De nit els infants de l'interior de l'escultura s'il.luminen i el concepte i la realització m'han agradat molt.
I la part musical quedarà coberta amb una preciosa cançó d'un grup anglès, virtuós del pop, que vaig escoltar molt a finals dels 80 i principis dels 90: els PREFAB SPROUT. Feia molt que no els sentia i l'altre dia vaig enganxar una entrevista a un cantant desconegut per a mi que els citava com a referència ineludible de la música pop. Van posar aquesta cançó i jo vaig recordar que boníssims que eren... La cançó es diu "Bonny"
2 comentaris:
Les escultures són molt xules, ja les havia vist en alguna compartició de feisbuc i m'han agradat molt.
La cançó no em sona, això que el gurp Prefab Sprout si que em sona.
Del procés millor ni en parlem!
Vinga, ànims en aquesta recta final de trimestre!
Roger,
gràcies pel comentari. Si poses els Prefab Sprout a l'Spotify et sonaran "Cars and girls", "The king of rock'n'roll" i alguna altra... són boníssims!!!
Del procés no en vull parlar per no fer-te pujar les pulsacions, però espero que l'article del David Fernández t'hagi fet albirar una possible esperança.
Jo segueixo pensant que ens en sortirem i que ja fa temps que el procés va avançant així, a empentes i rodolons, una de freda i una de calenta, però és que... som molt diferents i ens necessitem TOTS. I això crea tensions i desavinences que s'han d'anar reconduint per poder continuar avançant.
Et remeto al proverbi africà: "Si vols anar de pressa, ves sol; però si vols anar LLUNY, ves acompanyat". I nosaltres volem anar mooooooolt lluny!
Eladi
Publica un comentari a l'entrada