Concert de Pau Vallvé

Dijous 21 de juliol, 10 de la nit. Pati de la Torre-Lluvià a Manresa. Un centenar de persones en un entorn molt agradable i per fi la possibilitat d'escoltar en directe les cançons de Pau Vallvé.
Feia temps que havia sentit parlar d'aquest compositor, músic i productor; vaig veure'l tocar la bateria en un concert de Maria Coma i vaig quedar gratament impressionat i havia anat sentint les seves cançons a través d'internet i m'agradaven.
I el seu directe no m'ha pas decebut. Ha anat tocant la majoria de cançons del seu darrer CD, "2010", més algunes del seu alter ego, Estanislau Verdet, i del seu projecte amb Maria Coma, u_mä, i d'afegitó dues versions, una de Radiohead i una de Björk.
Duia una banda amb la Maria Coma als teclats i percussions, el Jordi Casadesús al baix elèctric i contrabaix i el Nico Roig a la guitarra elèctrica.
Però el gran protagonista és ell amb les seves diferents guitarres, el seu bombo, la seva veu i, sobretot, la seva joguina: el looper (pedal loopejador). Intentaré explicar-ho una mica tot i que si cliqueu l'enllaç us ho explicarà el propi autor: és una maquineta on el Pau pot gravar qualsevol cosa que toqui amb la guitarra, la veu o les mans i llavors fer que es vagi repetint durant una cançó, activant-ho o desactivant-ho amb un pedal. Així doncs, algunes de les cançons les comença fent algun acompanyament rítmic (amb la guitarra o amb les mans) i gravant-ho amb el looper. I llavors, durant la cançó posa i treu aquests acompanyaments.
Si a això hi afegim que el guitarra elèctrica també té un munt de pedaleres per aconseguir diferents sonoritats amb la guitarra i que el teclat de la Maria Coma tampoc no és pas de joguina, tenim un concert amb moltes textures i capes de diferents sonoritats que van guarnint les cançons.
Són cançons amb estructures senzilles. Sovint és un text limitat (només una frase o dues) que es van repetint i una roda d'acords, però les cançons es van enriquint amb tota aquesta "orquestració", veus i percussions que s'hi van afegint i el resultat és molt interessant i satisfactori.
El to de les cançons potser és una mica massa melancòlic i pot avorrir algú, però a mi m'ha agradat. I a més l'artista s'ha revelat com un bon monologuista per fer comentaris divertits entre cançó i cançó.
En fi, un bon concert d'un molt bon artista.

Us deixo amb un vídeo de la seva cançó més coneguda i un enllaç a una pàgina superinteressant on hi ha diferents vídeos de molts artistes catalans, enregistrats en petits concerts fets en cases particulars o espais públics poc habituals amb un grupet de públic escollit. Aquesta pàgina es diu "Concerts privats" i si cliqueu l'enllaç ja anireu a parar directament als 3 vídeos del Pau Vallvé en una casa de Gràcia. El vídeo que us proposo aquí sota mateix és el de la cançó "Protagonistes"

Pau Vallvé | Protagonistes (videoclip) from Pau Vallvé on Vimeo.