Pere Casaldàliga: 80 anys d'exemple

M'ha arribat a les mans un document que em va perfecte per deixar de parlar de mi, ara que tinc l'ego tan pujat després del concert de gener.

Si visiteu l'enllaç http://www.auques.cat/tot.php?auca=casaldal anireu a parar a una auca que l'especialista Joan Vilamala ha dedicat al bisbe Pere Casaldàliga en motiu dels seus 80 anys.
El correu que m'ha fet arribar aquest enllaç em reproduïa també un trist comentari d'en Joan Vilamala:

Després d'haver intentat inútilment de trobar un editor no em queda més remei que divulgar l'Auca de Pere Casaldàliga amb un muntage de imatges engiponat per mi mateix. Ni l'Ajuntament de Balsareny, ni els Amics de Pere Casaldàliga, entre altres, es van avenir a publicar aquesta auca en motiu dels seus 80 anys, per la qual jo no demano ni un euro. Els catalans som tan pobres! D'esperit, sí.
Cordialment, Joan Vilamala

I això m'ha fet pensar en vàries coses.
D'entrada en la figura del bisbe Casaldàliga, allà a Sao Felix do Araguaia, un personatge del qual mai no m'he documentat però sobre el qual flota una aura d'autenticitat. El tinc per un home valent, sincer, conseqüent, bo... una d'aquelles persones que prediquen amb l'exemple i, per tant, poden exigir als altres el que vulguin sabent que pocs -molt pocs- estaran a l'alçada. I potser per això gairebé mai no ho faci...
He pensat en el meu germà Sergi que ha decidit traslladar la seva vida a Brasil i forma part d'una cooperativa agropecuària vinculada directament al moviment M.S.T. (Moviment dels Sense Terra). Ell, lliurament, ha decidit abandonar el consumisme occidental i fer-se pobre entre els pobres per ser més ric. I és que aquí parlo de la pobresa en sentit material, però de la riquesa en termes de felicitat i d'estar bé amb un mateix.
I ell ha conegut el bisbe Casaldàliga i ha conviscut algunes jornades amb ell i hi manté un cert contacte telemàtic. I a través d'ell, sense jo tenir-ne un coneixement directe, m'ajuda a percebre'l amb aquesta aura de personatge mític (a l'alçada dels Gandhi, Luther King...).

I després rebo la notícia que des d'aquí no hem estat capaços de dedicar quatre xavos a editar-li aquesta auca commemorativa... Potser si un dia el proclamen premi Nobel de la Pau (que deu haver fet mèrits sobrats per tenir-lo) llavors correrem a penjar-nos les medalles i li farem grans homenatges... O, és clar, el dia que es mori... Llavors potser hi haurà empentes per pujar als avions oficials que portin els assistents als seus funerals...

Tan de bo falti molt per aquell dia i tan de bo aquell dia hi hagi inclemències meteorològiques que impedeixin aterrar tots els vols des d'Europa. I en Pere Casaldàliga, en Pere Llibertat, el bisbe dels pobres, sigui acomiadat pels que de veritat l'estan acompanyant a les verdes i a les madures, pels qui de veritat l'estimen, per la seva gent.

I mentrestant moltes gràcies al Joan Vilamala per la iniciativa que anirem difonent a través del boca-orella a cops de clic.