Viatge a París: valoració positiva

Ja us vaig dir que va anar molt bé i ara us ho demostraré.

1.- ORGANITZACIÓ
En primer lloc cal felicitar sobretot l'ANNA per l'organització prèvia. Ella es va encarregar de comprar els bitllets de Ryanair; de buscar, buscar i buscar fins a trobar l'apartament; de buscar els trasllats des de l'aeroport... I al final tot va sortir rodat.
El viatge en avió sense cap problema. A l'aeroport ens esperava la furgoneta on vam encabir-nos tots 8 i que ens va deixar a la porta de l'apartament. L'apartament era prou cèntric i sobretot molt ben situat, a tres carrers de la Gare de l'Est (on teníem l'accés al Metro, Oficina d'Informació i fins i tot consigna per deixar les maletes) i en un barri on teníem tot tipus de supermercats, boulangeries i fins i tot el mercat de Saint Quintin.
Al matí ens llevàvem, anàvem a fer la compra (com si fóssim ciutadans parisins) i ens posàvem en marxa des de la gare de l'Est en funció de la ruta que havíem planificat la nit anterior.
Modèstia a part, a l'expedició també li va anar molt bé el servei de traductor i intèrpret de l'únic que parlava francès que era... jo mateix i també vaig exercir les funcions de guia pels itineraris del Metro. Per cert, vam comprar-nos una tarja que ens permetia fer ilimitats trajectes de Metro durant els 3 dies i que oferia descomptes en alguns llocs turístics i que vam ben amortitzar.

2.- EL TEMPS
Punt i a part mereix el bon temps que ens va fer. Durant tres dies seguits de febrer a París no hi va ploure (només un dia al matí a primera hora, però quan vam arrencar ja havia parat) i, tot i que feia fred, també vam tenir ullades de sol... No es pot demanar més!!
Es veu que la focalització positiva va donar els seus fruits un cop més... ;-)

3.- VIATJAR AMB NENS
No sabíem ben bé què ens depararia aquesta experiència. Si podríem veure gaires coses o els nens es cansarien molt i hauríem de tornar a l'apartament o buscar un parc infantil o dividir-nos o buscar un lloc especialment pensat per a ells (Parc de la Villette...).
A l'hora de la veritat es van adaptar magníficament al nostre ritme i ens van permetre veure moltes coses de París. I van aguantar estòïcament el fet de no poder jugar gaire, de no mirar la tele gaire ni de fer gairebé res pensat i adaptat a les seves necessitats. Les estonetes que es van barallar o rondinar són el mínim peatge que podíem esperar pagar per la poca consideració que vam tenir cap a ells. Un 10 per al Roc, l'Ona i el Guiu!

4.- QUÈ VAM VEURE?
El divendres vam llevar-nos i vam pujar a la Tour Eiffel fins a dalt de tot. Vam dinar al primer pis i havent dinat vam fer el creuer pel Sena. Després vam fer una petita passejada a peu, però ja se'ns va fer tard i vam decidir tornar a l'apartament.
El dissabte vam anar a l'Arc de Triomf i després vam fer una passejada pels Champs Elysées. Llavors vam anar a dinar en un restaurant del Barri Llatí. Havent dinat vam visitar la catedral de Notre Dame i vam fer un cafè en un cafè dels voltants. Llavors vam fer un passeig a peu amb aturades a l'Hotel de Ville (edifici de l'Ajuntament amb una plaça on hi ha una pista de gel i un carrousel on el Roc va voler pujar), el Centre Pompidou i la seva plaça Igor Stravinsky i els exteriors del Museu del Louvre (amb les seves piràmides de vidre, els imponents edificis dels palaus que l'allotgen i les galeries comercials que hi ha als seus soterranis). Després, molt cansats, cap a casa.
El diumenge al matí vam deixar l'apartament i portar les maletes a la consigna de la Gare de l'Est. Llavors vam anar cap a Montmartre i vam visitar la Place du Tertre (com sempre plena de pintors i artistes de tot tipus) i la basílica del Sacré Coeur. Després vam dinar en un restaurant de menú barat i vam fer un passeig fins al Moulin Rouge. I finalment vam acomiadar-nos de París visitant el Pont d'Alexandre i el Pont-Neuf, abans de retornar a recollir les maletes i agafar la furgoneta que ens va portar fins a l'infern de l'aeroport de Beauvais que ja vaig explicar en una notícia anterior.

5.- L'ENCERT DE L'APARTAMENT
A part del bon emplaçament que ja he comentat, el fet d'anar amb apartament ens va permetre estar tots junts i estar com a casa. Arribàvem, ens posàvem les espardenyes i el pijama, ens dutxàvem, ens fèiem el sopar quan ens venia de gust, miràvem la tele, els nens jugaven, els gran preparaven la ruta...
Econòmicament potser era una mica més car que anar d'hotel, però si tenim en compte tots aquests avantatges i el fet que això ens estalviava pagar els esmorzars i sopars extres (ja que els fèiem allà amb el que havíem comprat al super), segurament ens va sortir més a compte.
L'apartament no era cap meravella, però per tot el que he dit, anar d'apartament va ser un luxe i una gran comoditat.

6.- ALGUNES ANÈCDOTES
El xofer de la furgoneta del dijous a la nit era un noi molt amable i simpàtic que havia passat l'estiu a Barcelona i ens va anar donant conversa durant el viatge.
A la Tour Eiffel vam ser tan esplèndids que vam pagar pel Guiu i l'Ona que (per ser menors de 4 anys) tenien l'acés gratuït.
Als voltants de la Tour Eiffel està farcit de negres que t'ofereixen miniatures de la torre (amb una exagerada insistència). La Mª Dolors va cometre l'error de demanar el preu i li va costar Déu i ajuda treure-se'ls de sobre.
Vam passar pel Pont de l'Alma on va morir d'accident la princesa Lady Di.
A l'Arc de Triomf vam trobar-nos un grup de joves asiàtics a qui els van fer molta gràcia els nostres tres petitons i van començar a fer-los una pila de fotos sense parar.
Als Champs Elysées vam entrar a la botiga de Disney, a la Peugeot i a la Citroen. I el Roc va pixar al mig dels Champs Elysées...
A la plaça de Notre Dame vam trobar uns patinadors que tenien monopolitzat un pont on feien una exhibició esquivant uns petits cons.
El Roc anava mirant totes les fotos que hi havia a les parades dels bouquinistes i a les botigues de records que mostraven les gàrgoles de la catedral de Notre Dame.
El record que guarda el Roc del museu del Louvre és que va jugar a pilla-pilla amb el seu pare en els seus patis exteriors...
Per arribar a la Place du Tertre vam haver de pujar una carretada de dretes escales nosaltres i... els cotxets dels petits. A les darreres vaig fer de burro de càrrega tibant de tots dos cotxets (un a cada mà) mentre les respectives mares els conduien des de darrera.
En aquesta plaça ens van impressionar força uns artistes que es dedicaven a retallar-te la silueta sobre un paper negre. En poc més d'un minut de "pose" aconseguien fer-te un retrat de la silueta molt fidedigne. També ens van impressionar la quantitat d'artistes que gairebé t'exigien que els deixessis retratar-te...
Per baixar del Sacré Coeur vam fer-ho amb un funicular. Vam baixar tots junts menys... la Mª Dolors a qui no va funcionar el bitllet i va quedar-se a l'andana mentre tots baixàvem... Vam retrobar-nos al cap d'un moment a la plaça de baix.

Bé, penso que ja n'hi ha prou de lletra. Ara unes quantes imatges...