Viatge a París: el pitjor

Un altre dia us explicaré com ha anat de bé.
Però avui, encara en calent, vull treure'm de sobre les sensacions negatives d'aquells moments de tensió que inevitablement es donen en un viatge. I més si és a un altre país. I més si és amb nens. Així m'ho trec de sobre i llavors ja us puc explicar tot el que ha anat bé.

En general hi ha hagut moments de tensió derivats del fet d'anar amb nens de 2 i 4 anys. I del fet d'anar amb cotxets.
Vas pel metro de París arrossegant el cotxet i llavors has de passar el bitllet i el revisor t'ha d'obrir la porta dels "handicapés", però no trobes el revisor o no t'hi entens i passen uns segons fins que es resol la situació, però allò et genera tensió.
O necessites concentrar-te en el mapa per orientar-te i deixes la mà del Roc que està cansat i no te la vol deixar anar i es posa tonto i pesat. I tu histèric perquè el que vols és desempallegar-te'n i mirar el mapa i trobar el camí.
O estàs en aquell restaurant estret on amb prou feines hi cabem tots vuit i ens han fet plegar els cotxets i deixar-los a l'altra punta i ja hem cridat l'atenció de totes les taules i llavors arriba un fantàstic plat d'espaguettis i llavors el Roc els tasta i diu que no li agraden i que no en pensa menjar. I tu t'estàs fotent de gana i tens mal d'esquena de péixer l'Ona i llavors el Roc comença a plorar perquè està cansat i no li agraden els espaguettis i tu el vols convéncer perquè si no se'ls menja es quedarà amb gana i a més els espaguettis li encanten. I ell crida i plora i totes les taules es tornen a girar cap a tu....
O has aconseguit acabar tots els preparatius: tens totes les bosses preparades, has vestit els nens, els has aconseguit posar els abrics, els bufs, els gorros i els guants perquè fa fred i estan constipats. I quan vas per aixecar-te i arrencar l'Ona diu "tinc caca" i l'ensumes i... és veritat!
O l'infern de l'aeroport de Beauvais!!

És un aeroport caòtic i tercermundista. Arribes cap a les vuit del vespre, el teu avió surt a les deu i no has de facturar maletes i penses que tindràs temps de sobres. Et poses en una única i immensa cua on hi ha tota la gent que, com tu, no ha de facturar i va a diferents llocs d'Europa. I aquella cua no es belluga. I de tant en tant s'hi passeja un empleat de Beauvais cridant "...els que van a Cracòvia..." I tots els altres allà palplantats. I és clar, Murphie, ha fet que la cua quedés aturada quan estàvem just davant de les portes que resten obertes deixant entrar el fred francès. De tant en tant la cua avança una mica. De cop i volta criden els que van a Bèrgam i un allau de gent avança i llavors et trobes més a prop de l'objectiu. Per fi un cop de sort! En un tres i no res ens trobem davant d'unes senyoretes que ens demanen els bitllets i els DNI. Ja som a punt d'entrar! Sort perquè els nens ja estan histèrics! Quèeeeè?? Ara ens diuen que ens apartem de la cua i que els cotxets els hem de passar pel checking perquè ens hi posin una etiqueta.
- Però si a Girona no ens ho van fer fer...
- Cada aeroport és diferent...

Doncs au, els nens aparcats i cap al mostrador del checking on hem de començar una nova cua fins que ens toca i ens posen les etiquetes dels collons (!?!). Llavors tornem on hi havia les senyoretes que ens havien agafat la documentació, però la resta de l'expedició està arraconada i aïllada, separada per un allau de viatgers que han estat cridant (els de Pisa!, els de Bèrgam!). Ens és impossible avançar. Hi ha un goril.la que amb la seva presència intimida i tranquil.litza els qui com nosaltres estem histèrics i volem passar com sigui.
- Esperin una mica si us plau, ara només els de Pisa.
I tu li voldries explicar que ja érem al cap del carrer, que ja ens tocava però ens han fet recular per posar unes estúpides etiquetes als cotxets, però no t'escolta ningú. I els nens s'empipen entre ells i volen escapar-se perquè porten molta estona allà immòbils, avorridíssims. I tu estàs mooooooooooolt histèric i saps que ells tenen raó d'estar avorrits i nerviosos, però no pots permetre que s'escapin i els claves un crit i els amenaces i t'enfades. I vols menjar-te el goril.la amb patates rosses i passar per sobre del seu cadàver fins a la següent prova de la puta gimcana de l'aeroport de Beauvais...
I en català, perquè saps que no t'enten, li dius una mica de tot i així t'esbafes i de passada fas riure els altres catalans que s'esperen com tu i així s'allibera una mica la tensió. Al final el goril.la se n'adona que estem a punt de matar els nostres propis fills i ens demana quants som i ens deixa passar enscara que no anem a Pisa ni a Bèrgam. Visca!!! Gràcies, goril.la maco!!

Llavors fem 4 passes i quedem aturats a la cua del control de maletes.
I hem de plegar els cotxets i aguantar els nens que no s'escapin i posar les maletes, les jaquetes, les bosses de mà... i mirar que els nens no s'escapin!! I només penses: si ara em fa treure el cinturó i les sabates i el rellotge em cago en tot. I ja sé que ho he dit abans però en aquell moment ja estàs moooooooooooolt histèric.
I suposo que es deu notar perquè no et fa treure res i passes l'arc detector i no pita... Visca!
I llavors quan ja ho vols recollir tot i fotre el camp d'allà la noia et diu que obris una bossa. I tu mentre l'obres penses: però si aquesta bossa no és meva que és de la meva sogra, per què collons la portem nosaltres ?!? I resulta que la iaia, malgrat dir-li mil vegades que els líquids del necesser no podien passar de 100 ml, s'ha endut un desodorant de 150 ml. Se'l queden. I tant home, només faltaria, que se'l quedin i de passada que es quedin la sogra i tot!!! Deixeu-me avançar!!!

I per fi arribes a la sala on hi ha les portes que et deixaran baixar a buscar l'avió. Una petita sala plena de gent atapeïda i asseguda per terra esperant que s'il.luminin les pantalles que ara estan apagades i et diguin a quina porta has de fer cua per al teu vol. Però saps que si has arribat allà ja no hi ha marxa enrere, ja només és qüestió de temps que pugis a l'avió i acabi l'odissea...
I sopes una mica i hi ha uns moments de distensió i deixes de mirar els teus familiars amb cara d'assassí...
I al cap de molta estona s'il.lumina la pantalla de sobre on estem i hi diu "Girona-Barcelona" i tothom es posa a córrer per venir a fer cua, però nosaltres som els primers. Oh que bé! La nostra sort està canviant! Podrem pujar dels primers i triar seients i col.locar bé les maletes i seure junts!! I comencem a passar: els avis, la Rat i el Guiu... i ara nosaltres. Donem els bitllets i els DNI i els van passant per un lector i de cop i volta... hi ha un error!!! Un dels 4 bitllets no és vàlid!! Què passa??!! No pot ser!! Mirem i... sí que pot ser. Ens hem equivocat i hem posat el d'anada en comptes del de tornada perquè estaven tots els papers impresos junts. No hi ha problema ara traiem l'altre que el tenim aquí a la maleta...La maleta!!!??? On és la nostra maleta???!!! Resulta que per ajudar-nos a carregar millor les maletes i els cotxets la nostra maleta la duien els avis.
- Apartin-se aquí al costat, si us plau.

I veiem com tooooooooooooota la gent passa mentre nosaltres a un costadet i amb el cul apretadet intentem explicar-li a l'encarregat que han fet venir que el nostre billet correcte està dintre de l'avió amb la maleta que portava la germana de la "delinqüent que volia colar-se amb un bitllet ja utilitzat". Ens fem entendre pero no arriba la solució. Nosaltres no podem anar a l'avió a buscar el paper i tornar. Pels walkies parlen entre ells i avisaran la Rat perquè els doni el bitllet correcte que ens autoritzi a passar.
I mentrestant l'avió comença a bellugar-se amb les portes tancades... Aii que ens quedarem aquí!! I no, els senyors molt amables et diuen que la cosa està en vies de solució, però allà no es belluga ningú... menys l'avió que si que es va movent.
I truquem pel mòbil i els expliquem als de dintre que ens han de fer arribar el bitllet correcte, però es talla.
Al final el missatge arriba i ens deixen passar i arribem a l'avió on ja tothom està assegut i esperant-nos. I ens diuen que un adult ha de seure amb els nens a una filera de les de davant que està buida i que l'altre vagi amb els familiars que ens havien guardat lloc al darrera.
- És que ja tenim lloc guardat allà darrera.
- Un pot anar allà al darrera, però els altres aquí davant. I rapidet que l'avió va tard per culpa vostra.
Doncs, apa, a creure. I llavors vols posar les maletes als compartiments superiors i estan plens i no caben enlloc. I després de molt mirar-ho i mirar-ho, t'agafen la maleta i te la baixen a la bodega i et donen un tiquet i et diuen que l'hauràs de recollir a la cinta transportadora.
Llavors el vol se succeeix sense cap altre contratemps. Només que el Roc s'adorm profundament i a l'hora de baixar som els últims de fer-ho i agafo el Roc adormit a coll i ens n'anem a la cinta transportadora que... també està dormint. Esperem i esperem fins que un segurata ens diu que allà ja no sortirà cap més maleta i que anem a facturació que està a l'altra punta de l'aeroport.
I allà tenen la maleta i l'agafem i ens n'anem a buscar el cotxe i cap a casa.
I no patiu que no ha passat res més de dolent.
Apa, ja ho he tret. I us prometo que TOT és absolutament real.
Un altre dia us explicaré que macos han estat aquests dies a París ;-)