Benvingut: passa, llegeix i opina

Estàs al bloc de l'Eladi Martínez pots buscar les notícies que t'interessin pels menús de la dreta "Cerca per etiquetes" (pots buscar per temes) i "Arxiu del bloc" (per ordre cronològic).
Per fer un comentari clica sobre la paraula "comentaris" que hi ha al final de cada notícia, escriu el teu comentari i escull la identitat "NOM/URL" posant el teu nom perquè sàpiga qui ets.
Gràcies. Espero que gaudeixis de la visita.

12 de set. 2013

Via Catalana (I): jo hi vaig ser

11 de setembre de 2013: VIA CATALANA.
Un projecte engrescador i un repte logístic molt important: formar una cadena humana de persones que enllacin els 2 extrems del país, des del Pertús fins a Alcanar.
De bon matí ja hem engegat la ràdio i m'emocionava escoltant la gent que explicava com estava travessant Catalunya per anar a ocupar trams de les Terres de l'Ebre (des de Camprodon fins a Amposta, des de Berga fins a Altea...). Setmanes enrere es veia que aquells trams no s'omplien i es va demanar que la gent fes un esforç i un sacrifici per anar fins a l'altra punta del país. I la gent va respondre de manera entusiasta, assumint el repte i disposats a demostrar que ho faríem possible.
A les 11 h hem anat a fer el Cant dels Segadors al Puig, acte tradicional dins de la Festa Major de Calders (que sempre coincideix amb la Diada Nacional). Allà ja estàvem tots amb les samarretes grogues per a la Via Catalana. I veure com l'Anna, el Roc i l'Ona també m'acompanyaven en aquesta ocasió (l'any passat vaig anar sol a la gran manifestació de Barcelona) també em provocava un punt d'emoció, per poder compartir amb ells aquest moment històric.
A les 12 h als autocars. Viatge llarg de més de dues hores fins al tram 684: Pont de Molins (a la vora de Figueres).
Hem dinat en un ambient molt maco de gent de diferents llocs del territori que compartíem estelades, samarretes, càntics i il.lusions. Asseguts a terra, esperant el moment de construir la cadena.
I poc abans de les 4 h ens hem encaminat cap al nostre punt.

I aquí faig un punt i a part per parlar dels voluntaris: persones vitals en aquest acte que han dut a terme una organització perfecta amb un entusiasme i una capacitat de treball inesgotables. M'imagino les hores que han passat treballant i preveient tot el que seria necessari, penso com devien imaginar que sortiria tot i entenc l'emoció que sentien quan alguns participants els agraïem la seva tasca desinteressada, discreta i al mateix temps indispensable i perfectament duta a la pràctica.

I a les 4'00 h. ja ens hem posat tots a lloc i hem vist que hi havia gent de sobres, que hi havia moooolta gent i sentíem per la ràdio que arreu de la cadena la situació era la mateixa. I ens imaginàvem com devia veure's des de l'aire aquesta cadena de 400 km. plena de gent, d'estelades, de somriures, esperança i il.lusió. I no hi ha hagut tanta emoció i èpica com l'any passat a la manifestació de Barcelona perquè hem hagut d'estar 2 hores plantats a la carretera i això era més aviat avorrit, però érem plenament conscients d'estar participant en un capítol importantíssim de la història de Catalunya.
I hem cantat. I hem rigut. I hem parlat amb la gent del costat que era d'Olot. I hem jugat a fer "onades" anant amunt i avall de la carretera. I hem saludat els avions i helicòpters que passaven. I hem esperat pacientment que passés el fotògraf a fer-nos les fotos per a construir la "gigafoto". I hem tornat al punt de trobada. I hem pujat als autocars. I hem fet un llaaaaarg viatge de tornada. I hem arribat poc abans de les 10 h a casa, cansats, però feliços d'haver estat partíceps de la Via Catalana.

Per avui unes fotos i res més. Ja hi haurà temps de treure alguna conclusió de tot això.













4 comentaris:

Anna ha dit...

Un dia històric que hem viscut intensament ll*ll

riki ha dit...

per mi les sensacions van ser molt semblants al que expliques, molt diferent de l'any passat, que va ser vibrant!! i on es feia difícil assimilar tanta emoció, satisfacció i orgull. aquest any molt diferent però conscient de formar part d'alguna cosa molt gran. un altre dia per recordar!

txetxu ha dit...

Ahir a la nit vaig acompanyar tres"jornais nacionais",i als tres van sortir imatges i van parlar de l'èxit de la corrent humana i de la voluntat dels catalans de voler ser un pais independent.
Felicitats!

Eladi Martínez ha dit...

Anna, Riki, Txetxu,
som uns privilegiats pel moment històric que estem vivint i ajudant a construir. Si res no es torça d'aquí a uns anys podrem explicar-ho en primera persona!
Visca Catalunya lliure!
Eladi