Mala sort... bona sort...

Ostres tu, quina mala sort!
Ha tingut un accident i se li ha trencat una cama!!!....
o bé...
se'ls va cremar tota la collita de cereals!!!...
o bé...
li han trobat un càncer!!!...

D'entrada tots estaríem d'acord a catalogar aquests fets de "mala sort", però recordo haver llegit unes llegendes orientals que qüestionaven aquestes afirmacions. Bé, la tercera no és una llegenda oriental, és una realitat catalana. Les històries feien més o menys així...

1.- Hi havia una vegada un noi a qui van regalar un cavall (oh, quina bona sort!). Quan aprenia a muntar-lo, un dia l'animal es va encabritar, va fer caure el noi i després el va trepitjar, trencant-li la cama (oh, quina mala sort!). Uns dies després els soldats de l'emperador van passar pel seu poble, emportant-se tots els nois de la seva edat per anar a lluitar a la guerra, però com que ell estava ferit no era útil i va poder evitar anar a la guerra on molts dels seus amics van morir (oh, quina bona sort!)

2.- Els pocs habitants d'un petit poble costaner van veure de cop i volta com començaven a cremar els seus camps de cereals, que eren pràcticament la seva única font d'ingressos. Ràpidament va córrer la veu d'alarma i tots, petits i grans, van abandonar les seves cases i es van enfilar turó amunt per intentar apagar aquell incendi i salvar una part de la collita. Quan van arribar on s'havia originat el foc van trobar-se un veí que els va assenyalar el mar, per on s'acostava un letal tsunami que va arrassar les seves humils cases. Ell mateix, que passejava pel turó i va veure com s'anava acostant l'onada gegant, havia calat foc als camps per aconseguir que tots pugessin i d'aquesta manera salvessin la vida.

3.- Una amiga es fa la mamografia de rigor. L'ha avançat per fer-la durant les vacances i no haver de plegar de la feina. Li detecten un càncer i el món se li ensorra recordant que la seva germana també va passar per aquí i va acabar deixant-hi la pell. Ràpidament comença el protocol i s'opera. Els metges li diuen que l'operació ha estat un èxit, que el tumor era molt petit i ha estat extirpat sense haver deixat cap rastre en el seu cos. Ha anat tan bé que fins i tot s'estalvia la quimioterapia. Resulta que trobar aquell tumor va ser tota una sort. Una sort que el trobés tan d'hora (encara més d'hora del que l'hauria trobat perquè es va avançar l'hora de la mamografia), una sort que el tècnic que li va fer la mamografia se n'adonés malgrat que era tan petit... Si no se n'haguessin adonat, a la següent mamografia (al cap de 6 o 12 mesos) ja hauria crescut i podria haver estat més perillós...

I segur que tots heu sentit a parlar d'altres exemples.
El que va tenir la mala sort de perdre l'avió que l'havia de portar de vacances, però va tenir bona sort perquè aquell avió va caure al mig de l'oceà i van morir tots els seus ocupants...
El que va tenir la mala sort de quedar-se sense feina, però a la cua de l'atur va conèixer una persona que va acabar sent l'amor de la seva vida...

La sort... Mai no podem estar del tot segurs de si és mala o és bona. Val més estar amb els ulls ben oberts per buscar, fins i tot quan ens sembla que les coses ens van malament, què podem trobar a la cara oculta de la mala sort.
Potser no serà avui. Potser serà d'aquí a un temps. Potser el destí ens estava fent l'ullet quan ens pensàvem que teníem tanta mala sort...

I per a tu, Pilar, un petó. De colors.