No hem parat gaire aquesta Setmana Santa. I ara toca fer memòria i recordar totes les coses que hem fet durant aquests 10 dies d'aturada escolar.El dissabte 16 van venir a dinar a casa uns amics de la colla de les Dominiques: 6 adults, 7 nens, una barbacoa a l'aire lliure, climatologia acceptable... No està malament per començar...
El diumenge 17 vam anar a passar el dia a Perafita, a una casa que han llogat la meva germana Olga i la seva família, amb 3 famílies més per passar-hi caps de setmana i vacances. Allà vam ajuntar-nos-hi amb la resta dels meus germans (menys "o brasileiro", fazer o que?), cunyats, nebots i els meus pares. Vam passar una jornada ben maca, en plena natura, vam fer un molt bon dinar, vam fer anar una mica les bicicletes, vam tumbar-nos a les hamaques... I, al final, vam quedar només els calderins amb els amos de la casa i vam anar a fer una darrera passejada pel bosc. Ens ho vam passar molt bé!
El dilluns 18 al matí vam quedar-nos per casa fent una mica d'endreça i reparacions vàries. I a la tarda va venir un amic del Roc, el Paul, a jugar a casa. Van estar molta estona per fora de casa, jugant a les cabanes, al boti-boti, a futbol, berenant... S'ho van passar prou bé...
El dimarts 19 vam anar al Cim d'Àligues, un centre d'aus rapinyaires molt recomanable. El Roc ho havia demanat com a regal d'aniversari perquè a l'escola havien estudiat les àligues i li feia molta il.lusió. Vam anar-hi amb els avis Alarcón i vam gaudir de la màgia d'aquesta visita. En primer lloc pots fer una visita lliure per les gàbies de les diferents aus; després una visita guiada amb un especialista que et va explicant coses ben interessants de les característiques i costums de les aus; i, finalment, pots gaudir d'una sessió de vol on et poden pentinar les ales d'una òliba a un mil.límetre del teu cap, pots tenir un aufrany que camina per entre els teus peus buscant trossos de menjar que li ha tirat el cuidador, pots veure com un xoriguer fa l'aleta, com un falcó vola en picat, com un voltor busca menjar dins dels cos d'un porc senglar de cartró-pedra... És una experiència molt estimulant, interessant i totalment recomanable.
El dimecres i dijous vam anar a PortAventura, en una experiència nova per a nosaltres: anar-hi dos dies seguits i quedar-nos a dormir a un hotel del mateix parc. Si mai podeu fer-ho, feu-ho! L'estada a l'hotel és molt luxosa: t'atenen molt bé, les instal.lacions són més que correctes i, per exemple, el bufet del menjador és espectacular en quantitat, qualitat i varietat. Però, a més a més, l'hotel on vam estar era el Gold River i exteriorment té una zona totalment ambientada com un poble del Far West com podreu veure a les fotos i això va ser totalment espectacular i digne de passar-s'hi una bona estona encara que signifiqui perdre-la del parc. I tens accés lliure i directe del parc a l'hotel i viceversa els cops que faci falta...
Finalment, el fet de passar 2 dies seguits al parc, t'evita l'ansietat de voler-ho veure tot. Vas tranquil.lament, saps que el que no vegis avui ho podràs veure demà, pots anar combinant atraccions i espectacles i, el millor de tot, et permet viure la sensació que, quan tothom marxa perquè tanquen el parc, tu vas en direcció contrària cap a l'hotel a acabar de gaudir de la jornada i preparar-te per continuar-la l'endemà.
A més a més vam estrenar la nova àrea "Sesamo Aventura", que en el nostre cas, era força adequada per a les edats del Roc i l'Ona.
El divendres vam quedar-nos a casa a descansar i a mirar les fotos del parc d'atraccions i el dissabte 23 ja era Sant Jordi.
Al matí ens vam llevar tard i vaig anar amb els nens a comprar les roses i el llibre per a l'Anna. A la tarda vam baixar a Manresa, vam anar a portar-li la rosa a la iaia Maria (que estava uns dies a la residència de les Germanetes dels Pobres) i vam voltar per les parades del Passeig de Manresa, aturant-nos -com sempre- cada dues passes per saludar coneguts. Vam fer parada i fonda a dues parades: a la de Zenobita, per tal que els autors del nou llibre de Lacenet "Sàlix i els sentits" (Joan Ros i Roser Rojas) ens el signessin; i a la de la Parcir, on vam retrobar els responsables de la col.lecció de contes del Fermí i la Valentina i vam poder comprar el darrer i demanar-li al dibuixant Scaramuix que ens el dediqués. Després vam anar a sopar a casa dels avis Alarcón on vam acabar de repartir les roses que ens faltaven.
El diumenge 24 tocava caramelles a Calders. Després d'uns quants dissabtes d'assaig per fi vam fer la cantada per tot el poble. En el meu cas, aquest any hi havia un valor afegit que era que estrenàvem una cançó escrita i composada per mi ("Les caramelles de la canalla", dedicada al Roc i que va tenir molt bona acceptació). A les 10 h. vam començar la cantada a Cal Paloma i vam anar passant per tot el poble fins acabar al restaurant de La Guàrdia cap a les 2 h. Entre els 4 músics que acompanyàvem els cantaires hi va haver molt bon ambient i, com sempre, va ser una matinal molt agradable i agraïda, amb l'orgull de contribuir a preservar aquesta catalana tradició. I, també com sempre, el Roc em va acompanyar durant tot el recorregut, cantant ben poc, però recollint diners amb la barretina.
I després de la cantada, teníem dinar familiar a casa per menjar-nos la Mona de Pasqua.
I el darrer dia, dilluns 25, vam passar tot el matí mandrejant per casa fins qua a la tarda vam participar de l'últim al.licient de les vacances. Un company de classe del Roc, el Lex, (de mare sudafricana i fins fa poc residents a Londres), ens havia convidat a nosaltres i altres companys a passar la tarda per compartir una tradició anglosaxona de la Pasqua. Van amagar uns ous de xocolata pel jardí i els nens havien de trobar-los. Després es van passar la tarda jugant i s'ho van passar d'allò més bé.
I fins aquí la crònica de les vacances familiars. No ha estat malament, oi?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada