Desconnectar en família

El passat cap de setmana vam fer una escapada a la neu. I no vam anar-hi nosaltres sols sinó que vam compartir el cap de setmana amb els Muñoz-Manent (el David, la Dolors i l'Oriol). I va estar molt i molt bé.
D'una banda perquè amb la Dolors i el David hem trobat, després de molt temps, una família amb qui compartir una amistat. De sempre nosaltres havíem fet més aviat "trios" perquè sempre havíem fet molta amistat amb persones individuals desaparellades (solteres, separades...). Vam compartir excursions i vacances i sopars i xerrades molt intenses amb el Joan (de solter), amb el Sergi (de solter), amb el Josep (de solter), amb el Roger (de solter), amb el Pablo (de separat)... En aquest cas sortir amb una parella amb qui tots quatre ens avenim i entre tots quatre i en les diferents combinacions sempre trobem temes de conversa, és una novetat molt estimulant. I a més, com que les dues famílies tenim fills, s'obren noves possibilitats i es dóna el cas que els nens també s'avenen entre ells i juguen plegats. Llavors mentre els petits s'ho passen bé, els grans també ens ho passem bé.
I d'altra banda...
... desconnectar el cap de setmana també és una experiència molt recomanable. Si ens ho mirem fredament no vam fer res de l'altre món, però és que potser no fa falta fer res de l'altre món i n'hi ha prou deixant de fer el que fem normalment: estar pendent de l'ordinador i el correu electrònic, estar badant davant de la tele, anar a dormir tard i dormir menys hores de les necessàries... Tot això ho vam corregir.
Vam anar a dinar a "l'Afartapobres" de Sant Corneli on t'atipes de valent. Tot ho vam trobar molt bo i va ser un dinar molt agradable enmig d'una animada conversa. Després a la tarda vam arribar a La Masella i vam anar a banyar-nos a la piscina de l'hotel: relax total!! Vam sortir de l'aigua mig endormiscats i amb el metabolisme a moltes menys revolucions de les habituals. Després la Dolors i l'Anna van anar al gimnàs i el David i jo vam quedar-nos amb els nens a la sala de jocs. Sopar al bufet de l'hotel i a les 11'00 ja estàvem tots fora de combat i... a dormir.
L'endemà vam llevar-nos cap a les 8'00 i això fa una suma de 9 hores de son que són moltes més de les que dormim habitualment i et deixen el cos descansat. Un bon esmorzar al bufet i després passar unes hores a la neu per tal que els nens s'ho passin bé (que a mi personalment la neu m'agrada més mirar-me-la que aixafar-la). Després tornar a l'hotel i petar la xerrada, dinar al bufet, tornar a petar la xerrada i pagar i agafar la carretera cap a casa.
Res d'espectacular, però una bona cura de desconnexió, tranquil.litat i relaxació.

I si voleu veure algunes fotos us enllaço a El bloc del Roc i l'Ona, un bloc que l'Anna està començant a fer i que en aquest cas m'ha estalviat una mica de feina.