguer Roca ha dit...

Saps que no m'ho havia mirat mai d'aquesta manera?
En definitiva però, no deixa de ser publicitat, per tant es tracta d'això, en el fons: fer-te veure que ets un desgraciat fins que no consumeixes el producte en qüestió. Sort que compartir una estrella és fácil ;-) I estirar-se a la tovallola encara més, je, je... Tot el demés, a la nostra edat, ja és un xic més difícil, però no imposible!

Roger Berenguer Roca ha dit...

Saps que no m'ho havia mirat mai d'aquesta manera?
En definitiva però, no deixa de ser publicitat, per tant es tracta d'això, en el fons: fer-te veure que ets un desgraciat fins que no consumeixes el producte en qüestió. Sort que compartir una estrella és fácil ;-) I estirar-se a la tovallola encara més, je, je... Tot el demés, a la nostra edat, ja és un xic més difícil, però no imposible!

Mònica ha dit...

Ai eladi estas un xic negatiu! anima't que en un tres i no res estem de relaxxxxxx ;)

Eladi Martínez ha dit...

Roger, per sort, tu i jo sabem una mica de què va això, però pot haver-hi jovent a qui aquests models influencïin massa i llavors els faci sentir desgraciats la seva realitat allunyada d'aquests models...
A reveure
Eladi

Eladi Martínez ha dit...

Mònica, el que deia en aquest post no tenia res a veure amb el meu estat d'ànim, només era una reflexió sobre la influència perniciosa de la publicitat.
Eladi