M'agrada aquesta foto.
Som el Roc i jo al capdamunt del Turó de l'Home contemplant el preciós paisatge, guarnits amb els jerseis de l'estelada que tenim de conjunt.
En una sola imatge s'hi condensen:
- l'amor que ens tenim que fa que ens agradi estar colze a colze compartint conversa i experiències,
- el modelatge que se suposa que imprimim els pares en els fills que pot fer que mica a mica vagin estimant les coses que nosaltres estimem (tot i que també pot provocar l'efecte contrari...),
- l'amor per Catalunya que queda reflectit en el paisatge i en els jerseis i que ara compartim en els moments històrics que estem vivint plegats (participació a l'acte "Marxem", a la "Via Catalana", converses sobre el tema responent les seves preguntes...),
- el respecte i l'admiració per la natura, representada per aquestes majestuoses muntanyes que contemplàvem, el cel farcit de núvols que un fort vent empenyia de pressa, la boira que ens vam trobar baixant, la vegetació i els animals que els ensenyem que no han de maltractar...
- la felicitat d'un petit moment que és el que ens quedarà passats els anys, el record i la satisfacció de les vivències compartides, creixent plegats mentre fem un tros del camí junts...
Gràcies, Anna (la fotògrafa).
5 comentaris:
Simplement genial.... Una foto molt tendra i bonica...i que amb els anys la mirarem amb un somriure als llavis per tot el que signifca...un sentiment, un nexe, un pare i un fill mirant el futur que els espera...
A mi també m'ha encantat!!!
Perfectament poden caber-hi tots els comentaris que descrius i d'altres.
Felicitats als"models" calderins i a la fotografa!!
Txetxu
Anna i Txetxu, gràcies pels vostres comentaris
Eladi
És una foto genial... De les que sortiran en àlbums d'aniversari tan del pare, del fill i de la mare.
Sou collonuts!!!
La fotògrafa un 10 al captar l'instant precís.
Carai, Roger, gràcies pel reconeixement tan abrandat!
Eladi
Publica un comentari a l'entrada