"ARA": hi haurà diaris per casa

De petit i d'adolescent, quan vivia a casa dels meus pares, cada dia compraven el diari: EL PERIÓDICO (encara el compren ara). Considero que vaig ser molt afortunat de pujar amb aquesta circumstància al meu favor. No és pas que cada dia em llegís el diari, però segur que consultava algunes planes (els acudits, els esports...) i em vaig familiaritzar amb aquella manera d'accedir a la informació. Sabia on estaven les diferents seccions, alguns dels col.laboradors que hi escrivien...

Quan estudiava la carrera de magisteri, ens van recalcar la importància d'estar convenientment informats de l'actualitat, la conveniència de contrastar la informació de diferents fonts, etc. Llavors ja em vaig adonar que no era capaç de llegir un diari de manera completa i encara ara trobo increïble que hi hagi gent que es compri més d’un diari i se’ls llegeixi. Però en canvi em seguia agradant trobar cada dia el diari per casa i poder-hi fer un cop d’ull.
Quan vaig començar a treballar i me’n vaig anar a viure sol, vaig acostumar-me a fer una mirada cada dia al Regió7 quan anàvem a fer el café al migdia. Però jo no em comprava cap diari excepte en dies assenyalats de notícies extraordinàries per fer-hi una repassada més exhaustiva i, sobretot, per guardar-lo de record.

I ara fa un any em vaig assabentar de l’aparició d’un nou diari en Català: l’ARA. La llista de periodistes i col.laboradors se’m va fer molt llaminera. Gent com el Toni Soler, l’Albert Om, el Carles Capdevila, l’Antoni Bassas, l’Empar Moliné, el Lluís Gavaldà, la Tatiana Sisquellas, la Mònica Planas, l’Albert Sánchez Piñol… molts d’ells ja coneguts d’altres aventures en ràdio o televisió. El caràcter de la seva línea editorial: independentista, “esquerrós”, modern i tecnològic, però també amb un pes destacat dels valors humanistes i de la importancia de les persones i l’aposta per un periodisme de qualitat també em van seduir de seguida. I finalment vaig admirar el carácter emprenedor de llençar un nou diari en un moment difícil, una aventura arriscada però amb molts trumfos a la mà per poder reeixir.
De seguida vaig sentir-m’hi atret. Vaig comprar-lo uns quants dies i em va agradar. I de seguida vaig fer-me fixe del diari dels dissabtes amb el suplement “CRIATURES”, però tot i que em delia per col.laborar en aquesta empresa, seguia veient-me incapaç de llegir un diari al dia i, per tant, no em decidia a fer el cop de cap de subscriure-m’hi.

Quan el diari ARA va fer un any de vida, va regalar als lectors una subscripció gratuïta per 10 dies a través d’uns vals, juntament amb l’accés obert durant un mes als continguts íntegres del diari digital. Vaig recollir els 10 exemplars gratuïts i vaig acabar-me de convèncer que volia formar part d’aquest projecte i que volia tenir diaris rondant per casa, per estar informat, perquè els meus fills s’acostumin a veure’ls i a fullejar-los quan es vagin fent grans i tinguin la mateixa sort que vaig tenir jo de créixer amb aquest estímul a l’abast.

M’agrada aquest diari i com m’explica la seva visió de la realitat, però, tant o més, m’agrada recuperar aquesta sensació de tenir un accés sovintejat a la informació i l’opinió de manera que corri per la tauleta del menjador i la puguis anar consultant i recuperant.
I… total… que m’he acabat fent subscriptor de l’ARA, encara que només sigui de l’edició dels dissabtes. I com que n’estic cofoi, us ho explico.

P.S. Avui, quan repassava aquesta notícia per publicar-la, llegeixo al diari:
"NO ÉS SUBSCRIPCIÓ. ÉS COMPROMÍS.
Els nostres lectors senten que estar subscrits a l'ARA és tenir un compromís clar amb una manera de veure la realitat i un angle des del qual explicar-la. No estan equivocats."
...Doncs, això.