En defensa del català

El dimecres 19 de gener de 2011, en Carles Capdevila, director del diari "Ara", va escriure-hi aquesta editorial sota el títol de "Gent normal i problemes reals". En el seu moment no me'n vaig assabentar, però dies enrere me la van passar i em va semblar prou interessant com per fer-me'n ressó.
Parla de defensar i respectar la llengua catalana sense complexos i amb normalitat. I m'agraden molt dos moments:

• quan diu "procuraré enfadar-me poc" perquè defuig la confrontació. No està buscant un camp de batalla: només explica quina serà la seva actitud davant dels possibles atacs. I tot i així ja es mentalitza per no deixar-se influir més del compte per aquests atacs.
• quan diu "I sempre, però sempre, plantaré cara", avisant que serà un actitud constant i irreductible. Sense violència, sense agressivitat, però amb tenacitat i constància i amb el pes de la raó.
  

Aquí teniu l'editorial sencera:

* Desconfiaré sempre de qui no respecti la meva llengua. Perquè, en fer-ho, demostra que no em respecta a mi, i alhora que no respecta un bé cultural essencial.

* Desconfiaré sempre de qui no trobi normal el seu ús institucional i simbòlic, perquè no troba normal la meva realitat cultural i perquè a sobre es pensa que té dret a decidir què es la normalitat, curiosament la normalitat és ell, i no jo.

* Desconfiaré sempre de qui digui que el meu problema no és real, perquè em menysté a mi i perquè es creu amb el poder de decidir què és real, i casualment també ho és ell, i no jo.

* Desconfiaré sempre de qui digui que les llengües són per entendre'ns i no per crear problemes i faci servir aquest argument per crear problemes amb les llengües.

* Desconfiaré sempre de qui manipuli realitats deliberadament i gosi acusar llengües perseguides de ser les perseguidores.

* Desconfiaré sempre de qui vegi com a despesa innecessària la promoció de la meva llengua i com a inversió imprescindible la promoció de la seva.

* Desconfiaré sempre de qui vulgui acomplexar-me perquè parlo amb naturalitat la llengua dels meus pares.

* Desconfiaré sempre de qui em negui la llengua, perquè em sento compromès amb els que l'han salvat perquè jo la pugui ensenyar als meus fills.

* I procuraré enfadar-me poc, només el que jo trobi normal i davant d'amenaces que jo consideri reals.

* I sempre, però sempre, plantaré cara."