Una cançó i un vídeo: Bigoti vermell

La nova troballa musical es diu "Bigoti vermell", la nova cançó del nou disc del grup ANNA ROIG I L'OMBRE DE TON CHIEN. I sobretot el seu videoclip que he trobat molt original. Una nova producció de la realitzadora Lyona que ja m'ha sorprès altres vegades (amb videoclips de Maria Coma, Els Pets...).

El grup està bé. Tenen un aire diferent amb una cantant mig cantant, mig actriu. Amb un repertori mig català, mig francès.

La cançó està molt bé. Amb una estructura repetitiva, però original. Amb un plantejament aparentment senzill, però amb una certa càrrega de profunditat i reflexió sobre com són les coses i com podem transformar-ne el record o almenys aprendre a relativitzar-ho.

I el vídeo és molt original i divertit. Farcit d'efectes molt resultons a nivell visual i que estan desenvolupats amb poc pressupost però amb molt d'enginy (fixeu-vos com s'allarguen la corbata i el moc, com es pinten les ratlles vermelles de les samarretes, com ballen els homes amb el moviment dels pantalons sobreposats, el punt de vista de la càmara en el viatge en avió, la foto final...).

Us deixo amb la lletra i el vídeo. A veure què us sembla...

BIGOTI VERMELL
(Anna Roig i l'Ombre de Ton Chien)

Et pintaré un bigoti amb boli vermell
en aquella foto que ens vam fer a París.
Et pintaré un bigoti amb boli vermell
en aquella foto que no puc sofrir.
I a mi em pintaré cabells arrissats, ben llargs.
Per transformar en divertits aquells moments que no van ser-ho.

Et pintaré un bigoti amb boli vermell
en aquella foto que ens vam fer a París.
Et pintaré un bigoti amb boli vermell
en aquella foto que no puc sofrir.
Ja que no te’l puc pintar de veritat, ben llarg.
Per veure’t un pèl divertit, tu que no ho ets ni mai vas ser-ho.

Et pintaré un bigoti amb boli vermell
en aquella foto que ens vam fer a París.
Et pintaré un bigoti amb boli vermell
en aquella foto que no puc sofrir.
I imaginaré que el viatge tampoc no va ser, tan llarg,
I imaginaré que de tan bonic fins i tot tornaria a fer-lo.

Et pintaré un bigoti amb boli vermell
en aquella foto que ens vam fer a París.
Et pintaré un bigoti amb boli vermell
en aquella foto que no puc sofrir.
I et pintaré una berruga i un moc que et cau, ben llarg,
Per transformar en divertit tot allò que no va ser-ho.
Per transformar en divertit allò que recordo llarg i trist,
tan llarg, tan trist,
però que de fet... tant no va ser-ho.