Si tingués més temps, n'escriuria més. I n'escric molt poca. Però de tant en tant encara em pica el cuquet de provar d'escriure poesia. Una poesia personal, amb poca o cap rima, però amb ritme i amb imatges.L'altre dia em va venir una idea al cap durant el dia i a la nit, en pijama, dins del llit, es va convertir en aquest poema.
No és pas la vuitena meravella, però em ve de gust compartir-lo amb vosaltres mentre m'arriba el moment de preparar continguts més elaborats.
EL DESERT DE LES PARAULES (6-11-11)
Buscaré algú que m'hi porti,
al desert de les paraules
i mentre els peus arrossegui
deixaré la ment en blanc
fins que arribi la tempesta.
Després em quedaré quiet
mentre la sorra, violenta,
castigui la meva pell.
I s'hi clavaran, com vidres,
cents i milers de paraules.
Seré com plana de llibre
i la sang ja serà tinta.
I em prendré, com a analgèsic,
infusions de fulls impresos
d'anacrònics diccionaris.
Si em queda alguna fractura,
sobre la blanca escaiola
escriuré amb cal.ligrafia
de colors, cèlebres frases
que m'il.lustrin cada dia.
I després, recuperat,
tornaré a agafar la ploma
i el paper en blanc i, en silenci,
provaré de tornar a escriure
i si encara no n'he après...
buscaré algú que m'hi acosti...
al desert de les paraules.
Buscaré algú que m'hi porti,
al desert de les paraules
i mentre els peus arrossegui
deixaré la ment en blanc
fins que arribi la tempesta.
Després em quedaré quiet
mentre la sorra, violenta,
castigui la meva pell.
I s'hi clavaran, com vidres,
cents i milers de paraules.
Seré com plana de llibre
i la sang ja serà tinta.
I em prendré, com a analgèsic,
infusions de fulls impresos
d'anacrònics diccionaris.
Si em queda alguna fractura,
sobre la blanca escaiola
escriuré amb cal.ligrafia
de colors, cèlebres frases
que m'il.lustrin cada dia.
I després, recuperat,
tornaré a agafar la ploma
i el paper en blanc i, en silenci,
provaré de tornar a escriure
i si encara no n'he après...
buscaré algú que m'hi acosti...
al desert de les paraules.
2 comentaris:
germanet...m'encanta!! com pots no valorar-ho???? deu ser que no et fas una idea de lo impossible que és per una persona sense recursos en aquest camp de crear art així, en un moment, amb el pijama posat i apunt d'anar a dormir.
m'ha agradat molt, sincerament!
(en vull més!!!)
Moltes gràcies, sister. M'afalaguen els teus elogis.
De tant en tant ja n'aniran caient més, però no és un plat que desperti grans passions entre el públic, eh?
fins demà
Eladi
Publica un comentari a l'entrada