Cor polissó (Feliu Ventura)

Ja sabeu que de tant en tant faig alguna descoberta musical i m'agrada compartir-la aquí al bloc. Doncs fa pocs dies l'Anna Torné em va deixar el nou CD de Feliu Ventura, "Música i lletra". Volia que escoltés una cançó que ens podia anar bé per un muntatge teatral que farem a l'escola, però me'l vaig escoltar tot i vaig descobrir una petita joia.
Un cantautor valencià de Xàtiva, que temps enrere va sonar força per una col.laboració amb Lluís Llach ("Que no s'apague la llum", 2005), un artesà de les cançons que les defensa amb la seva guitarra i unes lletres elaborades, poètiques i compromeses a nivell sentimental, social i nacional. Una mica a l'estil de cantautors sudamericans com Víctor Jara o Silvio Rodríguez.
No he escoltat cap dels seus discos anteriors, però aquest m'ha semblat molt complet, amb vàries cançons molt boniques, amb unes lletres molt interessants i amb unes músiques nostàlgiques i suaus (tot i que també en té alguna de més rítmica i enèrgica), d'una sonoritat exquisida i sensible.
Vàries cançons m'han agradat molt: "Història d'un sofà", "Adéu" i, sobretot, "Cor polissó".

La lletra és maca i romàntica farcida de metàfores i comparacions amb el món mariner i el títol es refereix al fet que el cor del cantant viatja d'amagat dins de la seva estimada. Però per a mi el millor és la música, d'una preciosa mediterraneïtat, com aquelles vegades que en Lluís Llach es feia acompanyar per cantants i músics de Grècia, Tunísia i altres llocs comuns per compartir influències. Hi ha una preciosa guitarra d'aire portuguès, unes melodies d'aire grec que canten cors masculins amb boca-closa... I, si et deixes portar per la cançó i estàs una mica sensible, és fàcil que en algun moment et sorprenguis amb la pell de gallina o els ulls humits.
Doneu-li una oportunitat i ja em direu el què (i si el voleu gaudir en directe, el proper 4 de novembre estarà a la sala Stroika de Manresa).

COR POLISSÓ
(Feliu Ventura - Borja Penalba)

És com si -aquesta nit- els fars
saberen només el teu nom
buscant a dins del mar
l'últim reflex del teu vaixell.

És com si -aquesta nit- els déus
Es feren mariners per tu
Per aplacar el vent
i convertir el mar en llac

És com si -aquesta nit- el cel
obrira un clar només per tu
perquè pugues parlar
amb una lluna confident

És com si -aquesta nit- tan suau
Els somnis et portaren lluny
On beuen d'un espill
Pobles de pescadors d'arrels

alliberat per un embruix
amb el favor de Posidó
allà on et porten els teus ulls
part del meu cor és polissó

És com si -aquesta nit- el mar
Cantara onades de cançons
Per inflar el teu cor
Perquè vingueres molt més lluny.

És com si -aquesta nit- al port
Dansaren barques impacients
amb fanalets de llum
il·luminant el teu retorn

alliberat per un embruix
amb el favor de Posidó
allà on et porten els teus ulls
part del meu cor és polissó