Benvingut: passa, llegeix i opina

Estàs al bloc de l'Eladi Martínez pots buscar les notícies que t'interessin pels menús de la dreta "Cerca per etiquetes" (pots buscar per temes) i "Arxiu del bloc" (per ordre cronològic).
Per fer un comentari clica sobre la paraula "comentaris" que hi ha al final de cada notícia, escriu el teu comentari i escull la identitat "NOM/URL" posant el teu nom perquè sàpiga qui ets.
Gràcies. Espero que gaudeixis de la visita.

1 de maig 2011

Enfilar-se als arbres

El dissabte ens vam llevar d'hora i vam passar tot el dia al Cosmocaixa de Barcelona. Per això el diumenge ens hem llevat tard i hem anat mandrejant sense fer res de profit. Al migdia hem vist la derrota del Bàsquet Manresa per la tele i havent dinat ens estàvem endormiscant pel sofà quan l'Anna ha tingut una molt bona idea per canviar la dinàmica: fem una excursió!
Ens hem calçat, hem fet una bossa amb aigua i una mica de berenar i hem posat rumb cap a Torre Cabota. Hem estat gairebé una hora a arribar-hi i el passeig ha estat molt estimulant: recollíem flors de diferents colors, jugàvem a trobar amagatalls al bosc... però el millor ha arribat quan hem fet parada i fonda a Torre Cabota.
Ens hem aturat sota unes grans alzines a berenar. Al nostre darrera hi havia 4 cavalls i un ruc que ens anaven distraient, el Roc i l'Ona jugaven amb pals a gratar la fullaraca del terra i simulaven que feien un foc... De cop i volta al Roc li han vingut ganes d'enfilar-se a una d'aquelles alzines i alguna cosa s'ha despertat en mi.
He recordat com en la meva infantesa i adolescència m'havia enfilat en alguns arbres del Parc de Puigterrà o als del bosc de les Marcetes o als dels boscos que hi havia prop de les cases on passàvem les colònies d'estiu del Junior. He recordat...
  • ...la sensació d'aventura, de risc i de llibertat durant l'ascensió...
  • ...la serenor quan finalment trobaves un lloc on instal.lar-te còmodament i contemplar el paisatge...
  • ...les converses profundes i idealistes si comparties l'estada dalt dels arbres amb algun amic, converses sense tocar de peus a terra que et permetien plantejar-te somnis, esperances, il.lusions i desitjos...
I m'ha encantat ajudar el Roc a enfilar-se als seus primers arbres, encara no massa alts, encara amb massa por i sense gaudir realment d'aquestes sensacions. Però potser avui ha començat a germinar una llavor que un dia li permetrà viure-les tal i com jo les recordo.

I les properes vegades que vulgui enfilar-se a un arbre i em demani que l'ajudi, per poc que pugui m'enfilo darrere seu i... qui sap de què xerrarem tots dos allà dalt dels arbres sense tocar de peus a terra...

2 comentaris:

Eladi -pare-/URL ha dit...

Estimat fill: Que per molts anys gaudeixis d´aquestes "petites coses", perquè amb el seu reconeixent, acceptes vivències que t´han enriquit el teu esperit i, per altre banda revius sensacions que, amb l´ajud de moltes persones han deixat un bon pòsit en la teva personalitat. NO EN CANSIS DE LES VIVENCIES DELS TEUS FILLS..

Eladi Martínez ha dit...

Gràcies, pare,
espero no perdre la sensibilitat i l'olfacte per gaudir d'aquests petits moments. Sovint quan els visc o quan estic posant-los per escrit, penso que deu haver-hi molta gent que viu moments semblants i no sap valorar-los o potser ni tant sols s'adona del que està passant.
A reveure
Eladi