Benvingut: passa, llegeix i opina

Estàs al bloc de l'Eladi Martínez pots buscar les notícies que t'interessin pels menús de la dreta "Cerca per etiquetes" (pots buscar per temes) i "Arxiu del bloc" (per ordre cronològic).
Per fer un comentari clica sobre la paraula "comentaris" que hi ha al final de cada notícia, escriu el teu comentari i escull la identitat "NOM/URL" posant el teu nom perquè sàpiga qui ets.
Gràcies. Espero que gaudeixis de la visita.

29 de nov. 2015

Encara més serveis mínims

Per començar unes fotos d'una escultura que s'anomena "Love" i es va construir per al festival Burning Man de Nevada. És obra de l'escultor ucraïnès Alexander Milov i representa una escena de conflicte entre adults que es pot resoldre si busquem la innocència i l'esperança dels infants que tots portem dins: els adults es donen l'esquena mentre els infants es donen les mans.
De nit els infants de l'interior de l'escultura s'il.luminen i el concepte i la realització m'han agradat molt.




I la part musical quedarà coberta amb una preciosa cançó d'un grup anglès, virtuós del pop, que vaig escoltar molt a finals dels 80 i principis dels 90: els PREFAB SPROUT. Feia molt que no els sentia i l'altre dia vaig enganxar una entrevista a un cantant desconegut per a mi que els citava com a referència ineludible de la música pop. Van posar aquesta cançó i jo vaig recordar que boníssims que eren... La cançó es diu "Bonny"

2 comentaris:

Roger Berenguer ha dit...

Les escultures són molt xules, ja les havia vist en alguna compartició de feisbuc i m'han agradat molt.
La cançó no em sona, això que el gurp Prefab Sprout si que em sona.

Del procés millor ni en parlem!

Vinga, ànims en aquesta recta final de trimestre!

Eladi Martínez ha dit...

Roger,
gràcies pel comentari. Si poses els Prefab Sprout a l'Spotify et sonaran "Cars and girls", "The king of rock'n'roll" i alguna altra... són boníssims!!!

Del procés no en vull parlar per no fer-te pujar les pulsacions, però espero que l'article del David Fernández t'hagi fet albirar una possible esperança.
Jo segueixo pensant que ens en sortirem i que ja fa temps que el procés va avançant així, a empentes i rodolons, una de freda i una de calenta, però és que... som molt diferents i ens necessitem TOTS. I això crea tensions i desavinences que s'han d'anar reconduint per poder continuar avançant.

Et remeto al proverbi africà: "Si vols anar de pressa, ves sol; però si vols anar LLUNY, ves acompanyat". I nosaltres volem anar mooooooolt lluny!

Eladi