Sopar de la germandat

Sóc el gran de 5 germans.
De petits, evidentment, vivíem tots a casa dels pares. Jo, l'any 1992, amb 23 anys, vaig independitzar-me i vaig anar a viure sol. Els altres mica a mica van anar seguint el mateix camí. Com que sóc una persona força independent, un cop vaig volar "fora del niu" el contacte es va anar espaiant. Cadascú va anar fent la seva vida i el moment de retrobar-nos era en l'àpat que un cop al mes fem a casa dels pares.
Amb els anys la família va anar creixent i escampant-se. Actualment la situació és la següent:

• l'Olga viu i treballa a Manresa, està casada amb el Ramon G. i té dues filles: la Jana i la Martina.
• el Sergi fa 2 anys que viu de manera indefinida al Brasil, sense parella oficial ni descendència reconeguda ;-)
• la Raquel viu a Artés i treballa allà on surt la feina (actualment a Manresa). Està casada amb el Ramon C.
• la Judit viu i treballa a Manresa, conviu amb el Dani i tenen un fill: el Jofre.

L'abril del 2009, el meu germà Sergi estava a punt de marxar indefinidament (o definitivament) a viure al Brasil i entre els germans va sorgir la idea de fer-nos una foto dels 5 i regalar-la als pares, ja que presumiblement estaríem molts anys a poder-nos tornar a retratar tots cinc, a no ser que anéssim tots al Brasil. Aprofitant que el Sergi estava treballant a casa meva, enrajolant-me el garatge amb unes jornades de paletes de 8-10 hores, les altres germanes van desplaçar-s'hi un dia per tal que l'Anna ens fes una sessió de fotos. Ens vam aplegar tots allà i a més a més de les fotos vam fer un berenaret improvisat.

Per preparar aquella trobada i, després, per decidir quina foto ampliàvem, etc. vam començar a intercanviar correus entre els germans. Un cop la foto va estar regalada, vam continuar enviant-nos correus entre els germans i ens anàvem explicant la vida, de manera que vam passar a estar més comunicats i més en contacte que mai. A aquell intercanvi de mails, vam començar-n'hi a dir els "correus de la germandat".
L'estiu passat vam tornar a coincidir tots els germans que no vivim a Brasil a casa nostra, per gaudir d'una tarda de piscina i berenar una mica. Va ser una estona molt agradable i va quedar el comentari que allò s'havia de repetir.

Doncs, ahir, 22 de juliol de 2011 vam tornar a trobar-nos tota la germandat per fer un berenar-sopar a La Guàrdia. Aquest cop no va fallar ningú: ni germans, ni cunyats, ni nebots. No vam poder banyar-nos perquè el dia no acompanyava gaire, però els 5 xics no van parar de botar al boti-boti, mentre els grans petàvem la xerrada animadament.
Vam parar una gran taula i l'Anna ens va obsequiar amb un àpat espectacular, amb l'afegitó que vàries coses eren fetes per ella mateixa (truita de patates, el pa que vam sucar amb tomàquet, un pa d'olives per untar amb formatges, un pastís de formatge i unes galetes de fruits secs per al cafè). Com que els Martínez tenim fama de tenir un bon "saque" hi havia menjar per a un regiment i al final va sobrar de tot.
Vam estar tota l'estona a la terrassa de darrera casa, menjant i bevent, recordant anècdotes d'infantesa (d'aquelles que fan esclatar en sorolloses rialles a la secció femenina) i xerrant de tot i de res. I no vam fer el pensament de plegar veles fins passades les onze de la nit, prova que ens ho vam passar molt bé.
Fins i tot, com podreu veure en el reportatge fotogràfic, vam tenir "una absència plena de presència" ;-)
I, és clar, suposo que ho anirem repetint mentre tots en tinguem ganes, que espero que sigui per molts anys.