Som iguals

L'altre dia al sopar de la germandat es va produir una situació molt hilarant. Jo intentava explicar una divertida escena d'una pel.lícula i m'anava enriolant de manera que era impossible entendre el que explicava. Però les meves riallades s'anaven encomanant i va acabar tothom rient sense saber en realitat què coi explicava.
Llavors vaig tenir la imatge ben clara del meu pare fent el mateix en algun dinar familiar i vaig dir-ho: "Ostres, ara semblava el pare". I tots els que estaven al voltant de la taula van estar-hi totalment d'acord i de fet estaven a punt de dir-ho.

I això em va portar a un altre record d'aquest hivern. Estàvem amb el meu pare al camp de futbol de la Pirinaica veient un partit del Roc. Feia poc que em medicava per a la hipertensió i seguia barallant-me amb el colesterol, problemets de caire genètic que el meu pare també té i que segurament són un involuntari regal en herència. Comentàvem el ritme de vida que portava jo, sempre de bòlit entre la feina de l'escola, de LA CALDERINA, d'aquest mateix bloc i el ritme diari d'anar a munt i avall amb els nens de Calders a Manresa i de Manresa a Calders. Ell em recomanava que intentés reduir el ritme d'estrès però al moment va dir-me que entenia que no pogués:
- Som iguals, tu i  jo -va dir.

I llavors vaig recordar la meva infantesa i el seu ritme de vida, treballant moltes hores al Centre Hospitalari, i després fent tractaments particulars a domicili (per arrodonir el sou i poder mantenir 5 fills). I després al Gimnàstic a fer d'entrenador o de directiu d'aquest club de futbol. I després anant a la parròquia de Crist Rei a col.laborar en el Consell Parroquial. I encara a temporades participant de l'Associació de Pares de la nostra escola... Sempre amunt i avall, barrejant qüestions de feina i altres aficions que l'omplien i amb les quals col.laborava de manera desinteressada en entitats fent sempre una impagable bona feina.
I després vaig recordar el bon record que sempre ha deixat el meu pare en totes les entitats on ha col.laborat i també en la seva feina de fisioterapeuta, com de bé parla tothom d'ell i un cop més vaig sentir-me orgullós d'ell i vaig pensar que aquest "Som iguals" era un molt bon elogi.

Tan de bo realment pugui assemblar-me en totes les coses bones que he pogut aprendre i imitar del meu pare!