Mirar les estrelles

Aquest estiu estic de sort per vàries coses:
1.- Vam acabar les obres que fèiem per pavimentar una terrassa darrera de casa, on també tenim un trosset de bosc.
2.- Visc en un poble petit, Calders, amb poca contaminació lumínica.
3.- Tinc dos mesos de vacances que em permeten anar a dormir tard.
4.- Vam comprar-nos dues tumbones d’aquelles de les piscines, comodíssimes.

Ajuntant tots aquests factors, he redescobert un dels petits plaers que ens podem permetre i que ens acosten a la felicitat: mirar les estrelles.
És un gran plaer gaudir de la contemplació de les estrelles, que aglutina d’altres plaers: el contacte amb la natura, el silenci, la fresca de la nit... Però el més gran plaer és l’oxigenació mental que això suposa. Aquella estona de contemplació, és una estona en la qual el pensament discorre lliure i em permeto viatjar fins a records passats o projectar-me cap al futur. Planificar, imaginar, somiar, recordar i tot sense pressa i sense guions. És una estona de llibertat, de relaxació, de pau... a mi em sembla que s’acosta a la felicitat.
Per a mi poder estar cada nit una estona panxa enlaire contemplant les estrelles s’està convertint en una activitat esperada i plaent. I no em costa ni un cèntim! I ara penso: com és possible que hagi estat tan de temps sense fer-ho? Com pot ser que hi hagi tanta gent que ni ho ha fet ni ho farà?
Al setembre hi haurà gent que m’explicarà que s’han llençat en paracaigudes, que han fet un cim dels Alps, que han visitat les piràmides d’Egipte... jo els explicaré que aquest estiu a les nits mirava les estrelles.