Nit de juny

Fa dies que estic enclaustrat enllestint els informes de final de curs de l'escola.
No contesto correus, no arxivo papers, gairebé no faig res més que mirar de col.locar els nens a dormir i tancar-me a l'ordinador. I, per descomptat, no faig cap aportació al bloc.
I ja no puc més... tinc ganes de fer una petita notícia... no puc deixar passar més dies.

Ahir quan vaig sortir al balcó a espolsar les estovalles, vaig notar que era una magnífica nit de juny, potser la primera. No feia gens de fred, feia aquella temperatura ideal que et convida seductorament a agafar una cadira i instal.lar-te allà a gaudir de la nit estelada amb la seva calma. Però jo vaig haver de fer un esforç, desoir els cants de sirena i tornar-me'n a l'ordinador a treballar.

Avui divendres, amb aquell relaxament de final de setmana, quan hem anat a buscar els nens a l'escola, amb uns amics hem vingut cap a casa nostra. I ens hem instal.lat al pati de darrere casa a prendre alguna cosa tranquil.lament mentre els nens jugaven al seu aire aprofitant el luxe de tenir un espai a l'aire lliure i una mica de natura per jugar.
Hem anat fent la xerrada, somrient, gaudint del nostre moment ja que no ens venia de mitja hora. La temperatura era òptima, la tarda anava caient com cau una fulla de tardor, amb un tempo reposat i podríem haver estat allà hores i hores en una bombolla de felicitat ben barata.

I ara torna a ser de nit i fa una nit preciosa per sortir al balcó a gaudir-ne...

La nit de juny em crida, però encara no em puc llençar als seus braços.
Primer hauré d'acabar els informes i tota la feina d'aquest final de curs a les escoles. Després posar una mica d'ordre a la casa.
Però després, m'hi deixaré caure i tornaré a sortir al balcó amb la guitarra i un cubata ben fresquet a deixar que passin les hores i em vagin pintant un somriure estúpid.

Ja falta poc... Molt poc!