L'any 2009 el Sergi estava a punt d'anar-se'n a viure a Brasil i m'estava enrajolant el garatge com a "regal de comiat". Preveient que tardaríem força a estar tots junts (si no anàvem a Brasil) vam decidir fer una foto dels 5 germans per regalar-la als pares. Vam quedar a Calders, on ja estàvem els dos homes fent de paletes, vam fer una sessió fotogràfica (gentilesa de l'Anna), vam berenar tots junts i ens va quedar una sensació molt agradable de la trobada.
L'any següent, 2010, de manera molt improvisada a última hora, vam acabar convocant-nos tots a passar la tarda a Calders, amb la piscineta que havíem muntat i vam fer un berenar-sopar. Llavors algú ja va dir que això ho podríem fer cada any.
I efectivament el 2011 ja ho vam organitzar amb temps i vam fer una foto dels 4 germans a la que després vam incorporar-hi digitalment el Sergi.
El 2012 vam tornar-hi i vam fer-nos la foto protocolària.
I aquest any 2013, encara que havia passat l'estiu i no ens havíem trobat, vam posar-nos en contacte per no perdre la tradició i ahir, 21 de setembre, vam repetir el Sopar de la Germandat.
Ens ho vam passar molt bé i vam repetir la foto i... sabeu què? Sense saber-ho vam tornar-nos a posar de la mateixa manera que l'any anterior
Ara penso que ho haurem d'anar repetint cada any i posar-nos de la mateixa manera, tal com van fer les germanes Brown que es van retratar en la mateixa disposició des de 1975 fins al 2010 i han deixat el document que us adjunto al final de tot.
Llarga vida a la "germandat"!!
 |
| 2009: la foto que vam regalar als pares. |
 |
| 2010: no vam fer foto de germans. |
 |
| 2011: el Sergi es va teletransportar des de Brasil. |
 |
| 2012: fixem posicions? |
 |
| 2013: sense saber-ho ens tornem a posar igual. |
6 comentaris:
ostres!això té més història de la que em pensava!(jo hagués dit que era el tercer any!)curiós que aquest any ens posessim en la mateixa posició (però PER FAVOR, el proper any en un altre fons!aquesta paret blanca...)
m'agrada la idea de tenir una foto de cada any encara que aquests dos últims no hem deixat gaire espai pel txetxu...
va estar molt bé la jornada d'ahir, jo li tinc molt de carinyo al sopar-berenar a calders: els nebodets s'ho passen pipa i nosaltres genial i l'eladi i l'anna ens hi fan sentir taaaant a gust.
faltava la meva rata i el txetxu i l'andrea però qui sap...potser l'any vinent hi som tots!
un dia genial. una abraçada germanets!
(eladi i anna: gràcies per l'escrit i les fotos!)
Ostres quin goig familia....i quin orgull....!!!!
A mi més que sobtar-me la paret de color blanc em sobta que l'any 2010 no hi hagués foto oficial de la trobada....
Que un esdeveniment duri ja la meitat d'una dècada és ja important....tinguem prresent que en més d'un acte se'ns donaria un trofeu simbòlic a la continuïtat jejejeje
Estic d'acord amb la Riki que és un plaer pujar a la trobada Calderina perque els anfitrions es desviuen per fer sentir a tothom mooolt a gust.
Nois com sempre gràcies per tot,per les rises,per la companyia (a vegades tan necessària...),pels bons moments que fan passar els dolents més ràpids....i ja sabem la mateixa posició i intentar superar les germanes Brown....
Visca la germandat!!!!
Apaaaaaaa...Visca els Jocs Florals!!!
Serà que quan hem anat a les vostres cases o a Perafita no heu fet el mateix..
Si està bé la foto de la germandat, any a any, tot i l´absència del Sergi. Ara no entenc això del fons blanc resalta molt amb les vostres teles acolorides..
Jo proposo fer-ne també una dels cosins, any a any..comencem l´any vinent que ja n´hi haurà com a mínim un de nou...jijiji...
Que bonic que és que la família estigui unida, i que mantingui aquestes tradicions any rera any!!!
Moltes felicitats "Germandat"!!!
;-)
Les bones tradicions s'han de mantenir!
Tandebó que el proper any,pugui assaborir-ho tot plegat a glops petits...participant-hi en persona!
Salut i força!
Txetxu
Gràcies a tots pels vostres comentaris tan positius i agradables i... esperem que el Sergi compleixi la seva "amenaça".
Llarga vida a la germandat!
Eladi
Publica un comentari a l'entrada