Benvingut: passa, llegeix i opina

Estàs al bloc de l'Eladi Martínez pots buscar les notícies que t'interessin pels menús de la dreta "Cerca per etiquetes" (pots buscar per temes) i "Arxiu del bloc" (per ordre cronològic).
Per fer un comentari clica sobre la paraula "comentaris" que hi ha al final de cada notícia, escriu el teu comentari i escull la identitat "NOM/URL" posant el teu nom perquè sàpiga qui ets.
Gràcies. Espero que gaudeixis de la visita.

11 de gen. 2012

Sense pressa

Ja s'han acabat les vacances... Ja ha tornat el ritme quotidià: llevar-se a les 6'40 h., aixecar-se corrent, portar l'Ona a fer un pipi (o treure-li el pijama i els llençols molls i posar una rentadora), buidar el rentaplats, dutxar-se, vestir-se, vestir els nens, empaitar-los perquè esmorzin, pentinar-los, empènyer-los per dur-los al cotxe i deixar-los a l'hora d'acollida de la seva escola, baixar cap a Manresa, aparcar i entrar a temps a la feina abans de les 9 h. Treballar fins a la 1 h., sortir corrent per anar a dinar o al gimnàs, dinar, tornar a l'escola i aparcar abans de les 3 h. Treballar fins a les 5 h. i sortir corrent per arribar el més aviat possible a Calders a recollir els nens i dur-los a extraescolars i tornar a casa i procurar que hi hagi temps de tot: que juguin una mica, que llegeixin una mica, que mirin la tele una miqueta, que es banyin abans de les 8h, que acabin de sopar abans de les 9 h, que es rentin les dents.... I després, acabar de sopar nosaltres i obrir la maleta de l'escola i l'ordinador i posar-se a treballar en l'última de les jornades de la jornada. I rentar plats. I posar una rentadora. I plegar roba. I de sobte adonar-se que estan a punt de tocar els senyals de la una de la matinada. Que és molt tard. Que cal anar a dormir.
I així un dia darrere l'altre.

Durant les vacances vaig viure una experiència fantàstica, vaig gaudir d'un parell d'estones sense pressa.
Una tarda vaig endur-me el Roc i l'Ona a passejar sense cap objectiu a acomplir, només fer temps esperant l'Anna que havia anat al metge. Vam voltar pels carrers engalanats amb motius nadalencs. Ens aturàvem davant de cada aparador i miràvem els pessebres que hi havien posat, o els pares Nadal que escalaven els balcons o qualsevol cosa que ens cridés l'atenció. I estàvem tant temps com volíem davant de cada botiga. I quan ja ens vam haver atipat de mirar botigues vam anar tranquil.lament cap a la biblioteca del Casino on hi havia una exposició de pessebres i diorames. I de camí vam anar-nos fixant en la gent del carrer, comentant el que feien. I ens vam aturar tants cops com vam voler. I vam anar parlant de tot i de res. I després vam mirar amb tota tranquil.litat l'exposició... Va ser fantàstic, sedant, plàcid, meravellós, poder gaudir de tota aquella estona SENSE PRESSES.

Un altre dia al matí vam anar a fer encàrrecs, però sense cap mena de pressió. Faríem el que tinguéssim temps de fer i el que no, ho faríem un altre dia. Vam anar d'una botiga a l'altra amb tota la calma del món. Badàvem, buscàvem, preguntàvem i si trobàvem el que buscàvem ens posàvem contents i, si no, pensàvem que aniríem a buscar-ho a una altra botiga. I després tornàvem a pujar al cotxe i conduíem tranquil.lament, cantant les cançons que sonaven al cotxe. I buscàvem aparcament sense obsessionar-nos per si el trobàvem de seguida o no, prop de la botiga o lluny. I passejàvem fins a la següent botiga i de camí ens anàvem explicant coses i miràvem els aparadors i la gent que passava...

I vaig pensar que aquest era el gran regal d'aquestes vacances: TENIR TEMPS per poder anar fent el que vulguéssim SENSE PRESSA.
I ara no sé quan temps hauré d'esperar per poder a tornar a gaudir d'aquest regal, però us asseguro que és una sensació fantàstica.

2 comentaris:

Mireia ha dit...

El més curiós és que en certes situacions disposes de tot el temps del món i no tens massa pressa per a res, però no saps les ganes que es té de tornar a tenir pressa i anar agobiat...
Aquest món sempre va al revés!

Eladi Martínez ha dit...

T'entenc, Mireia. Quan estàs aturat sense tenir-ne ganes. Tens el temps, però no tens ni les ganes ni l'humor.
I això és com la son que no es pot acumular (dormir molt avui perquè demà sé que podré dormir molt poc...), és una cosa de consum immediat.
Esperem que tu puguis tornar a anar de cul el més aviat possible i que jo pugui anar una mica més relaxat sense haver d'aturar-me a "boxes".
Una abraçada
Eladi