A mi m'encanta llegir (tot i que ho puc fer poc). He gaudit molts cops el plaer de la lectura, el plaer d'endinsar-te en una història i quedar-t'hi atrapat i no poder deixar de llegir per seguir avançant. El plaer d'emocionar-te amb unes històries que semblen veritables. El plaer de viatjar, de viure aventures meravelloses. El plaer de trencar-me de riure i no poder parar...
Tot això ho he trobat en els llibres. I a les persones que hem conegut això ens agradaria ser capaços d'encomanar-ho als altres. Però això no és possible. És una cosa que cadascú ha de descobrir per ell mateix.
Als meus fills no els agrada massa llegir, sobretot al Roc. I li convindria fer-ho perquè li falta una mica de fluidesa, però no aconseguim agafar l'hàbit. Les poques vegades que ho fa durant el curs és pressionat per amenaces o per expressa demanda de la mestra. Als estius, amb més temps, intentem potenciar-ho, buscar algun llibre que li sembli atractiu, acompanyar-lo en la lectura, però... no ho aconseguim.
Per això el que ha passat avui m'ha semblat tan extraordinari que vull compartir-ho aquí i deixar-ho per a la posteritat.
Aquest estiu, aprofitant que l'Ona ja té un bon nivell de lectura i per provar una manera diferent d'enfocar-ho, vaig decidir que llegiríem un llibre entre tots tres (Ona, Roc i jo, una pàgina cadascú i un o dos capítols al dia). Era important encertar el llibre i em vaig agafar a una recomanació que em va fer la companya Anna Torné, (gràcies, Anna) encarregada de la biblioteca de la meva escola i de l'animació lectora dels alumnes: "EL MEU CARRER" de Bernat Romaní (ed. Cruïlla, col.lecció El Vaixell de Vapor).
Vam començar a llegir-lo entre els tres i la cosa no anava malament, sense tenir res d'especial. Però mica a mica, la història va anar captivant el seu interès i la seva atenció i els dos darrers dies, quan acabàvem el capítol deien: "Cada dia està més emocionant, eh?".
Avui hem llegit un capítol en que havíem de descobrir com s'ho farien els dos protagonistes per sortir del refugi on havien quedat tancats. Han anat llegint amb interès i, quan hem acabat el capítol, amb tota la intenció els he dit:
- Bé, ho deixem aquí i ja continuarem demà, no?
I el Roc ha dit:
- Noo. Llegim un altre capítol que està molt emocionant.
I el somriure que m'ha provocat aquest comentari he hagut d'amagar-lo una mica per no espatllar la màgia del moment. Hem llegit el següent capítol i quan hem acabat el Roc ha comptat les pàgines que faltaven per acabar el llibre (només 12) i ha dit:
- Ooh! Ja s'està acabant, tan emocionant que és aquest llibre.
I no sé si n'hi haurà prou per haver despertat el seu interès com a lector. Segurament no. Necessitarem algun altre llibre que l'enganxi. Però aquest ha estat el primer èxit en la meva intenció d'aconseguir que li agradi llegir (tot i saber que és una cosa molt personal que no es pot inocular i depèn de cada persona).
Veure que volia llegir per iniciativa pròpia més del que havíem acordat i que li sabia greu que s'estés acabant el llibre ha estat molt gratificant i m'ha fet pensar que encara hi ha alguna possibilitat que el Roc acabi descobrint el plaer de llegir (a l'Ona li agrada més i crec que ella hi arribarà per si sola).
Bé, us deixo. Vaig a buscar quin és el següent llibre que li faré llegir (si algú té alguna altra proposta guanyadora que la comparteixi aquí en forma de comentari).
12 de jul. 2014
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
Fantàstic....gràcies per la feina i dedicació Eladi, n´estic segura que a la llarga li agradarà llegir... avui ha estat un primer gran pas.
Endavant, Roc!!
Hola Roc: estic molt content del teu interés per la lectura. Espero que, el proper dia que ens veiem, m'expliquis una mica de que va la història. Petons dels avis Eladi i Ana.
Felicitats Eladi i Roc per aquest primer pas!
Anna, pares, Roger, gràcies a tots per les vostres paraules d'escalf. A veure si durant l'estiu podem aconseguir una certa continuïtat.
Eladi
Publica un comentari a l'entrada