El Petit Príncep

Aquest curs a l'escola estem treballant el llibre EL PETIT PRÍNCEP. I com que el treballem a l'escola estic tenint l'ocasió de rellegir-lo i de reinterpretar-lo.
Crec que el primer cop que vaig tenir coneixement d'aquest conte d'Antoine de Saint-Exupéry va ser en unes colònies a La Carral, de petit. I em va impressionar positivament. De resultes d'aquell contacte algú me'l devia regalar i sempre més he conservat aquell petit llibre de l'editorial Laia.
I com a mínim hi va haver una segona ocasió en que va tornar a aparèixer a la meva vida i va ser pel nostre casament. Vam utilitzar com una de les lectures de la cerimònia, el capítol en que la guineu li explica al Petit Príncep com ens podem domesticar i establir vincles que ens porten a l'amistat. La Carme, la Mª Helena i l'Olga (3 companyes i amigues de l'Oms i de Prat) van llegir aquesta lectura interpretant cadascuna un personatge.

I ara, com us he dit, torno a rellegir amb els alumnes aquest preciós conte. I gaudeixo intentant explicar-los algunes coses que ara els costa d'entendre per si sols. Perquè, com ens va dir l'Iñaki Arregui (president de l'Associació "El Petit Príncep" de Catalunya que va venir a fer una xerrada a la nostra escola), aquest és un conte per rellegir al llarg de la vida i, amb les noves perspectives que ens van donant l'edat i les experiències viscudes, redescobrir-hi nous matisos, reinterpretar-ne els missatges i, sobretot, tornar-ne a gaudir.

El conte contraposa tots els valors ètics i humans que suposa propis de la infantesa i que encarna el Petit Príncep (l'amistat, la sinceritat, la senzillesa, la generositat, l'amor...), amb la degradació d'aquests valors (la soledat, l'egoisme, la hipocresia...) per part dels adults (el rei, el vanitós, el bevedor, l'home de negocis, el fanaler, el geògraf, el guardaagulles...) buscant interessos materials i perdent de vista el veritable sentit de la vida.
Totes les planes del conte traspuen sensibilitat i bellesa, però de tant en tant hi ha algunes frases que reblan el clau amb una sentència que encara ens fa reflexionar més. Per exemple:

• Totes les persones grans han començat essent nens. (Però n'hi ha poques que se'n recordin).
• És trist oblidar un amic.
• A cadascú se li ha d'exigir el que cadascú pot oferir.
• És molt més difícil jutjar-se a un mateix que jutjar els altres.
• Em pregunto si les estrelles estan il·luminades perquè cadascú algun dia pugui trobar la seva.
• Entre els homes també t'hi trobes sol.
• Només s'hi veu bé amb el cor. L'essencial és invisible als ulls.
• És el temps que has perdut amb la rosa, que la fa tan important.
• És bo haver tingut un amic, encara que un s'hagi de morir.

A internet podeu trobar el llibre íntegre, per si no el teniu en paper i ara mateix hi voleu fer un cop d'ull. Sigui d'una manera o altra jo us el recomano vivament.
Llegiu-lo si mai no ho heu fet.
Rellegiu-lo si el vau llegir fa anys.
Recomaneu-lo, regaleu-lo, mantingueu viva la flama dels ensenyaments que es poden treure d'aquesta bonica obra i col.laboreu a encomanar-los perquè l'important és ser i no tenir, els sentiments i les persones.
I d'això va el llibre.
I d'això hauria d'anar la vida.