El vaixell era el SOVEREIGN, de la companyia Pullmantur. Anàvem amb la modalitat "tot inclòs", és a dir, que no havíem de dur la cartera a sobre i podíem consumir a tots els restaurants i bars del vaixell tants cops com vulguéssim. Això va fer que mica a mica anéssim provant diferents còctels: mojitos, caipirinhas, cubalibres de rom, gintònics... (potser els creuers tenen un conveni amb els hepatòlegs... els especialistes del fetge ;-))
Tot el personal del vaixell era d'una gran professionalitat i tenien un tracte exquisit. Sempre tenien una paraula amable, s'interessaven per nosaltres i ens intentaven facilitar-ho tot tant com podien, especialment el nostre assistent de cabina, en Manuel d'Honduras, amb qui vam agafar molta confiança i simpatia.
Hi havia un nodrit grup d'animadors que s'encarregaven de dinamitzar activitats pels que es quedaven al vaixell (classes de ball, concursos, bingos...) i un Club infantil on els nens podien passar-hi estones fent jocs i activitats (l'Ona va voler anar-hi i s'ho passava molt bé, però el Roc el primer dia es va avorrir i ja no hi va voler tornar).
El menjar era abundant, variat i de bona qualitat. Al matí esmorzàvem al bufet on et podies atipar de valent i, si a l'hora de dinar també érem al vaixell, també anàvem al bufet.
A l'hora de sopar (tot i que també es podia anar al bufet) agafàvem l'opció del Restaurant on podies triar entre diferents opcions del menú diari i et servien a la taula.
Cada vespre hi havia un espectacle de molt bona qualitat. Música en directe, ballarins espectaculars, coreografies molt ben treballades, vestuari i escenari a l'alçada. Un dia va ser de temàtica tropical, un dia de màgia, un dia d'homenatge a Michael Jackson, un dia de lluïment de tots els artistes de l'elenc...
I, és clar, cada dia el vaixell atracava a un port diferent i tenies la possibilitat de visitar diverses ciutats.
Tot ha anat molt bé menys una cosa: que el Roc i l'Ona es van portar força malament i cada dia vam haver d'estar-nos-hi enfadant i renyant-los pel seu comportament. O es barallaven entre ells o es conxorxaven per desafiar-nos o es negaven a menjar (o a vestir-se o a dutxar-se) i ens feien sortir més tard del que havíem previst. Tambe cal afegir que a ells se'ls acabaven les piles cap a les 10 de la nit, o sigui que de tota la gresca que hi havia a les nits del vaixell (balls, discoteca, animacions nocturnes, bufets nocturns...) nosaltres ni ens n'hem assabentat.
Per tant ens ha quedat una petita espineta per repetir en alguna ocasió, però... sense nens!
I ara el més interessant: el reportatge fotogràfic (cliqueu sobre la pantalleta per veure les fotos més grans).
Tot el personal del vaixell era d'una gran professionalitat i tenien un tracte exquisit. Sempre tenien una paraula amable, s'interessaven per nosaltres i ens intentaven facilitar-ho tot tant com podien, especialment el nostre assistent de cabina, en Manuel d'Honduras, amb qui vam agafar molta confiança i simpatia.
Hi havia un nodrit grup d'animadors que s'encarregaven de dinamitzar activitats pels que es quedaven al vaixell (classes de ball, concursos, bingos...) i un Club infantil on els nens podien passar-hi estones fent jocs i activitats (l'Ona va voler anar-hi i s'ho passava molt bé, però el Roc el primer dia es va avorrir i ja no hi va voler tornar).
El menjar era abundant, variat i de bona qualitat. Al matí esmorzàvem al bufet on et podies atipar de valent i, si a l'hora de dinar també érem al vaixell, també anàvem al bufet.
A l'hora de sopar (tot i que també es podia anar al bufet) agafàvem l'opció del Restaurant on podies triar entre diferents opcions del menú diari i et servien a la taula.
Cada vespre hi havia un espectacle de molt bona qualitat. Música en directe, ballarins espectaculars, coreografies molt ben treballades, vestuari i escenari a l'alçada. Un dia va ser de temàtica tropical, un dia de màgia, un dia d'homenatge a Michael Jackson, un dia de lluïment de tots els artistes de l'elenc...
I, és clar, cada dia el vaixell atracava a un port diferent i tenies la possibilitat de visitar diverses ciutats.
- Vam fer una passejada per Mònaco i vam veure els exteriors del seu palau i els espectaculars iots amarrats als seus ports esportius.
- Vam conèixer la Piazza dei Miracoli de Pisa on s'hi apleguen el Baptisteri, la catedral i la famosa Torre Inclinada.
- Vam fer un tour organitzat per Roma i vam poder fer una pinzellada de l'església de Sant Pere del Vaticà, la Fontana di Trevi, el Panteó i el Coliseu.
- I per Nàpols i Palerm només vam fer una passejadeta pel nostre compte i vam fer-nos una petitíssima idea de com devien ser.
Tot ha anat molt bé menys una cosa: que el Roc i l'Ona es van portar força malament i cada dia vam haver d'estar-nos-hi enfadant i renyant-los pel seu comportament. O es barallaven entre ells o es conxorxaven per desafiar-nos o es negaven a menjar (o a vestir-se o a dutxar-se) i ens feien sortir més tard del que havíem previst. Tambe cal afegir que a ells se'ls acabaven les piles cap a les 10 de la nit, o sigui que de tota la gresca que hi havia a les nits del vaixell (balls, discoteca, animacions nocturnes, bufets nocturns...) nosaltres ni ens n'hem assabentat.
Per tant ens ha quedat una petita espineta per repetir en alguna ocasió, però... sense nens!
I ara el més interessant: el reportatge fotogràfic (cliqueu sobre la pantalleta per veure les fotos més grans).
4 comentaris:
Apa!! quines minivacances! Celebro que us ho hagueu passat tant rebé. Ah! i ja se sap, quan vas amb nens pot passar de tot!
Bon estiu!
Sabina
Hola, Sabina,
m'ha fet molta il.lusió el teu comentari i sentir la teva veu. Espero que vosaltres passeu un estiu tranquil i relaxat per carregar bé les piles, llegir molt, passejar, escoltar música, beure bones copes de vi i gaudir dels petits plaers...
I parlant de petits plaers... MOLTS PETONS DE COLORS!
Eladi
Quin viatje ,molt xuli ,al penja las fotos es una manera de poge comparti las cosas ,us dono las gracias per els momens ,que geudixot amb vosaltres .
Veig que el Eladi j' esta millor
Petons de colors amb guts de gelat
Pilar, per això ho faig, perquè els que esteu una mica més lluny pogueu anar seguint el nostre dia a dia i anar veient com creixen el Roc i l'Ona. Celebro que us faci gaudir.
Records al Solsonès.
Eladi
Publica un comentari a l'entrada